Patrimoni

El CEDOCA, un arxiu de gamma extra

El Centre de Documentació Castellera de Catalunya (CEDOCA) porta dècades treballant per a la conservació del patrimoni documental del món casteller. Ara espera la seva nova instal·lació en el Museu Casteller de Catalunya.

El fet casteller és, actualment, una de les manifestacions de la cultura popular més importants de Catalunya. Una singularitat que li ha valgut un procés de patrimonialització, utilització política-identitària i d’assimilació a la cultura catalana en sentit ampli, traspassant les seves fronteres històriques (Camp de Tarragona i Penedès) i arribant arreu del país i, fins i tot, fora d’ell. Les darreres investigacions al respecte, apunten a finals del segle XVIII com a origen dels castells. Dit d’altra forma, els castellers d’avui suporten sobre les espatlles més de dos segles d’història. I en tots aquests anys s’ha anat generant un bast patrimoni documental que es troba recollit en diverses col·leccions i arxius del país.

3d6 dels Xiquets de Tarragona a la plaça de la Font, entre 1928 i 1930. Font: CEDOCA.

Moltes colles castelleres són conscients de la importància de la documentació i la preservació del seu passat a través de documents i arxius audiovisuals o sonors i per aquest motiu compten amb arxius i personal de la colla encarregats de custodiar tota aquesta documentació i d’anar-la incrementant. Per exemple, el cas de la Colla Vella dels Xiquets de Valls disposa d’un fons documental ben ric que va des del document més antic: una partitura original de l’obra musical Los Xiquets de Valls, escrita el 1867 per Josep Anselm Clavé, fins a les filmacions i fotografies de les recents diades.

Així mateix, arxius públics com l’Arxiu Comarcal de l’Alt Camp també guarden importants mostres del passat casteller com ara un rebut del 1791 on s’anomena als «Noys de Castells», considerada la menció al fet casteller més antiga coneguda fins al moment.

Amb aquesta vocació de servei públic i de custodi del llegat documental casteller, als anys 80, a Valls neix el Centre de Documentació Castellera de Catalunya vinculat, això sí, a un projecte també molt vallenc, la creació d’un museu casteller. La idea de fer un museu dedicat als castells planava sobre Valls des de finals de la dècada dels 50. Per dotar-lo de contingut, el museu necessitava informació i documentació  i aquest vas ser el germen del CEDOCA. La seva història resta lligada als atzucacs pels quals va travessar el Museu Casteller amb diverses ubicacions, propostes i projectes amb més o menys èxits fins a arribar al 2013 en què el museu rep l’impuls definitiu ubicant-lo al Barri Antic de Valls, on avui espera el seu enllestiment per ser inaugurat aviat.

Render de l’espai del CEDOCA al futur Museu Casteller de Catalunya. Font: Ignasi Cristià.

El Centre de Documentació Castellera de Catalunya l’integren diversos fons amb documentació des del segle XIX fins a l’actualitat. La gran majoria d’aquests documents són de caràcter periodístic i permeten resseguir bona part de la història dels castells a través del tractament que n’ha fet la premsa. Semblant al que pot fer-se amb els butlletins que moltes de les colles editen periòdicament i que també poden trobar-se al CEDOCA.

A ningú se li escapa l’atractiu fotogràfic dels castells i és per això que existeixen milers d’instantànies castelleres. Tanmateix, aquestes es troben repartides per col·leccions particulars i arxius d’arreu, en aquest sentit, des del CEDOCA s’ha treballat per elaborar un cens de fotografies castelleres per tal de conèixer exactament quines hi ha i on es troben, una eina important que facilita molt la feina als investigadors.

El casteller d’Arranz-Bravo a les reserves del Museu de Valls esperant el seu trasllat.

Semblant cas és el de la bibliografia del món casteller que des del Centre de Documentació s’ha anat recollint per bastir una important biblioteca especialitzada en aquesta singular mostra de cultura popular catalana. Vinculada a aquest vessant fotogràfic, dins del CEDOCA també hi trobem la col·lecció d’art gràfic i plàstic on cartells i làmines de les principals diades conviuen amb obres d’artistes de prestigi com Eduard Arranz-Bravo qui va donar la seva obra El casteller, un oli pintat l’any 1972.

Igualment, el CEDOCA és una realitat gràcies al treball de molta gent i a la conscienciació de moltes persones que han cedit els seus fons personals al llarg de tots aquests anys. També des del mateix Centre de Documentació es treballa en l’ampliació i la captació de nous fons amb campanyes per descobrir noves fotografies i censar-les o per documentar les darreres gestes que estan deixant les principals colles del país.

Actualment, tots els fons del Centre de Documentació Castellera de Catalunya resten emmagatzemats a l’espera del seu trasllat, imminent, al nou edifici del Museu Casteller de Catalunya, a la plaça del Blat de Valls. Després de dècades, aquest equipament cultural pròximament serà una realitat i dins l’aposta per la salvaguarda d’aquest patrimoni immaterial el CEDOCA hi té molt a dir. Emplaçat en un espai destacat del museu – dissenyat per Ignasi Cristià – i amb unes instal·lacions noves de trinca podrà oferir totes les comoditats als seus usuaris per seguir investigant el món casteller i tot el que l’envolta. I des del mateix CEDOCA s’obre una oportunitat per continuar en la tasca de recopilació i custodia d’aquest passat i present documental i audiovisual dels castells. Un passat i un present que de la mà del Museu Casteller treballaran per difondre i acostar-lo a tota la societat.

Àlex Rebollo Sánchez

És historiador, museòleg i té un postgrau en gestió de patrimoni immaterial. Ha treballat en museus com el Museu de la Vida Rural o en la posada en marxa del Museu Casteller de Catalunya. També en institucions culturals com la Biblioteca de Catalunya.
Actualment treballa com a autònom en la creació i gestió cultural i patrimonial. A més, forma part del col·lectiu Factoria Bram.
Àlex Rebollo Sánchez

Àlex Rebollo Sánchez: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca