disseny

Imprescindibles. Les dones i el disseny

Divendres passat, l’Ateneu Barcelonès va organitzar una taula rodona sobre el paper de les dones en el món del disseny que va generar diferents debats.

Amb motiu de l’exposició “Som aquí. Les dones en el disseny, 1900 – Avui”, presentada pel Disseny Hub Barcelona, l’Ateneu Barcelonès va rebre a Teresa Bastardes, Maria Àngels Fortea i Meritxell Casamira per posar de manifest totes les qüestions a l’entorn de la figura de la dona dissenyadora, el seu paper en la història i perspectives de futur en clau de gènere. Som aquí sorgeix de la necessitat de traçar una línia històrica on les dones dissenyadores tinguin el reconeixement que es mereixen. Es tracta d’una mostra que amplia el catàleg recollit pel Vitra Design Museum amb figures pioneres del disseny dins l’àmbit nacional.

Teresa Bastardes, una de les comissàries de l’exposició, iniciava la conversa posant especial atenció en la dificultat a la qual es van afrontar a l’hora de traçar una línia temporal sobre la que organitzar la mostra: “era com buscar en un desert perquè no s’hi ha treballat prèviament, no hi ha recerca feta”. Exposicions com la present demostren que “les dones dissenyadores eren aquí i hi continuen sent, però la història del disseny no les ha reconegut. Les tenim aquí i no les coneixíem”, seguia. “Els que ens dediquem a la docència sabem que no hi ha historiografia, som conscients que hi ha molta feina per fer” afegia Fortea, docent d’història del disseny i investigadora.

“Considero que la tasca feta per les comissàries de l’exposició ha de servir com a revelació important i impuls cap a la recerca i la divulgació de referents dins les aules”, mencionava la dissenyadora Meritxell Casamira. I és que, el sector professional també pateix: “hi ha contextos i situacions on les dones ens sentim encara molt excloses i això, genera un clima d’incomoditat” deia Casamira, deixant clar, però, que “cada vegada som més les que tenim el privilegi de ser dins el sector, i per tant ens hem de donar visibilitat entre nosaltres”. Teresa Bastardes, afirmava que tot i el material en actiu i catalogat, gràcies a l’exposició, encara són massa evidents les diferències professionals entre les dones i els homes. I el mateix en l’àmbit acadèmic; “avui en dia, tot i que dins les aules i universitats el 80% són dones, encara imperen les figures masculines en festivals i premis del món del disseny” afegia, Fortea. Casamira aprofitava per incentivar i creure en el progrés “és a través d’aquestes situacions d’incomoditat i d’exclusió des d’on s’ha de generar el canvi”.

Alba Font, Teresa Bastardes, Maria Àngels Fortea i Meritxell Casamires. Sala d’actes Oriol Bohigas, Ateneu Barcelonès.
Foto: Emerson Blanco

En sectors com el del disseny l’activisme és imprescindible. S’ha de reivindicar que les dones i el disseny han coexistit des del principi, “la nostra obligació com a professionals és reivindicar-nos com a tal. Si no ho fem nosaltres no ho farà ningú” comentava Bastardes. Casamira també esmentava que gran part d’aquesta responsabilitat i reivindicació ha de recaure en les institucions, “els canvis i millores que s’estan fent són fruit d’una nova sensibilització dels professionals entorn els temes de gènere”.

“El disseny l’hem de considerar patrimoni cultural i, per tant, en el cas les dones, se l’ha de cuidar i recuperar” insistia Fortea. L’exposició ha servit precisament per això, per ampliar el catàleg i arxiu del Disseny Hub “tot el material usat ara està a la col·lecció i en el catàleg en línia, a l’abast de tothom. Encara es necessiten tesis i estudis per poder ampliar la història”, reiterava, Bastardes. Fortea s’hi afegia dient que s’han adonat que hi ha moltes més pioneres que les 56 recollides en l’exposició “nosaltres no arribàvem a més. S’ha de continuar aquesta recerca iniciada i anar sumant entre totes”.

Les convidades van aprofitar el moment per denunciar la manca de suport per part d’altres sectors com l’editorial i de comunicació. Fortea destacava que hi ha molt poques apostes que busquin generar informació sobre les dones dissenyadores i divulgar-la, i molt menys en clau de gènere “se continuen repetint els mateixos errors que a principis de segle”.

Som aquí. Les dones en el disseny, 1900 – avui.
Disseny Hub Barcelona

Un altre punt important tractat fou com historicament el disseny es configura com a eina social i des d’una perspectiva masculina, explicava Casamira. Ignorar les necessitats femenines era molt preocupant poc temps enrere: “fins fa poc el disseny no es preocupava per les necessitats de les dones, sinó que ha sigut a través de treballs de final de grau o de màster on s’hi ha vist realment la necessitat de fer ús del disseny com a eina bàsica pel dia a dia. Han sigut les dones actuals les que s’hi han fixat”, destacava Bastardes tot mencionant que inclús molts dels productes d’avui dia, arriben de demandes d’altres sectors de l’activisme que busquen ajuda en el món del disseny. Fortea s’hi afegia incidint que “a l’hora de dissenyar s’ha de ser plenament conscients de trencar amb els estereotips masculins i no perpetuar-los”.

Casamira compartia les paraules de Fortea “ha d’haver-hi plena consciència en el missatge feminista que es llença des de dins el món del disseny”. Destacava també, la importància de l’última part de l’exposició Som Aquí, la qual mostra dissenys de temes que han sigut – i continuen essent – tabús. Aquesta part demostra que “fins que no se’n parla, no s’hi posa remei”. Maria Àngels Fortea aprofitava per insistir que dins la docència és igual de necessària aquest ús militant del disseny “quan vaig començar a donar classe no m’adonava de la mancança de dones en la història del disseny. Però, un cop hi ets conscient és quan comences a incorporar-les a l’aula”.

Dones x disseny x dones
Teresa Bastardes, Isabel Cendoya i Isabel Fernández del Moral

Tot i els temes discutits, les tres convidades tenien clar que l’esperança és l’últim que es perd, però sempre tenint present el camí que queda per recórrer. “Hi ha esperança, però falta molta lluita”, “no podem relaxar-nos perquè tal com està el panorama actual, aquest pot actuar de forma regressiva”, concloïen.

Cal fer una especial menció al Disseny Hub Barcelona per la donació d’alguns volums d’aquest nou catàleg, i altres títols, a la biblioteca de l’Ateneu Barcelonès amb la voluntat d’ajudar en l’ampliació de la secció de Disseny. Per altra banda, l’exposició Som aquí. Les dones en el disseny, 1900 – avui, podrà veure’s fins el 7 de gener del 2024.

Júlia Net Valiente
Blanes, 2001. Entre la història de l'art i la literatura comparada.
És membre de l'equip d'El Temps de les Arts i ponent adjunta de la Secció d'Arts Visuals de l'Ateneu Barcelonès.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close