Música

El coronavirus silencia la música

Allò que la Guerra Civil no va aconseguir, silenciar la música a Barcelona, ho ha fet ara un enemic implacable i microscòpic. Ateses les noves directrius de contenció del Covid-19 imposades per la Generalitat i que afecten a tots els espais amb un aforament superior a mil persones, el Gran Teatre del Liceu s’ha vist obligat a prendre una de les decisions més doloroses de la seva història: suspendre l’estrena mundial de la seva nova producció de l’òpera Lohengrin, de Richard Wagner, tot un esdeveniment artístic que portava la signatura escènica de la besnéta del compositor, Katharina Wagner.

I com aquesta, tota la resta d’espais musicals i escènics han hagut d’abaixar el teló perquè la realitat és que el coronavirus també sacseja —i molt fort— el món cultural, artístic i musical. El tancament de teatres i sales de concerts a tota Europa ajudarà, sense dubte, a evitar la propagació de la malaltia, però deixarà darrere seu importants pèrdues econòmiques per a un sector en crisi permanent. Un trasbals encara per quantificar, tot depenent de la duració d’aquestes mesures, la persistència del temor al contagi, l’abast de les assegurances i, sobre tot, els ajuts que els governs respectius posin en marxa per mitigar els efectes econòmics de la pandèmia.

La nova producció de ‘Lohengrin’, de Richard Wagner, un dels espectacles afectats per les mesures de contenció del coronavirus. © A. Bofill.

De moment però, el cost artístic no és pas irrellevant. A Barcelona, el Covid-19 no ha pogut arribar en pitjor moment, tot coincidint amb la celebració de la segona edició del Barcelona Obertura Spring Festival, la iniciativa en què les tres grans infraestructures musicals de la ciutat —Liceu, Auditori i Palau de la Música Catalana— sumen forces per oferir una cuidada selecció de propostes d’altíssim nivell, amb l’objectiu de fer de Barcelona un destí de referència per a melòmans de tot el món. Però Europa està gairebé paralitzada davant l’avançament incontenible de la malaltia.

En aquest sentit, el cop més fort ha estat pel Gran Teatre del Liceu, que encapçalava l’oferta amb la cirereta del pastís: l’estrena mundial d’aquesta nova producció de Lohengrin, portada a escena per la besnéta del compositor i rebesnéta de l’home que la va dirigir per primera vegada, Franz Liszt. Un esdeveniment amb el qual el Liceu enriquia el seu indiscutible pedigree wagnerià, realçava la celebració del 20è. aniversari de la seva reconstrucció i s’apuntava un bon tant internacional. Però tot i que inicialment es va tenir l’esperança de salvar les quatre darreres funcions de la producció, si la decisió del Govern no s’estenia més enllà del termini inicial del 26 de març, finalment la realitat es va imposar i el teatre va cancel·lar tot el projecte. “Les mesures preventives anunciades per les autoritats sanitàries són de difícil implantació al Cor i l’Orquestra durant els assajos. Aquests col·lectius treballen conjuntament al fossat i a l’escenari del Teatre, lo qual no permet mantenir les distàncies de seguretat entre ells i la resta de perfils professionals de l’espectacle”, va explicar el teatre en un comunicat. Un cop més que dur pel coliseu líric barcelonès, que havia invertit en aquest projecte 310.000 euros i havia aconseguit vendre més d’un 80% de l’aforament. I un 28% d’aquestes entrades, unes 4.000 aproximadament, a aficionats de fora d’Espanya.

Katharina Wagner, besnéta del compositor i directora escènica de l’òpera ‘Lohengrin’. ©Enrico Nawrath.

Però aquest no és l’únic espectacle de l’agenda liceística afectat. També es va haver de descartar El monstre al laberint, una òpera coral amb participació d’alumnes de diferents centres educatius de Catalunya,  que ja havia caigut hores abans arran de les mesures preses pel departament d’Ensenyament de la Generalitat. Així mateix s’ha cancel·lat el concert del cicle OFF Liceu del 20 de març, ja que tot i dur-se a terme al Foyer, un espai de petit format, l’obligació de reduir l’aforament a un terç per complir amb la mesura preventiva, impossibilitava la seva realització, segons el teatre.

També el Palau de la Música Catalana s’ha vist obligat a deixar en suspens un seguit de concerts; entre ells el de la Passió segons Sant Joan, a càrrec de Phillippe Herreweghe i el seu Collegium Vocale Gant, penúltim capítol en el projecte del director belga d’oferir la integral de passions de Bach en el coliseu modernista i que ara haurà d’esperar nova data per poder completar-se. Una altra fita destacada que cau i que, com l’anterior, formava part del programa del Barcelona Obertura Spring Festival, és la del pianista Lang Lang, que el 21 de març tenia previst interpretar les cèlebres Variacions Goldberg del geni barroc.

El famós pianista Lang Lang tampoc podrà actuar en el Palau de la Música Catalana el 21 de març. ©Philip Glaser.

L’Auditori de Barcelona, per la seva banda,  es veu afectat en una vintena de concerts tot i que en el seu cas, i si la mesura restrictiva no s’amplia, salvaria dues de les cites més importants de la temporada: el concert conjunt de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) amb els efectius del Teatre Mariinski de Sant Petersburg, sota la batuta de Valery Gergiev, per oferir la Simfonia Alpina de Strauss (28 i 29 de març) i l’actuació, ja en solitari, del conjunt rus el dia 30, amb el Réquiem, de Verdi.

A part, el festival Barcelona Obertura ha cancel·lat  també tots els concerts gratuïts que tenia previst i posposa a una nova data el de Setmana Santa de la Sagrada Família, previst pel 28 de març. I la llista no acaba aquí. Una altra activitat cultural de la ciutat que també s’ha vist afectada —i de ple—  ha estat el Concurs Internacional Maria Canals, que tradicionalment omple de pianos els carrers de Barcelona a mitjans del mes de març. El certamen, que enguany tenia previst desenvolupar-se del 21 de març a l’1 d’abril, s’ha traslladat al mes de juliol, del 20 al 30. Les dificultats de desplaçaments de jurats i concursants —84 joves pianistes  procedents de 27 països diferents; entre ells, algunes de les nacions més afectades pel coronavirus, com Xina, Japó i Itàlia— feien inviable el normal desenvolupament de la competició. Ni tan sols a porta tancada.

Mentrestant, a Madrid, la situació és molt semblant a la de Barcelona. El Teatro de la Zarzuela ha posposat l’estrena absoluta d’una sarsuela contemporània, Policias y Ladrones, de Tomás Marco, i el Teatro Real, l’òpera Achille in Sciro, de Francesco Corselli. També el Palau de la Música de València ha suspès concerts i els teatres de la Comunitat Balear tanquen per 15 dies.

I a tot això, què està passant a la resta d’Europa? La situació no és pas diferent. Ben al contrari. Les mesures restrictives i el tancament de teatres té dates encara més àmplies que les que s’han previst a Catalunya i Espanya. A Itàlia, que acaba d’endurir les mesures estenen les restriccions a tots els establiments comercials, excepte farmàcies i supermercats, els teatres porten tancats des de finals de febrer i es preveu que segueixin així fins a l’abril. A Àustria, la Wiener Staatsopera ha cancel·lat tota activitat fins al 31 de març i a Alemanya, les òperes de Berlin i Munich, han abaixat el teló fins al 19 d’abril, igual que l’Òpera de Baviera, que ja ha anunciat que oferirà alguns espectacles en streaming.

Això, precisament, és el que ha fet la Philharmonie de Berlín, tancada fins el 19 d’abril, amb el concert de la seva prestigiosa orquestra, dirigida per Simon Rattle, que tenia programat. L’audició, dedicada a la Simfonia per a vuit veus i orquestra, de Luciano Berio, ha estat a disposició del públic al seu Digital Concert Hall els dies 12, 13 i 14 de març. Més a prop, a França, també es succeeixen les anul·lacions: la Philharmonie de París va tancar la porta dilluns, deixant als aficionats sense l’esperada actuació del director del moment, Teodor Currentzis, i l’Opéra Nationale ha cancel·lat  tres muntatges, incloses les òperes Manon i Don Giovanni, en un període compres fins al 24 d’abril.

Amb aquests antecedents no resulta difícil pensar que la mesura preventiva de la Generalitat pugui estendre’s encara uns dies més. Mentrestant, la preocupació en el sector és evident i a França, la federació que engloba a les companyies d’arts escèniques, música, audiovisuals i cinema ja ha fet sonar les alarmes i ha demanat a les autoritat un “un fons d’emergència” que ajudi a pal·liar els efectes d’aquest enemic inesperat. Segons el director general de la Philharmonie, Laurent Bailey, l’anul·lació d’un concert pot suposar una pèrdua per a la institució d’entre 80.000 i 200.000 euros. Resta ara saber què passarà a casa nostra, on sembla ploure sobre mullat. La crisi del Covid-19 arriba just en el moment en què el món cultural havia aconseguit unir forces per reivindicar que la Generalitat destinés fins al 2% del seu pressupost al sector. De moment, Adetca, l’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya, ha fet públic un comunicat en que demanen mesures immediates d’ajut, com crèdits per pal·liar la pèrdua d’ingressos per taquilla i la devolució de les entrades ja venudes, i dissenyar una campanya de recuperació de públic un cop s’aixequin  les mesures preventives.  L’urgència d’aquestes demandes resulta inqüestionable.

Ana Maria Dávila

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close