Exposicions

Disseny valencià, marca registrada

L’ésser humà ha utilitzat l’objecte des d’èpoques ben primerenques, com a testimoniatge d’un estatus social, d’una família, d’una cultura…. i des que les primeres civilitzacions marcaren empremtes en els objectes de fang, tallaren una segona faç en les puntes de pedra o arrodoniren o allargassaren les formes d’àmfores i gots, hem atribuït als objectes una doble funció: la funció d’ús i la de símbol, convertint els objectes en elements d’identificació social o personal i convertint-se així en peces clau per a estudis antropològics. Una dualitat que en l’actualitat, en una societat globalitzada i uniformada, on la reducció dels costos de producció ha portat a l’adquisició de productes de forma massiva i uniforme, els objectes s’han convertit en signes, elements creadors d’una identitat pròpia que ens pot identificar amb un grup o individualitzar-nos.

Disseny valencià (2009-2019). Productes per a un món globa
Comissari: Xavier Giner
Coordinador: Josep Salvador
IVAM ALCOI
Del 18 de setembre al 31 de gener del 2020

L’objecte s’ha convertit doncs, en un element important de l’antropologia cultural de la societat contemporània i és un signe del nostre temps la importància que donem al disseny, un disseny que desdibuixa els límits entre objecte d’ús i objecte artístic, acostant-se cada vegada més a aquest últim i al qui se li concedeix una nova funció, la d’educar la sensibilitat del públic. En aquest sentit l’exposició Disseny valencià (2009-2019). Productes per a un món global, ens ofereix un recorregut pel disseny de producte valencià més recent a la vegada que ens convida a canviar la mirada cap als objectes quotidians, amb l’objectiu de posar de manifest el valor cultural del disseny com a testimoni d’una època, com a reflex de les sensibilitats i gustos des d’una societat la valenciana, que mira cap a un món global.

Les peces seleccionades per Xavier Giner, comissari de l’exposició, són totes obres creades per dissenyadors i dissenyadores valencians o per empreses que produeixen al País Valencià, en una exposició on no només es mostren obres acabades, sinó que la mateixa exposició ha estat concebuda com una peça de disseny, cuidant des del muntatge de l’exposició, un treball de Gazpacho Studio,  fins al cartell d’ Àlvaro Orero.  L’exposició s’organitza en sis àmbits en què el visitant transitarà entre el públic i el privat, dels espais més íntims de la casa als despatxos i àmbits del treball, del carrer a l’hotel, de l’escola al parc, per què una de les coses sobre la que reflexiona aquesta exposició es que són els objectes, l’ús que tenen els objectes, el que defineix i determina els espais.

Prestatgeria amb carros Literatura Open de Vicent Martínez | Foto IVAM.

L’exposició mostra doncs, objectes d’àmbit domèstic prenent com a referent els que són les dues potes del disseny, el mobiliari i la il·luminació però sense deixar de costat altres àmbits en els quals dissenyadors i dissenyadores valencians competeixen també al més alt nivell. Així trobem per exemple les exuberants llums Lucifer, unes peces que Mariví Calvo dissenya i produeix per encàrrec a la seua empresa a Xiva i que il·luminen salons de jocs a Las Vegas, les llums Black Note de Ramón Esteve per a LZF Lamps o la Follow Me Lamp de Inma Bermúdez per a Marset. Llums que es combinen amb mobiliari més informal com les cadires Roll de l’estudi Mut o la sèrie Moma de Javier Mariscal, cadires i butaques que com el Frames de Jaime Hayón, reprenen antics materials com el vímet en un continu retrobament entre tradició i modernitat. Un mobiliari que destaca sobretot, en la sala reservada per a les ‘peces clau’ on trobem la icònica llibreria La literatura, dissenyada per un dels grans noms del disseny valencià, Vicent Martínez o els tamborets Naoshima, peces d’autèntica artesania creades per Emiliana Design Studio per a Vergés Design.

Col·lecció de panells acústics Pause de Perezochando per a Missana | Foto IVAM.

Però no tot en disseny és mobiliari i il·luminació, a l‘exposició trobem alguns dissenys de packaging  com els que Cul de Sac ha dissenyat per als olis mil·lenaris del Maestrat de El Poaig on es barreja l’element rústic del camp a l’embalatge amb la delicadesa de l’oli en una oliera de porcellana, o els pots de mel d’aquest mateix estudi per a Paterna Honey Green, amb al·lusions a 2001 Odissea en l’espai de Kubrick. Uns dissenys d’embolcalls que trobem també de la mà de Lavernia & Cienfuegos, amb uns dissenys per a Utopick Chocolates on el joc geomètric de l’embolcall es repeteix a la pastilla de xocolate.

Uns productes que s’acosten cap a certa democratització del disseny, entesa aquesta quan el disseny arriba a productes d’ús quotidià, quan sense adonar-nos-en estem comprant disseny amb la vaixella Morgonte, adquirida a Ikea i obra d’Imma Bermúdez (única dissenyadora valenciana que treballa per al gegant suec), els poals i safes de la sèrie Bob d’aquesta mateixa dissenyadora que produeix SF Bermer i distribueix Mercadona, amb el carret de la compra Soft 8 dissenyat per l’oficina de disseny de Rolser, els biberons anticolics de Suavinex o les cremes labials de Suavina, totes marques valencianes. Uns productes que juntament amb els carrets per a nadons de Samuel Garcia per a Heetee o el casc plegable i la botella reciclable de Closca Design estan convertint en habitual i reconegut el disseny valencià no només als àmbits privats, sinó també en l’esfera pública.

Casas d’Eli Gutiérrez per a Mad-Lab | Foto IVAM.

I és que  el visitant de l’exposició trobarà gran nombre de dissenyadors valencians que treballen i produeixen des de la cura al producte, tenint en compte valors com la tradició, l’artesania i la sostenibilitat ambiental amb obres que reprenen antigues tècniques pesqueres, com les cadires Nansa de Santiago Sevillano,  paviments com els de la Selva Studio amb formes i colors que ens evoquen els mítics hidràulics Nolla o el bressol evolutiu Cocoto, dissenyat per Ximo Roca, fet amb un feltre produït del reciclatge de botelles de plàstic i fusta de pi de boscs sostenibles, un feltre que com una mena de joc d’origami es desplegarà per a nous usos en la llar. 

Visitants davant l’obra Reflexions/Peonzas de Luis Eslava Estudio | Foto Núria Gregori.

L’exposició es conclou amb una sala dedicada als novíssims, una selecció d’obres de dissenyadores i dissenyadors que compten entre 30 i 40 anys i que en paraules del comissari, són els més nous «en una societat on el nou és imperatiu», una xicoteta mostra que el disseny valencià no és una moda, sinó que aquest va arribar per a quedar-se. Tradició, innovació  i noves generacions que situaran el País Valencià com a referent del disseny, amb les ferramentes i l’impuls que pròximes fites com la inauguració de l’Arxiu Valencià del Disseny i la celebració de València com a capital del disseny 2022 marcaran el camí.

Núria Gregori

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close