Música

Districte Cultural de L’Hospitalet: estat de la música

Plou sobre mullat. La crisi d’aquesta pandèmia global colpeja un sector que viu de manera sistèmica en crisi. Un sector que fa anys que arrossega la necessitat d’una actualització normativa i una legislació adaptada a les seves peculiaritats. La precarietat en la que viuen molts dels treballadors de la música, de crear un règim especial per a ells, de dotar de subvencions que s’apropin mínimament a la mitjana europea, la falta de reconeixement, són part dels deutes que provoquen aquesta situació. Avui en dia, la música, pràcticament, només viu de l’exhibició, i rarament es remunera la formació, la creació i, cada cop menys, l’audició. La música és la més popular de les arts, fonamental en les nostres vides, a més que genera milers de llocs de treball i representa el 0,5% del PIB de l’estat però, paradoxalment, per l’administració, sempre ha estat la gran ignorada dins d’un món cultural ja prou ignorat.

Just abans que arribés la Covid 19, després de molts anys de treball, el Estatuto del Artista començava a veure la llum. El 9 de març el món de la cultura ens manifestàvem demanant que és destinés el 2% dels pressupost… i 4 dies després tot s’aturava. Entràvem en una situació mai viscuda per nosaltres on tot s’ensorrava amb una facilitat impressionant i on només era rellevant la salut i els béns de primera necessitat.

Manifestació “Un crit per la cultura”, 9 de març, Plaça del Rei, Barcelona, organitzada per Actua Cultura 2%.

A L’Hospitalet es suspenen els festivals, com el “Let’s Festival”, les “Festes de Primavera”, la programació de sales públiques i privades, les festes majors dels barris, les activitats de la “Casa de la Música”, “El Pumarejo”, “The Bass Valley” i tants altres.

Però on queda la música? Mentre tots hem estat tancats a casa ha estat la nostra gran companya. Jugant el seu paper terapèutic, ens ha ajudat a no tornar-nos bojos. Des de el primer dia de confinament, la tecnologia a permès que els músics arribessin a nosaltres de manera immediata penjant material a la xarxa, tant en directe com ja gravat. En aquest temps un dels camins més emprats ha estat “Instagram”, però també s’ha reforçat “Twitch” (molt usat pels discjòqueis, al no ser restrictiu com la resta) o “Zoom”. Moltes tecnològiques han treballat a contrarellotge per desenvolupar o millorar les seves plataformes en “streaming” per poder emetre en directe tant de manera gratuïta, com amb donatius, com amb registre o amb pagament per visió.

Gravació del concert per emetre de la Sra. Tomasa, a la Sala Salamandra de L’Hospitalet.

Així, en molt poc temps, durant les Festes de Primavera de L’Hospitalet es va confeccionar un cartell de concerts virtuals on van actuar en directe des de casa seva, part del cartell que ja estava programat per les festes presencials i a on a més es va sumar “Stay Homas”, sens dubte, el grup del confinament. La Casa de la Música -espai de formació musical per estudiants de L’Hospitalet- va traslladar el màxim d’activitats a la xarxa: des de els concerts en viu, als cursos de formació o tècnics, a les activitats amb els artistes o inclús la cantata de final de curs de La Clika que van poder cantar online des de casa milers de nenes i nens de tot Catalunya. “The Bass Valley” va desenvolupar una plataforma per fer els seus cursos de música de manera online. Avanços que molts es quedaran i canviaran per sempre la manera de fer.

Al sortir de l’estat d’alerta, la música torna a l’aire lliure. I ho fa de manera abrupta. Barcelona ha programat un munt d’actuacions per aquest estiu, adaptades a les noves indicacions: primer per a 400 persones assegudes, després per 800 i ara per a 3.000. Els bucs d’assaig tornen a obrir, els estudis de gravació, els espais de creació…tot excepte les sales de concerts que van ser les primeres en tancar i seran les últimes en obrir.

Vivim a l’era de la tecnologia, on som capaços de fer coses a una velocitat abans inimaginable, però, com sempre, també ha quedat palès, un cop més, que l’administració pública és lenta i ineficaç. Ja sigui per actuar davant d’una pandèmia, com per resoldre el desgavell que aquesta provoca. Vivim encara el drama de treballadors culturals amb ERTO encara sense expedient o cobrant prestacions ridícules, molt per sota, del que els tocaria. El drama dels autònoms, i molt pitjor, el de tots aquells treballadors de la música que estan en precari i no pertanyen a res. La complicació i paperassa per arribar a crèdits ICO o ICF oferta com a solució  i que l’únic que serveixen es per agreujar el deute que ja tens. Ara, com comentava abans, tenim el drama de les sales de concerts. Tancades el 14 de març i sense data d’obertura a l’horitzó. Necessiten un pla de rescat amb urgència. Però, sobretot, necessitem polítics valents que portin la tecnologia, l’agilitat, la funcionalitat, la velocitat i el sentit comú a l’administració. Si no sempre estarem amb els deutes per fer. I plourà sobre mullat.05

David Lafuente Vinardell
David Lafuente Vinardell: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close