Exposicions

El Canogar informalista

Membre fundador del grup madrileny El Paso, Rafael Canogar és un dels artistes que més ha investigat en la recerca de nous llenguatges. Creador prolífic amb una trajectòria densa, contundent i arriscada, les seves diferents etapes creatives han estat marcades per uns recursos expressius carregats de duresa i dramatisme. La Galeria Mayoral recupera el seu període informalista amb una selecció d’obres realitzades entre 1958 i 1963, un moment definitori de la seva carrera, quan es posiciona en el panorama de l’art espanyol.

Canogar. Els anys informalistes
Galeria Mayoral
Consell de Cent, 286. Barcelona
Del 4 de febrer al 29 de març de 2021

La Guerra Civil espanyola va suposar per a molts artistes l’exili forçós a centres neuràlgics de la cultura com ara París, on sorgiria l’anomenada Segona Escola Espanyola de París. En un panorama d’aïllament i paràlisi, els artistes feien esforços desesperats per respirar aires d’avantguarda que provenien de fora. No seria fins a l’inici dels anys 50 quan, amb grans dificultats, es va anar filtrant informació artística, sobretot a través de les escasses publicacions i algunes exposicions d’art contemporani que arribaven. La irrupció de grups artístics en el territori espanyol va donar resposta, des de diferents postulats formals d’expressió abstracta, a la llibertat artística. El Grupo Pórtico (1947-1952) des de l’extraradi que suposava aleshores Saragossa fou la primera manifestació grupal abstracta de postguerra, a la que seguirien Dau al Set (1948-1952) a Barcelona, l’Escola d’Altamira (Santillana del Mar, 1949-1950), Parpalló (1956-1961) a València, El Paso (1957-1960) a Madrid o Gaur (1966-1970) a Vitòria, entre d’altres. A nivell internacional, és acabada la Segona Guerra Mundial quan tot un seguit d’artistes decideixen reprendre el camí de l’abstracció més pura i essencial com a llenguatge expressiu amb nous valors lligats a l’existencialisme. Assolament, devastació i mortaldat: aquest és el rastre que deixa el conflicte bèl·lic. L’informalisme hi reacciona i fou el corrent que revolucionà l’art al llarg dels anys 50. Front a l’abstracció americana, lligada més a l’estructura, l’informalisme europeu trenca amb qualsevol carcassa formal i conceptual establerta, tot i que igual que la tendència americana, l’acció hi té una importància decisiva. Els materials assumeixen un enorme protagonisme i passen a ser assumptes artístics en sí mateixos en una elaboració introspectiva de l’entorn per exterioritzar neguits i emocions interiors.

Rafael Canogar en el seu estudi de Madrid el 1958. Cortesia Galeria Mayoral.

Rafael Canogar (Toledo, 1935) és un d’aquests artistes que beu àvidament dels moviments rupturistes de principis del segle XX, i amb només 20 anys es decanta per l’abstracció informalista que va descobrir a París, el 1955. De retorn a Espanya, a l’anquilosament cultural sota la dictadura, Canogar tracta d’aportar una alenada de modernitat. El 1957, fou el més jove dels fundadors del grup El Paso, juntament amb Manolo Millares, Antonio Saura, Luis Feito, Manuel Rivera, Pablo Serrano, Juana Francés i Antonio Suárez, a més dels crítics José Ayllón i Manolo Conde. Van iniciar la seva activitat amb un manifest, redactat per Ayllón, i una exposició a la madrilenya Galería Buchholz, que a més va coincidir, pràcticament, amb una altra mostra d’importància històrica: Otro arte, comissariada per Michel Tapié al Museo de Arte Contemporáneo de Madrid, i en la qual van participar Canogar, Feito, Millares i Saura. Tots quatre van mostrar aleshores la seva obra al costat d’artistes americans, europeus i espanyols, inclosos Pollock, de Kooning, Tobey, Fautrier, Riopelle, Burri, Wols o Tàpies; aquesta exposició va ser la que va donar a conèixer tant l’expressionisme abstracte nord-americà com l’informalisme europeu. Els artistes de El Paso -als quals l’any següent s’afegirien altres noms, com ara Martín Chirino o Manuel Viola- van aconseguir reconeixement, tant a nivell nacional com internacional. Cal subratllar que aquests artistes participen d’uns trets d’arrel hispànica que els vinculen a la vena tenebrista, la tradició barroca, l’Espanya negra, i al pensament dramàtic d’alguns poetes i artistes com ara El Greco, Ribera, Velázquez, Goya o Solana. El text de presentació de l’exposició que El Paso va presentar a la Galeria l’Attico de Roma, el 1960, fou a càrrec de J.E. Cirlot: “La creación del grupo, fou motivada por la necesidad de dar una coherencia a la labor aislada de los artistas situada en la extrema vanguardia, tanto en el aspecto estético como en el social”, amb paraules del propi crític. I segueix dient: “la negación del color, la exacerbación de unos elementos que adquieren el poder de signos expresivos sin perder la calidad plástica, la reducción de la imagen –desde unos amplios horizontes experimentales- a un tipo restringido y serial que manifiesta la decisión de autolimitación ascética se encuentra en la obra de los artistas de El Paso exactamente como en la de los pintores más representativos del momento de la Escuela de Barcelona”. El maig de1960, per incompatibilitat de criteris entre els seus membres, es dissolt el grup, per continuar cadascun de forma individual.

Vista de l’exposició Canogar. Els anys informalistes. Cortesia Galeria Mayoral.

Tothora transgressor, Canogar ha necessitat visceralment canviar molt sovint de repertoris i recomençar a partir de l’obra anterior en una lluita per la llibertat. La seva coherència amb ell mateix i la fidelitat a l’esperit de ruptura que animà la primera trobada amb l’avantguarda de l’informalisme dels anys 50 no li ha permès estancar-se en territoris coneguts. Per això, ha passat de l’expressionisme a l’abstracció i al realisme crític sempre que ha necessitat expressar la situació de cada moment i el seu compromís personal. Amb tot, ultra aquests girs dràstics, relacionats amb etapes de reflexió i de qüestionament interior, una coherència formal basada en l’organització espacial, ha estat el seu denominador comú i el fil conductor que mai ha abandonat.

Continuant amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement de l’art d’avantguarda de la postguerra espanyola, la Galeria Mayoral presenta Canogar. Els anys informalistes; una exposició que incideix en el període informalista (1958-1963); un moment decisiu en la seva trajectòria artística. Durant aquest període, assolí una gran projecció internacional arran de la seva participació en les exposicions més rellevants sobre art espanyol de l’època, entre les quals destaquen les presentades a Nova York l’any 1960 al Museum of Modern Art, al The Solomon R. Guggenheim Museum i a la Pierre Matisse Gallery. Després de realitzar el 1954 unes primeres obres d’aire expressionista influenciades pel descobriment de les avantguardes internacionals i per l’obra d’artistes com Picasso, Braque i, sobretot, Miró, se submergí en l’exploració de les possibilitats expressives de la matèria que proposava l’informalisme. Aquestes constitueixen el que el comissari de l’exposició, Enrique Juncosa, considera «un moment definitori de la seva carrera i quan sent encara molt jove es convertiria en un nom central de les arts plàstiques espanyoles». La seva obra informalista, executada en austeres tonalitats ocres, grises, blanques i negres, està carregada de tensió i dramatisme, qualitats explicitades emparentades amb els aspectes més negres i tràgics de la tradició històrica espanyola.

Rafael Canogar. Dintel, 1958. Oli sobre tela. Cortesia Galeria Mayoral.

El tast aplega set pintures creades, envers els anys en què va estar en actiu el grup El Paso, del qual Canogar en va ser figura clau. Segons Juncosa: “Aquell va ser, en definitiva, un moment convuls en què la consciència política i social va anar acompanyada d’un desig d’innovació formal i de ruptura amb la tradició, que desembocaria en el maig francès.”

Poc abans havia pintat paisatges expressionistes, influenciats per Vázquez Díaz, qui fora el seu mestre, del qual mantindrà l’estructura com a base del seu treball. És aquesta una etapa en la que, bolcat de ple en una pintura gestual, un equilibri de forces antagòniques atorga aquesta tensió tant característica en les seves obres: construcció i desconstrucció en una mena de lluita entre el racional i el sensitiu, entre la contenció i l’expansió. Una pugna de contraris que situa l’home entre el que vol i el que té, entre les seves aspiracions i la crua realitat. Un diàleg de polaritats, resolt formalment damunt d’unes figures geomètriques rectangulars, completament negres i estàtiques que sustenten la composició damunt de les quals la matèria es distribueix en acumulacions orogràfiques que respiren moviment evolutiu, com ara en les obres Dintel (1958), Pintura nu. 78 (1961), Raza (1958) o Barbecho  (1962). Altres són més enèrgiques, amb trets menys constructius i més gestuals i reflecteixen agitacions magmàtiques, desplaçaments i conflictes de forces i pulsions com ara les peces Pintura nº 24 (1958), Toro de fuego (1959) o Gallo (1960) que evidencien els jocs característics de llums i ombres i potencien uns decidits esclats que solquen enèrgicament el suport, portant-los de costat a costat en intensos recorreguts.

Rafael Canogar. Barbecho, 1963. Oli sobre tela. Cortesia Galeria Mayoral.

El 1964 Canogar abandona definitivament l’informalisme i comença una etapa més literària basada en la crònica narrativa de la realitat i inspirada en els mitjans de comunicació, amb una explícita crítica política a través d’imatges de tumults i repressió. L’artista va tornar a l’abstracció el 1975 amb unes obres en les que hi predomina allò més constructiu, encara que sense oblidar l’interès primerenc per la matèria i la seva potencialitat expressiva.

Conxita Oliver
Conxita Oliver: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close