Teatre

Dirigir un teatre en temps d’incertesa

Des dels actors, els tècnics, els directors teatrals, fins al mateix públic, en articles anteriors s’ha repassat les sensacions de les persones entregades al teatre en el context boirós generat pel coronavirus. Queda, però, posar el focus sobre qui capitaneja el vaixell: els directors dels teatres. Donar-los la paraula sobre com han afrontat els dos tancaments dels seus teatres i el que això ha comportat és l’objectiu d’aquesta peça, que compta amb les veus de Juan Carlos Martel, director del Teatre Lliure; Daniel Anglès, director del Teatre Condal i Toni Casares, director de la Sala Beckett.

És necessari que la societat prengui consciència que la feina dels artistes té un cost i un valor.

Estar al capdavant d’un teatre és una tasca complexa i en temps de pandèmia resulta encara més dificultosa, ja que s’accentuen les mancances prèvies i s’originen nous problemes. Així ho veu el director del Lliure, Juan Carlos Martel: “La institució ja era inestable abans de la pandèmia, però en arribar aquesta, es triplica l’afany per sobreviure culturalment i s’il·luminen aquelles mancances que existien”.  Una situació que es tradueix en “un sobreesforç humà, en la invenció de noves fórmules i en aprendre a ser d’una altra manera amb un mapa incert i una cultura que ha estat menystinguda durant molts anys”, remarca Martel. Quelcom que també comparteix Toni Casares, qui afirma que “la Covid-19 ha posat un mirall davant la poca importància que rep la cultura i la inseguretat en què viuen els professionals del sector”. Al respecte, el director del Teatre Condal, Daniel Anglès, afegeix que els tancaments dels teatres condueixen a la precarització i assenyala la diferència en la gestió d’ambdós tancaments: “Durant el primer confinament el món de l’espectacle va sentir una responsabilitat social molt gran i va decidir regalar continguts de manera altruista per ajudar la gent que estava a casa seva. Això al segon tancament ja no s’ha fet perquè cal que es prengui consciència que la feina dels artistes té un cost i un valor. Tot plegat provoca que s’ajornin produccions, que quedin funcions sense representar o concerts que no es poden recuperar”. A banda de la demora o suspensió de la programació, Anglès apunta que el Teatre Condal ja preveia iniciar els seus assajos aquest mes de desembre, fet que ha facilitat l’estrena d’El Màgic d’Oz de David Selvas.

Els tancaments dels teatres han desencadenat l’ajornament de produccions, que quedin funcions sense representar o concerts que no es poden recuperar.

Pel que fa a la Sala Beckett, Toni Casares explica: “quan va començar el primer confinament estàvem representant La morta de Pompeu Crehuet, vam veure’ns obligats a aturar les funcions i quan es va poder es va reprendre. El mateix ha succeït amb altres espectacles com ara amb El combat del segle de Denise Duncan, que s’havia d’estrenar el juliol i no va ser possible fins a l’octubre o amb Avinguda Nacional, que va estar en cartellera el mes de novembre, però als assajos no se sabia si es podria representar.” Tot i això, Casares remarca que es farà tot allò que estava previst quan sigui possible: “Creiem fermament en les nostres propostes, pel que són i perquè aporten quelcom rellevant.” A més, recorda que la Beckett “és la casa dels autors i en aquest temps hem tingut present que cal amanyagar especialment l’autoria teatral, ja que molts d’aquests autors viuen del que escriuen i quan cau el ritme d’encàrrecs surten perjudicats”.

Els tres directors comparteixen que rebre l’escalf fidel del públic barceloní els ajuda a tirar endavant.

Els tres directors concorden en què el teatre és presencialitat; és aplegar el públic i els actors en un mateix espai, on es comparteixen emocions, històries i moments que uneixen; una convocatòria comunitària i conjunta que esdevé encara més necessària en el present.  També comparteixen que el públic barceloní és molt fidel i presenta moltes ganes d’anar al teatre. “Les entrades s’esgoten ràpidament; la gent ve al teatre com mai, omplint els aforaments permesos i ocupant tots els espectacles”, observa Toni Casares. Al que el director del Condal afegeix que “malgrat el canvi d’horaris o la suspensió d’espectacles l’audiència es manté i això és el que ens aporta energia i força; tenir el seu escalf i suport ens ajuda a tirar endavant dia a dia”, conclou commogut Daniel Anglès. 

Violeta Julbe
Violeta Julbe: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close