Música

Da Souza i la recepta del pop agredolç

Cuinar cançons no és fàcil, però després de quatre discos els mallorquins Da Souza reconeixen que van trobant els ingredients per a la sonoritat que els identifica. Prova d’això és el seu últim àlbum, Salsa agredolça (Bubota Discos, 2020), una dotzena de cançons pop on hi combinen passatges de la vida alegre i d’altres més tristos, però sempre des de la seva veu més juganera i genuïna. La majoria de la banda està afincada a Barcelona, així que hem quedat en una terrassa del barri de Gràcia amb el cantant, lletrista i compositor de la banda, Lluís Cabot, per saber quins són els ingredients que fan del seu pop una de les propostes més estimulants de l’any.

Da Souza és d’aquells grups que evolucioneu disc a disc. Evolucionar o morir?
No ens ho plantegem gaire, és bastant natural. Nosaltres que ens avorrim fàcilment de les coses, intentem fer un gir a cada disc per estar estimulats i veure que podem fer coses noves. De totes maneres crec que aquest és el disc que menys hem canviat respecte l’anterior. Poc a poc anem trobant una mica amb el que ens sentim més a gust i un so que ens defineix més.

Da Souza. Foto: Manuel Pomar.

L’àlbum anterior, Futbol d’avantguarda, el va produir Joan Pons (El Petit de Cal Eril), mentre que una de les novetats de Salsa agredolça és que heu comptat amb dos productors, Jordi Matas i Pau Riutort. A més, l’heu gravat a Barcelona, Esparraguera, Vilafranca del Penedès i Guissona. No us heu estat de res!
Teníem més recursos i ho hem aprofitat per fer el que ens venia de gust. Gravar a tants llocs ha estat circumstancial, havíem d’enregistrar-lo en un sol estudi però sempre surten les típiques complicacions i vàrem haver de canviar de lloc a meitat de gravació. Van quedar coses pendents i vam anar a les cases del Jordi i el Pau. Si graves un disc 10 dies tancat en un mateix lloc té un so i en canvi, en aquest cas ens hem pogut estendre molt més en el temps i crec que tot plegat es nota en les cançons. A més, treballar amb dos productors ha estat un experiment. No es coneixien i tenen sons molt diferents, però volíem que treballessin plegats i ha anat molt bé, s’han complementat molt.

Sou un grup que es deixa assessorar en la producció?
En aquest aspecte hem canviat molt amb els anys. A nivell musical érem molt tancats. Anàvem a l’estudi amb molt poc temps i el productor gairebé el teníem com un tècnic. Però això no mola, sinó que més aviat pugui intervenir creativament. A Futbol d’avantguarda li vam donar bastanta carta blanca a en Joan Pons perquè fes el que volgués. A Salsa agredolça ho volíem fer des del principi i no va ser només a l’estudi, sinó que ja des del procés de composició els hi passàvem esbossos i idees als productors, i ells ens donaven feedback.

Contingut no disponible.
Si us plau, heu d'acceptar les galetes prement el butó del banner
Videoclip “SALSA AGREDOLÇA”

La salsa agredolça ha de ser equilibrada, ha de tenir el punt just d’agre i de dolç. Quin equilibri buscàveu al disc?
Quan fem un disc pensem en algun fil conductor perquè no siguin cançons inconnexes, sinó una obra coherent. En aquest cas és una referència més emocional que conceptual, volíem que combinés un factor més de bon rotllo, alegria, deliri i l’absurd que tenim nosaltres, amb coses més tristes. De fet, sempre hem dit que el que fem és agredolç, les nostres cançons tenen aquesta dualitat. La paraula salsa ens agradava també per l’àmbit culinari i per la connotació musical.

Salsa agredolça és l’àlbum més coral pel que fa a les veus principals. Hi cantes tu, el Xavi Hernández (guitarra) i també l’Àngel Garau (bateria). Tenies ganes d’alliberar-te com a cantant?
M’agrada que un grup a nivell vocal o creatiu tingui més d’una veu, és precisament el que fa que sigui una banda. Sempre els he animat a que facin cançons i les cantin. De vegades és un procés difícil integrar les cançons d’un altre quan ja és un projecte començat. En aquest disc el procés creatiu ha estat el més grupal que hem fet fins ara, no només amb el grup sinó amb els productors.

El senzill del disc anterior, “Migracions de salmons”, té més de 39.000 reproduccions a Spotify, però “Metres per segon” ja enfila les 35.000 en poques setmanes. Us imaginàveu aquesta bona rebuda?
La veritat és que no, hem flipat una mica, estem molt contents! No és que passis pena quan treus un disc per si serà millor o pitjor que l’anterior. Nosaltres ja estem tranquils perquè hem fet molta feina. Però l’acollida que tindrà per part de la gent no la pots controlar i sempre estàs content quan veus que agrada i s’escolta.

Com us sentiu en ser un grup balear que viu a Barcelona? És més fàcil aconseguir concerts o encara hi ha el Mar Mediterrani com a barrera?
Nosaltres fem trampes. Aquí som un grup de Mallorca, i allà som un grup que té un peu a Barcelona. A nivell pràctic som un grup de Barcelona perquè ara 4 dels 5 membres de hi vivim, abans hi érem tots. De vegades ens surt més car anar a tocar a Mallorca que a Catalunya pel que fa a infraestructura i desplaçaments. Tenim el sentiment que no som de cap lloc però que som de tots dos alhora, no només amb el grup sinó a nivell personal. Estàs aquí, saps que no ets d’aquí però t’hi sents a gust. A mi m’agrada, crec que és estimulant.

Da Souza. Foto: Manuel Pomar.

Tot i ser un grup de pop, a les xarxes socials us trobem amb el nom de ‘Da Souza jazz’. Vau néixer com un grup de jazz?
Va ser una broma que s’ha quedat així, tenim el nostre propi humor intern. Intentem que no tot sigui molt racional, ens havíem arribat a posar “Da Souza band”… però si alguna cosa ens fa gràcia, la fem. La sort de tenir un grup al nivell que el tenim nosaltres -que podem fer el que vulguem- és molt alliberador. Tens una idea que pot ser estrambòtica o una mica absurda, però si estem a gust i ho podem fer, és divertit també.

A “La faula del falcó” sí que hi ha un solo de saxo més jazzístic.
Ens agrada aquest toc una mica més free. Nosaltres no només escoltem pop, escoltem música molt variada. Creiem que està bé incorporar detallets d’aquests dins de cançons pop, perquè fan que siguin molt accessibles però a dins del tema destaquen d’una manera curiosa.

CONCERTS
19 de març – Curtcircuit, a la sala Apolo de Barcelona (amb Marialluïsa)
20 de març – Curtcircuit, al Cafè del Teatre de Lleida (amb Marialluïsa)
18 d’abril – La Medusa Festival, a Vilanova i la Geltrú (amb El Petit de Cal Eril)

Sandra Tello

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca