Dansa

Dansa per a la tornada

Fins que no comenci la temporada regular dels teatres, els afeccionats tenim l’opció de viatjar a la recerca de bones propostes on apaivagar les ànsies de dansa. Us proposem un breu circuit per al mes de setembre de 2020 que ens portarà de visita a València, Olot i Barcelona. En tots tres casos, es tracta d’activitats que es van haver de reprogramar a causa de la pandèmia. La persistència i la valentia dels seus organitzadors han fet que puguem gaudir-les aquest mes.

València: 17 de setembre

El Festival 10 Sentidos és una gran excepcionalitat dins del circuit especialitzat perquè, tot i no dedicar-se específicament a la dansa, cada any n’ofereix una destacable programació. D’altra banda, que es tracti d’un certamen que es desenvolupa al voltant d’un centre d’interès, en aquesta edició sobre els “somiadors”, també dona un sentit diferent de les propostes. Per al desembre quedarà Peeping Tom amb “Kind”, la darrera part de la trilogia dedicada a la família del col·lectiu belga. Però molt abans, al Monestir Sant Miquel dels Reis, una altra celebrada singularitat. Es tracta de “Rito” de la companyia valenciana OtraDanza. I és que mantenir un grup estable professional al nostre entorn no és cosa fàcil i encara menys de qualitat. Asun Noales fa possible aquest miracle, i en aquesta peça, que balla amb Sebastián Rowinsky, sembla conjurar-se perquè res ni ningú puguin aturar-los.

L’obra tracta sobre les coses que ens (re)lliguen als altres. Sempre amb els afectes com a argument central. Són dos cossos, estirats a terra, entregats en un petó i encerclats per unes màscares, mot que significa “persona” segons l’etimologia antiga, de l’artista Susana Guerrero. Volen significar que som allò que ballen plegats, amb els llavis entrecreuats i amb argila per tot el cos: desplaçant-se units. D’una boca a una altra, un fil vermell els uneix, els constreny en el gest, els limita la llibertat. Aquesta n’és la paradoxa: mentre es busquen, es perden en la individualitat per esdevenir un duo. Una peça sensible, intensa, tranquil·la i evocadora: una lliçó d’elegància, de saber fer, de dansa amb sentit.

Olot: 20 de setembre

El Festival Sismògraf, autèntic mercat de la dansa a Catalunya, s’ha hagut de reinventar de valent perquè té fixat calendari el mes d’abril. Però ho han fet amb el principi “Res no es crea, ni es destrueix: tot es transforma”; i amb l’empenta i determinació de la seva directora: Tena Busquets. Hi ha diverses dates on s’ha expandit aquella programació: atents a l’octubre. Però una de les més properes és el Sismoday al Parc Nou: peces curtes que es presentaran en aquesta edició en sessió de matí i tarda. Cap entorn natural més ideal per a gaudir de la dansa.

Jaiotz Osa i Raymond Naval ballen sobre el fracàs en les relacions a “Expectations will not kill you” Foto: Etanowski
Jaiotz Osa i Raymond Naval ballen sobre el fracàs en les relacions a “Expectations will not kill you” Foto: Etanowski

Entre els artistes convidats, molta atenció als bascos Osa + Mujica amb “Expectations will not kill you”. Es tracta d’un grup artístic conformat per Jaiotz Osa y Xabier Mujika: el primer és coreògraf i ballarí, el segon prové de l’àmbit del vestuari i l’escenografia. Per això en les seves peces és important fixar-se tant en la manera de moure’s, com en la forma. Interpretada amb Raymond Naval, parla del sentiment de fracàs en les relacions afectives i la inestabilitat que això ens provoca. Hi ha un preciosisme virtuós en la dansa d’aquest artista, de complexa execució, sempre al servei d’allò que es vol explicar. Actua, en aquest sentit, en combinatòria perfecta i amb un estudi meticulós de l’espai, el vestuari i els pocs elements d’attrezzo amb els quals juguen.

Es presentarà també “Echoes” de la Cia. Moveo, abans de la seva estrena oficial a les Festes de la Mercè de Barcelona; i Daniel Doña Compañía de Danza portarà “Campo cerrado”, només per posar altres dos exemples de l’eclèctica programació del Parc Nou: des de la fisicalitat fantasiosa del grup català, fins a la dansa espanyola més sofistica i contemporània.

Laia Santanach i Anna Hierro reinterpreten la dansa tradicional. Foto: © Martí Albesa
Laia Santanach i Anna Hierro reinterpreten la dansa tradicional. Foto: © Martí Albesa.

Barcelona: 23 i 25 de setembre

Districte Cultural és la proposta gratis als Centres Cívics que l’ICUB (Institut de Cultura de Barcelona) estén per la ciutat durant tot l’any. Per causa de la pandèmia, aquest mes es recuperaran algunes de les obres. En el camp de la dansa, sens dubte hi ha una joia de la qual podrem gaudir i combinar amb les propostes de carrer de La Mercè.

”Àer” de Laia Santanach n’és el títol, on balla amb altres dos noms imprescindibles: Anna Hierro i Mario G. Sáez. Difícil catalogar aquesta obra, perquè tot i que el contrapàs és la figura coreogràfica tradicional de base sobre la qual treballen, el joc deriva en una mena de festa electrònica amb l’extraordinària intervenció del músic Carlos Martorell. Tradició passada pel sedàs de la (bona) dansa contemporània.

Jordi Sora
Jordi Sora: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close