Exposicions

Descobrir el món del manga a través d’un dels seus déus

Els que no en sabem gran cosa tendim a associar el manga amb un tipus d’historieta fantasiosa, sovint violenta, de vegades amb un cert contingut sexual o eròtic. Però no. En realitat, quan parlem de manga parlem, senzillament, del còmic japonès, en el qual s’hi conten històries que s’inscriuen en tots els gèneres –el suspens, l’amor romàntic, el drama, el terror, la ciència-ficció, l’aventura, la comèdia, la pornografia…– i que estan poblades per tota mena de personatges. El manga també està destinat a lectors de totes les edats i de tota classe i condició. Igual que el cinema nord-americà o que la literatura europea, per entendre’ns aviat i a l’engròs.

Osamu Tezuka, el déu del manga
Museu Nacional d’Art de Catalunya. Barcelona
Fins al 6 de gener del 2020

D’entre tota la galàxia de dibuixants de manga que han destacat al llarg del segle XX, un dels noms més crucials, per la seva creativitat fundacional i per la seva enorme influència, és el d’Osamu Tezuka (Toyonaka, Osaka, Japó, 1928–Kōjimachi, Tòquio, Japó, 1989). Conegut com “el déu del manga” –un elogi colossal que cal circumscriure dins el flexible panteisme oriental, del tot aliè a les presumpcions d’infal·libilitat i d’omnipotència del monoteisme occidental–, Tezuka és considerat el pare del manga modern per molts especialistes.

Osamu Tezuka, conegut com “el déu del manga”. © Tezuka productions.

Fins al 6 de gener del 2020, els espectadors catalans tenen l’ocasió d’aproximar-se a la seva figura i al seu món creatiu gràcies a la mostra que li dedica el Museu Nacional d’Art de Catalunya. Amb més de dos-cents dibuixos, representatius de totes les èpoques i de totes les dèries de l’autor, és una mostra que tant pot interessar als que ja coneixen Tezuka com els que ho ignoren gairebé tot sobre ell i sobre el món del còmic japonès.

Osamu Tezuka. Astro Boy. © Tezuka productions.

Una presència determinant en la vida de Tezuka, i en la configuració de la seva vocació, va ser el seu pare, un cinèfil empedreït que de petit el va portar a veure tantes pel·lícules –moltes d’elles estrangeres– com se li posaren a tret. Igualment determinant va ser la mare, una apassionada del teatre. No cal ser gaire perspicaç per rastrejar en l’obra adulta de Tezuka moltes lliçons –un sentit gràcilment espectacularitzat del dibuix, un sentit del ritme que és trepidant sense precipitar-se, una concepció dramàtica de l’acció, també un toquet còmic proper a l’slapstick– apreses mirant pel·lícules i representacions teatrals. 

Per fer-se una idea de la visió tan àmplia i versàtil que tenia el propi Tezuka del manga, val la pena reproduir íntegrament la definició que ell mateix en va donar i que pot llegir-se en una de les cartel·les de l’exposició. “El manga és potencial. El manga és emoció. El manga és resistència. El manga és estrany. El manga és commovedor. El manga és destrucció. El manga és arrogància. El manga és amor. El manga és kitsch. El manga és admiració. El manga és… encara no tinc una resposta definitiva a aquesta pregunta”. En definitiva: que el manga –igual que el cinema, la literatura, la música o la pintura– és allò que cadascú en vulgui fer, o gosi fer-ne.

Ozamu Tezuka. Fenix. © Tezuka productions.

Amb el manga, Osamu Tezuka va voler i va gosar fer-ne, al llarg de la seva prolífica trajectòria, moltes coses. L’exposició permet adonar-se de la rica varietat de les seves creacions, que abasten gairebé tots els gèneres i que estan plenes de personatges que assoliren categoria d’icona. Entre les seves sèries i els seus personatges més reconeguts i populars, destaquen el Kimba de Jungle taitei, l’Astro Boy/Atom de Atom taishi i el Zafiro de Ribon no kishi, herois justiciers que daten de principis dels anys 50 i que, segons s’explica a la mostra, estan marcats pels desastres de la Segona Guerra Mundial. També rellevants són el personatge de Rock Holmes i les sèries Hi no tori (Fènix, 1954), Black Jack (1973-1984), Buda (1972-1983) o Adolf (1983).

Temàticament, Tezuka va moure’s amb comoditat tant dins el camp de la pura fantasia com dins el camp de la reinterpretació analítica i imaginativa de la història: va abordar, per exemple, les relacions entre el Japó imperial i el Tercer Reich. També va retratar la corrupció econòmica i política, la inquietud (paranoica però molt real) de l’amenaça de les armes químiques en plena guerra freda i un assumpte tan poc tractat pel món del còmic (almenys fins fa unes poques dècades) com el de l’homosexualitat.

Osamu Tezuka. Oda a Kirihito. © Tezuka productions.

Virtuós del dibuix, d’una versatilitat i una audàcia tècniques encomiables, posseïdor d’una paleta d’interessos genuïnament apassionada i la mar de variada, Osamu Tezuka serà tot un descobriment per a molts espectadors. Per mi va ser-ho. Els espectadors que vagin a l’exposició, a més, hauran de triar davant quina vinyeta o quina sèrie s’aturen per fixar-se en tots els detalls. Tenen molt per triar: n’hi ha d’enjogassades per riure o per somriure, n’hi ha d’estrictament formalistes per embadalir-s’hi, n’hi ha de tristes per commoure’s…

Osamu Tezuka. Princess Knight. © Tezuka productions.

Jo, per exemple, vaig estar-me tot el que degué ser un bon quart d’hora davant de la seqüència en blanc i negre d’un assassinat: un home que ataca una dona per l’esquena, a traïció, i l’estrangula. Hipnòtica i esgarrifosa, em va fer pensar en una mescla insòlita del cinema d’Alfred Hitchcock i el cinema d’Ingmar Bergman. Us sembla exagerat que compari Tezuka amb Hitchcock i Bergman? Aneu a l’exposició i ja en parlarem.

Pere Antoni Pons

Pere Antoni Pons (Campanet, Mallorca, 1980). Periodista i escriptor. Ha publicat, entre altres, els reculls de poemes 'El fibló i la festa' (2003), 'Fervor tan fosc' (2006), 'Aquí, on passa tot' (2017) i 'Canvi de guàrdia' (2019), els llibres entrevista 'La vida, el temps, el món: sis dies de conversa amb Joan Francesc Mira' (2009), 'Guillem Frontera. Paisatge canviant amb figura inquieta' i 'Conversaciones con Jean Marie del Moral' (2018), les novel·les 'La felicitat dels dies tristos' (2010), 'Tots els dimonis són aquí' (2011) i 'Si t’hi atreveixes' (2014) i el llibre de perfils 'Un arxipèlag radiant' (2019). Col·labora regularment en premsa fent entrevistes, articles d’opinió, crítica literària i d’art, i reportatges i cròniques de temàtica cultural i sociopolítica.
Pere Antoni Pons

Pere Antoni Pons: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca