Patrimoni

Egipte als museus de Catalunya

La fascinació pel riu Nil, les piràmides, els obeliscos,  els faraons… per Egipte, en definitiva ve de lluny. Trobem col·leccions d’arqueològica egípcia a gairebé tots els racons del món.

Començant per Londres, on el British Museum conserva la millor col·lecció d’art egipci fora d’Egipte, passant per Berlín, París, Filadèlfia, Nova York, Torí, Roma, Madrid o fins i tot Buenos Aires o l’Havana. disposen de centres, fundacions o museus on exposen restes d’Egipte fora del seu país. No hi ha cap gran museu general que no exposi peces procedents de les dues ribes del Nil. Al mateix moment que s’iniciava aquesta fascinació col·leccionista apareixia la curiositat pel seu origen i la civilització que els havia creat. Configurada com a egiptologia moderna a partir del desxiframent dels jeroglífics, entre d’altres de la Pedra de Rosetta, l’any 1822 per part de Jean-François Champollion(Fijac,1790 – París1832).

Eduard Toda caracteritzat de mòmia a El Caire. Wikicommons, Biblioteca Museu Víctor Balaguer.

Però si parlem d’egiptologia a Catalunya salta el nom d’Eduard Toda (Reus,1855 – Monestir de Poblet, 1941). El diplomàtic reusenc fou el primer egiptòleg català -i espanyol-. Participà en algunes excavacions a la zona de Luxor i formà una interessant col·lecció, en part encara conservada a casa nostra. Si Toda és el primer egiptòleg; l’escultura de Harsomtus-em-hat resulta ser una de les primeres peces egípcies conservades a Catalunya. Documentada al segle XVIII a Barcelona, passà més tard al Real Gabinete de Historia Natural de Madrid, des d’on arribà al Museo Nacional Arqueológico.

Toda i l’escultura de Harsomtus-em-hat marquen l’inici de la relació entre la Catalunya moderna i l’antic Egipte. Però encara ara trobem bones mostres de l’antiga civilització al nostre entorn. En les següents línies en podreu descobrir algunes.

Òbviament aquesta ruta ha de comença al Museu Egipci de Barcelona. A l’Eixample trobem una de les col·leccions d’art egipci privades més importants d’Europa obertes al públic. Fundat per Jordi Clos, ara fa 25 anys, el Museu Egipci de Barcelona presenta la civilització egípcia a traves de diferents àmbits temàtics: càrrecs i personatges, el Faraó, cosmètica i erotisme, creences i pràctiques funeràries, el culte als temples o els Déus entre d’altres. Dins la col·lecció de museu no falten els retrats de faraons i divinitats, retrats sobre pedra, objectes sumptuaris i elements votius, joies, vasos cànops, taüts, mascares, maquetes funeràries, uixebits… i dues mòmies. Potser la més coneguda la rebatejada com a dama de Kemet que ingressà a la col·lecció Clos el 1998. L’activitat del museu és admirable i pot ser consultada a través de la seva plana web i les xarxes socials.

Article relacionat  L'Art Primer o el Primer Art
1. Àmbit dedicat a l’arqueologia bíblica al Museu de Montserrat. Turisme del Baix Llobregat.

Tot i que el Museu Egipci de Barcelona, com hem dit el primer en mostrar una col·lecció privada d’aquest nivell a l’estat. No és l’únic museu amb una admirable fons egipci. Curiosament a Catalunya trobem bones col·leccions vinculades a museus de l’Església: Montserrat, Vic i Tarragona.

El Museu de Montserrat, conegut per acollir una de les millors i més extenses col·leccions d’art del país, compta amb un destacat fons procedent del Pròxim Orient (antiga Pèrsia, Mesopotàmia i Egipte) que fou, en gran part, fruit del treball del P. Bonaventura Ubach (Barcelona,1879 – Montserrat1960). Materials recollits pel monjo benedictí destinats a la creació del museu bíblic del monestir, que s’ha considerat l’embrió de l’actual museu. Amb un projecte per ampliar la part d’arqueologia el museu actual presenta una bona mostra de la seva col·lecció, tot i que una part encara resta fora de l’accés del públic. Destaquen del conjunt montserratí peces com dos taüts, màscares funeràries, també vasos cànops, elements de joieria i votius, segells, mòmies d’animals i una mòmia humana, la taula votiva de la cantora d’Amon o l’espectacular cap reialprocedent de la donació que feu Xavier Busquets, que juntament amb Caja Madrid, formen els donadors d’aquest fons.

Museu Bíblic de Tarragona. Imatge: Turisme de Tarragona.

Molt semblant al Museu de Montserrat, on la presència egípcia s’enllaça amb un relat bíblic, trobem el Museu Bíblic Tarraconense. Creat el 1930 pel Dr. Josep Vallès, presenta també col·leccions des de la prehistòria als nostres dies vinculades a les sagrades escriptures. D’època egípcia destaca un cocodril dissecat procedent de Tebas, una mòmia de falcó, amulets, escarabeus, usxebtis, dos fragments de taüt en cedre del Líban, datats entorn al 500 aC i 600 aC, i una rèplica a escala natural de la Pedra Rosetta.

Mòmia del Museu Episcopal de Vic. Twitter del MEV.

Però no podem deixar els museus vinculats amb l’Església per descobrir Egipte sense sortir de Catalunya. L’últim d’aquests museus, després de Montserrat i Tarragona, és el Museu Episcopal de Vic. On a més de trobar una magnifica col·lecció de romànic i gòtic, de les millors del país fora de Barcelona, trobem alguns exemples d’arqueologia egípcia. Segurament la peça més destacable del fons osonenc és un exemplar del Llibre dels Morts. Un papir egipci datat entre els segles XI i VIII a. C. amb una combinació de text i il·lustració, on a mena de guia s’indiquen formules, accions i elements que el difunt necessitarà en el Més Enllà.Interessants també resulten les escultures votives i relacionades amb els rituals funeraris i una altra mòmia. Millor dit mòmia i sarcòfag de Nadegaubastisred, datada entre el 945-715 a. C. i del Caire.

Article relacionat  La Galeria Mayoral a París

Fora dels museus de l’Església sobresurt la col·lecció de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Procedent, majoritàriament, del llegat que Eduard Toda, qui abans ja hem indicat que fou el primer egiptòleg de l’estat, feu a l’incipient col·lecció que formava el seu amic Balaguer. Destaca sobre la resta de fons, per la seva singularitat, la petita mòmia d’un infant de cinc anys, anomenada Nesi. Que s’ha convertit en tota una icona del museu i de la ciutat que l’acull. El museu compta també amb part del llegat bibliogràfic de Toda, on s’hi troben postals i documentació relativa a la seva col·lecció i tasca com egiptòleg.

Sala egípcia de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Biblioteca Museu Víctor Balaguer.

L’egipci de Barcelona, Vic , Tarragona, Montserrat i Vilanova acullen les grans col·leccions egípcies de Catalunya però no son els únics. Centres com el Museu d’Arqueologia de Barcelona, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, el Museu Marés de Barcelona, el Cau Ferrat de Sitges, la Fundació Ametller, la Fundació Privada per l’Arqueologia Iberica de Figuerola, la col·lecció Memora, la de Víctor Català disposen de fons egipcis en les seves col·leccions i mereixen una visita.

Amb aquest repàs comprovem que la passió per Egipte encara resta intacta. Que el desconeixement que encara tenim sobre la cultura del Nil és molt gran però també que la fascinació pel passat i les seves restes és enorme.

Damià Amorós Albareda
Damià Amorós Albareda: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca