Patrimoni

Dones del Pallars

Primerament vull dir-vos que no he vist Joc de trons. Res, ni un sol capítol. I no ha estat fàcil, han estat molts anys de prescriptors que insistentment m’han recomanat mirar-la i, naturalment, enganxar-m’hi. I també moltes converses de bar monopolitzades per Starks i Lannisters en les quals no he pogut aportar res i únicament m’he limitat a escoltar o desconnectar.

No es tracta que no m’agradi la temàtica. Les intrigues polítiques i els embulls familiars m’encanten però perquè cal recórrer a la ficció quan la nostra pròpia història n’està plena? La hiperfotografiada Girona va ser attrezzo per Game of Thrones, sí, però el Pallars va ser escenari d’un autèntic episodi de política, disputes familiars, territoris enfrontats i ànsies de poder. En ple segle XI el comte del Pallars Jussà Ramon V veu perillar el seu càrrec, l’ataquen per totes bandes. El seu cosí i comte del Pallars Sobirà Artau I ambiciona les riques terres del sud. Unes terres també desitjades pel comte d’Urgell Ermengol III. Entremig hi ha Arnau Mir de Tost, un guerrer amb molta ambició i conquestes a l’esquena. Sense oblidar als nobles del comtat que veient dèbil al poder establert, conspiren contra ell. Quan tot semblava perdut pel comte jussà, l’aliança amb els sarraïns li permet salvar els mobles i el matrimoni amb la filla de Mir de Tost també hi ajuda. I és que en tot aquest conflicte i al Pallars les dones tenien molt a dir. Si no em creieu, només heu d’acostar-vos-hi i jugar al Joc de Dames, una ruta que combina espais patrimonials excepcionals amb el relat d’unes dones pallareses increïbles i decisives per a la història del país encara que no tinguin el reconeixement que mereixen. Dones amb castells en propietat, polítiques, repobladores…

Retrat de Llúcia de la Marca a Sant Pere del Burgal. Font: Ecomuseu de les Valls d’Àneu – Oriol Riart.
Retrat de Llúcia de la Marca a Sant Pere del Burgal. Font: Ecomuseu de les Valls d’Àneu – Oriol Riart.

Concretament la ruta recorre, entre els paisatges corprenedors de l’Alt Pirineu, monuments com el castell i la canònica de Mur, fundada per Valença de Tost, esposa de Ramon V. També Sant Pere del Burgal, les restes de l’església amb un esplèndid absis amb decoració mural (tot i que l’original s’exposa al MNAC) i on s’inclou el retrat de Llúcia de la Marca, esposa d’Artau I i una altra d’aquestes DONES del Pallars. Així, en majúscula. Santa Maria d’Àneu, l’antic monestir de Gerri de la Sal o el Castell de València d’Àneu – incorporat aquest any – també formen part de la ruta.

No us faré spoiler explicant-vos més intimitats de les vides de les protagonistes del Joc de Dames això ho faran les guies que s’encarreguen de la ruta i que d’una forma didàctica i molt propera us faran gaudir d’aquest patrimoni cultural.   

Tanmateix, si esteu per les Valls d’Àneu, no podeu deixar de visitar l’Ecomuseu i els diversos monuments que gestiona. Una institució exemplar i clau per al desenvolupament de la zona i la difusió del seu passat, la seva història i la cultura pallaresa. Aquest mateix 2020 han recollit la merescudíssima Creu de Sant Jordi com a reconeixement als més de vint-i-cinc anys d’incansable tasca.

Interior de Casa Gassia, seu principal de l’Ecomuseu. Font: Facebook – Ecomuseu de les Valls d’Àneu.
Interior de Casa Gassia, seu principal de l’Ecomuseu. Font: Facebook – Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

Casa Gassia és la seu principal de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, una antiga casa tradicional de l’Alt Pirineu situada al centre del barri vell d’Esterri. La seva museografia simple però efectiva es complementa amb les sensacions que parets, objectes i mobles transmeten en una experiència imprescindible per entendre com era la vida en aquestes Valls no fa tants anys. I fins i tot potser us trobeu a l’Esperanceta, alter ego de l’actriu Noemí Busquets. Eloqüent, divertida, picant i per sobre de tot pallaresa, l’Esperanceta és un personatge que habita Casa Gassia i que per mitjà del seu cabaret pagès acosta als visitants el passat dels seus habitants tot posant la part humana a l’experiència de l’Ecomuseu. Sense deixar de banda l’humor, evidentment. De fet, l’Esperanceta s’inspira en part en Tureta, la criada durant anys de Casa Gassia i a qui no era estrany de veure guaitant per la finestra i murmurant.

L’Esperanceta al menjador de Casa Gassia. Font: Facebook – Esperanceta.
L’Esperanceta al menjador de Casa Gassia. Font: Facebook – Esperanceta.

Deixeu-vos caure pel Pallars i en especial per les Valls d’Àneu, no us en penedireu. Un territori amb gent meravellosa, un passat fascinant i un present molt dinàmic us esperen. En definitiva, un territori amb tant de caràcter que ni us l’acabareu. Si fins i tot tenen un subdialecte del català propi!

Jugueu al Joc de Dames, amareu-vos de Casa Gassia i la resta de monuments i divertiu-vos amb l’Esperanceta. Les dones del Pallars no us deixaran indiferents!

Àlex Rebollo Sánchez
Àlex Rebollo Sánchez: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close