El Díptic de Marylin

Didàctica de l'Art

Al llarg de la història, l’art ha estat al servei de les elits, ho hem vist en aquesta secció en l’estela del faraó Akhenaton o en l’obra de Velázquez. De fet, encara avui dia l’art en majúscules és una realitat cultural reservada als intel·lectuals i només a l’abast de butxaques galdoses.

Al llarg del segle XX hi va haver artistes que van treballar de valent per revertir aquesta dinàmica històrica. Un d’ells va ser Andy Warhol, un dels creadors del Pop Art o Art Popular.

Warhol va aconseguir fer arribar l’art a tothom. Es preguntava: perquè no podem trobar art en un supermercat? i amb aquesta idea va convertir els bitllets de dolar en obres d’art. Per fi la societat americana podria penjar a la paret del menjador de casa productes artístics de baix cost! Ara bé, què passaria si l’objectiu que l’Andy Warhol es va proposar no tingués límits? i si el consum de l’art en massa acabés convertint persones conegudes en productes comercials?

1

Nascut als Estats Units, fill d’una família d’emigrants eslovacs, Warhol va créixer envoltat de carbó i fum a la ciutat industrial de Pittsburg, on el seu pare treballava fent de miner. La seva habilitat pel dibuix el va portar a estudiar disseny a la Carnegie Mellon University i en acabar va marxar a Nova York a fer realitat el seu somni americà. Començà treballant per algunes revistes fent dibuixos d’anuncis, en un temps en el que la fotografia era encara un instrument restringit.

1

Els seus dibuixos sovint anaven acompanyats de missatges com per exemple aquest: My shoe is your shoe que veiem a la imatge. El cas és que no es tractava d’una sabata qualsevol, aquesta era una sabata bona i cara. El mateix Andy proposà al fabricant baixar el preu perquè estigués a l’abast de tothom.

1

Però no van ser els anuncis de sabates el que van fer famós a Andy Warhol, va ser l’anunci de la Sopa Campbell el que va posar el seu art en la categoria d’art popular o Pop Art. La cultura d’elit ja tenia artistes al seu servei, ara es tractava de posar l’art al servei de les masses.

1

Més tard va fer l’anunci de Coca-cola, nombroses ampolles ben ordenades es repetien una al costat de l’altra gràcies a un miracle molt econòmic anomenat serigrafia. La ma de l’artista, l’autenticitat, la tècnica o l’esforç havien deixat de ser importants. Res a dir si la impressió podia posar l’obra a l’abast de tothom!

1

L’any 1962 els Estats Units ploraven la mort de Marylin Monroe, l’actriu nord americana més icònica que mai havia existit abans. Andy Warhol va fer un seguit de serigrafies amb la imatge de l’actriu per retre-li un darrer homenatge. Va escollir una fotografia de la pel·lícula Niagara rodada el 1953 i la va imprimir sobre una seda daurada. Els detalls no eren nets, semblava que la impressió hagués quedat bruta, tampoc la distribució dels colors va ser molt acurada. Però Marilyn seguiria essent Marilyn a pesar de totes les imperfeccions. A més, l’aureola daurada de la seda semblava donar a la imatge un tractament religiós.

Després, Warhol va repetir 50 vegades la imatge de l’actriu, 25 en color i 25 en blanc i negre i les posà en un díptic, com si es tractés d’una icona de la Mare de Déu. A la banda esquerra, hi ha el color i la vida i a la banda dreta, el negre de la mort que es va desdibuixant fins que desapareix.

Andy Warhol posà en mans de la societat una imatge cobdiciada per tothom. Ni la mort ni el sentiment que la va provocar tenien ja cap sentit. Marylin i el seu glamour formarien part de les imatges que decoren parets de milions de llars i d’aquesta manera mai de mai la icona del cinema americà correria el risc de desaparèixer de la memòria col·lectiva. Així fou com Andy Warhol va fer que Marylin deixés de ser una dona real, una actriu que va viure i va patir, per convertir-se en un producte més, una imatge de consum com una ampolla de Coca-Cola, una llauna de Sopa Campbell o un parell de sabates.

Isabel Boj

Isabel Boj Cullell és Dra. en Didàctica del Patrimoni, professora associada a la Universitat de Barcelona i directora de l'empresa Schola Didàctica Activa, dedicada a la realització d'activitats escolars d'història i patrimoni. Va cursar la llicenciatura d'història i es va especialitzar en didàctica amb l'objectiu de crear estratègies i materials per acostar la història i l'art al món escolar i al turisme cultural. Ha participat en nombrosos projectes de socialització del patrimoni, i va ser responsable de l'equip de divulgació dels Jaciments d'Atapuerca a Burgos.És investigadora del grup de Recerca de Didàctica del Patrimoni de la Universitat de Barcelona.
Isabel Boj

Isabel Boj: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca