Arts visuals
DIVERTIMENT GRÀFIC

 “Deu està en els detalls”. Mies van der Rohe, dibuixos trobats

Mies van der Rohe (1886-1969) va ser el pare del minimalisme arquitectònic i precursor del minimalisme artístic. En les seves obres buscava l’essència de l’arquitectura experimentant amb la puresa de les formes i amb el mínim d’elements i materials. Mies digué: “no parlo d’aquesta economia [la monetària], sinó de l’economia espiritual: l’economia de mitjans”, en definitiva l’economia del “menys és més” que per aquest arquitecte serà quasi un dogma.

Mies en una conferència titulada “Els requeriments de la creativitat arquitectònica” que realitzà el 1928 digué: “l’arquitectura sempre és l’expressió espacial d’una decisió intel·lectual”

Per tant per Mies l’arquitectura és un procés de gestació intel·lectual igual que l’art minimalista que fuig del virtuosisme per produir elements que podrien arribar a ser construïts en sèrie. L’artista minimal americà Dan Flavin, en la mateixa línia que l’arquitecte alemany, sentencià: “resulta per a mi fonamental no embrutar-me les mans. Reivindico l’art com a pensament”

El pensament com a eina que ha d’acabar generant una forma. En arquitectura, però la forma ha de donar resposta a una sèrie de condicionants que li són propis com: el programa, el solar, la topografia, el clima, l’entorn, el paisatge, el context cultural i social, la sostenibilitat, el pressupost, els recursos, la normativa, la planificació temporal, els processos constructius…

El resultat ha de donar la millor resposta a aquests condicionants, que no són pocs, aconseguint un edifici que millori tant la vida dels seus usuaris com l’entorn on s’ubica. 

Per Mies és la  puresa de les formes el que permetrà assolir aquests ambiciosos objectius,  com només són capaces les millors arquitectures, mitjançant la bona construcció.

La construcció és el que ha de permetre aconseguir el màxim de resultats amb el mínim d’elements com a culminació de les decisions “intel·lectuals” fugint de la forma per la forma.

En el nº 2 de la revista G del 2 de setembre de 1923 amb el títol Construir (“Bauen”) Mies escrigué quasi a manera de manifest:

“No sabem de cap problema formal,

només problemes constructius.

la forma no és la meta,

Sinó el resultat del nostre treball.

[…]

La forma com a meta és formalisme,

i això ho rebutgem.

[…]

Precisament ens interessa alliberar la pràctica de la construcció dels especuladors estètics, perquè torni a ser allò que únicament hauria de ser, és a dir, CONSTRUCCIÓ.”

Mies reivindica el paper de la CONSTRUCCIÓ, a vegades menystingut pel seu paper tècnic, com la base fonamental de l’arquitectura.

Quan més senzilla és la forma més important és com aquesta es projecta  i es construeix.

La construcció en arquitectura es materialitza a partir dels anomenats detalls constructius mitjançant els quals es fa possible la bona edificació i així Mies proclamà: “Deu està en els detalls”.

La construcció es realitza per mans especialitzades, però sota el control i les indicacions de l’arquitecte que prèviament ha analitzat i descompost el projecte per elaborar uns minuciosos detalls constructius que permetin la realització de l’obra complint els paràmetres formals, de qualitat, econòmics i temporals. 

Igual que en els anteriors articles “Oteiza, Judd, Harnden i Bombelli, dibuixos trobats”, dintre de la sèrie Divertiment Gràfic, es torna a convidar al lector a jugar i explorar, fent l’exercici de generar nous dibuixos bidimensionals a partir dels detalls constructius d’un modest però important moble construït per a una de les obres més conegudes i controvertides del segle XX: la casa Farnsworth (vegeu l’anterior article publicat en aquest portal). El moble es projectà com un element que recull la sala d’estar alhora que la delimita amb l’única habitació de la casa. Les peces massisses de fusta ocultes en l’interior que enrigideixen les cantonades del moble s’han convertit en senzills dibuixos bidimensionals per ser llegits com a nous dibuixos independents. 

Com a nous dibuixos trobats.

Com un mecanisme per construir una nova forma. 

L’escultor Eduardo Chillida sentenciaria: “poesia i una dosi de construcció, si no, no hi ha art”.

Casa Farnsworth, Plano, Illinois. 1945-1951. © Peter Cook
Vista de la sala d’estar delimitada pel moble del fons de la imatge que per aquest costat allotja la ràdio i el toca discs i un petit armari ocult darrere d’unes portes. © Peter Cook
El moble vist des de l’únic llit (en primer pla) allotja la roba de la propietària de la casa. © Peter Cook
Planta de la casa Farnswoth on en vermell s’indica el moble del qual s’han extret els detalls constructius.
Plànols dels detalls constructius de l’armari.
Detalls constructius de l’armari d’on s’extreuen els nous dibuixos trobats.
Detalls constructius de l’armari d’on s’extreuen els nous dibuixos trobats
Marc Arnal

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close