Òpera

Con onor muore chi non può vita con onore

“Per poder pintar aquesta papallona hauria de matar-la”, escriu Vincent van Gogh al seu germà Theo. I, anys després, a la traducció de l’assaig Phalènes- Essais sur l’apparition (Editions de Minuit, 2013) de Georges Didi-Huberman, dels més interessants teòrics de la imatge, podem llegir a la contraportada que la falena “apareix i desapareix. Batega i erra. S’acosta fatalment a la flama. Els teus ulls oberts són la xarxa que no podrà caçar-la, mai. Pedreria viva, forma mòbil, moviment entretallat. Primer larva humiliada en la seva creu, després crisàlide-nimfa abrigallada en el llenç del seu sepulcre; finalment, imago ressuscitada.” Aquesta seqüència del cicle de vida d’una papallona és el tema central de l’òpera Madama Butterfly de Giacomo Puccini.

Una de les característiques que fascinen de la papallona és que el seu cicle, de manera inversa a l’esperable, parteix de la lletjor del naixement, de la qual es desprèn en el procés de la transformació en espècimen adult i, finalment, la seva mort s’esdevé en la màxima esplendor de la bellesa. La falena és signe de l’efímer i el portent de la natura, i pot utilitzar-se en la representació al·legòrica del destí de l’heroi tràgic. En la mort de la falena, culmina l’obra natural de la bellesa. És la breu manifestació del prodigi del color, orfebreria de la petitesa. La protagonista de l’òpera de Puccini encarna aquest trànsit de brevetat que culmina amb la mort en l’esplendor de la joventut, ocasionada per una circumstància que xoca frontalment amb la nova situació incapaç d’assumir. Pinkerton, el marit nord-americà de la jove japonesa, és la figura que representa la frase de Van Gogh transcrita inicialment, l’obsessió extasiada, aquesta aparent fascinació de la mirada que prova d’atrapar allò que per essència pertany al límit: l’emoció, intransferible, inexpugnable, pur desig de l’altre i allò que del cos es manifesta, el símptoma, tal vegada, de la passió, la semblança velada del rostre de l’amor.

Un moment de la representació de Madama Butterfly al Liceu de Barcelona . Foto: A.Bofill.

Així com el pintor, Pinkerton a l’inici del drama manifesta el seu desig de veure Cio-Cio San amb les ales clavades a la taula, i és per aquesta analogia que l’anomenarà sempre Butterfly. Es fon en el desig de posseir-la, falena de llum, falena d’innocència; tanmateix, és aquesta la naturalesa que al seu objecte d’amor demana – perquè ella ha esdevingut objecte- tot i no desconèixer-ho: en tenir-la per fi, perd l’encanteri de l’efímer, l’extraordinari esdevé quotidià. És per això que li resulta senzill desfer-se’n un cop ha tornat al seu país d’origen i contreu matrimoni amb una altra dona, tot oblidant que a l’altra part del món, una jove amb un fill amb els cabells rossos com l’or prepara dia rere dia l’anhelat retorn a la llar. És per això que la condemna a l’espera dels impossibles, dia i nit amb el fill d’ambdós a la vora, esperant que un vaixell americà amarri al port. És per això que l’ha deixada, perquè el seu amor era una imatge i, en tant que imatge, si es posseeix perd l’encanteri, s’evapora. Per mantenir el desig, cal distància, cal avivar-lo sempre perquè no mori. En conseqüència, ocorre allò esperable: del sudari a la transfiguració, de la vida gairebé monacal en l’espera de l’amor fugit, a la determinació fatal que definirà la seva identitat i el seu destí. Ella, després d’un llarg temps d’espera que no anul·larà el buit, assumirà el seu destí i se sacrificarà fins i tot per sobre de l’amor pel seu fill. A l’escena final, observem com Pinkerton la busca, la crida. Ella, però, és lluny, i al capdavant de l’escena acabarà amb la seva vida després de pronunciar la seva sentència, “amb honor mor qui no ha pogut servar la seva vida amb honor”, mentre ell, al llindar, translúcid sense cos i essent només veu, la veu vinguda d’una llunyania, fascinació de la distància que rep l’espectador.

L’atrezzo, la posada en escena i els decorats de les diverses representacions d’una mateixa òpera habitualment són variables. És significatiu que les dues darreres versions de Madama Butterfly que es van representar al Liceu de Barcelona coincideixen pam per pam en tots aquests elements escènics i, sobretot, en la posada en escena de la mort de Cio-Cio San. Ella, abillada amb un vestit blanc d’amples mànigues, símbol de la puresa i la innocència, se suïcida travessant el seu cos amb la clàssica catana japonesa. És justament en l’instant que Pinkerton fa la seva aparició en el passadís que s’obre a l’habitació on mor la jove, ella extreu del seu abdomen el fil de l’arma i agita els braços de manera que les mànigues simulen l’aleteig de la falena, fins que, morta, jau a terra amb els braços oberts, com clavada a la taula, assassinada ja no pel seu gest autolític, sinó per la incapacitat d’integrar el fracàs i l’abandó. La falena mor transfigurada en la bellesa mateixa, fidel a la seva imatge i esplendor del final de la vida. I, al capdavall, quin és el valor de la posada en escena d’aquesta catarsi vital? Tot allò que significa la falena i que de la imatge enamora, s’imposa en la representació dramàtica, perquè en el fet d’acotar la realitat i presentar sota la forma simbòlica un arquetipus de la conducta humana, en aquest cas el de l’heroïna que condueix la seva vida de forma coherent fins a les darreres conseqüències, es remou estèticamentl’espectador. I tot això ocorre perquè, sovint, és la representació de l’ésser en la seva apertura que es realitza més que l’ésser en si mateix. Aquest és el poder de l’art, el d’oferir sentit i mostrar-lo.

Àngels Moreno

Àngels Moreno: darrers articles (Veure-ho tot )

Articles relacionats amb Madama Butterfly

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca