Patrimoni

El gran desconegut de Tàrraco

A Tarragona, a molta distància del tràfec de visitants del Passeig Arqueològic o la Torre del Pretori, perviu el teatre romà de Tàrraco, un monument que passa gairebé inadvertit – o com a mínim ho feia fins ara – i que aquest 2019 celebra el centenari de les seves excavacions arqueològiques.

Cal ser justos, però, i dir que d’aquest antic edifici romà ja se’n tenia constància des del segle XIX, més concretament des de 1883, quan els caputxins van fer obres a l’hort del seu convent i van descobrir-lo sota l’atenta mirada de l’arqueòleg Bonaventura Hernández Sanahuja. Tanmateix no va ser fins l’any 1919 que l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va impulsar la recerca arqueològica que va permetre fer-se a la idea de la monumentalitat de l’espai i recuperar-ne alguns vestigis materials. Es van documentar una quinzena de grades de la zona mitjana de la graderia, també part del prosceni i l’escenari. A banda de peces escultòriques que, actualment, formen part del fons del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona qui també gestiona l’espai per bé que és propietat de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural. De tota la campanya d’excavacions del 1919, recentment se n’ha editat una edició facsímil del quadern de camp del responsable d’aquells treballs, Francesc Carbó. Complementant-lo amb les novetats que es coneixen del jaciment després de les darreres intervencions i estudis.

El teatre romà abans de la intervenció de Toni Gironès. Wikimedia commons.

Durant el mandat com a emperador d’August, s. I aC, Tàrraco va ser nomenada capital de la província Tarraconense i això es traduí en una època d’esplendor per a la ciutat. El desenvolupament econòmic i urbanístic transformen Tàrraco i en aquest context es construeix el teatre romà. Igual que passaria després amb un altre dels edificis d’espectacles públics, l’amfiteatre, el teatre s’aprofitava de l’orografia i les graderies es recolzaven en el pendent natural del terreny. Aquestes grades podien acollir fins a 6.000 espectadors, dividits en tres àmbits segons la classe social, que es delectaven gratuïtament amb comèdies, drames, pantomimes o dansa. Espectacles pagats, a cops, pels governants municipals de la seva butxaca.

Les grades del teatre romà de Tarragona. MNAT.

Cal dir que el teatre romà de Tarragona s’emmarcava annex al barri portuari de la ciutat, un espai ple de dinamisme i vida dedicat al comerç però també amb importants equipaments com el mateix teatre o com el fòrum local. Un barri que fins fa pocs anys ha mantingut aquesta identitat comercial i industrial i que precisament va jugar molt en contra de la conservació del teatre romà. De fet, l’excavació de l’IEC de 1919 sorgeix arran que aquell mateix any una empresa va presentar el projecte per fer una fàbrica d’oli en els terrenys del teatre i que, un cop finalitzada l’excavació, va acabar per construir-se. Anys més tard la lluita entre patrimoni i industria seguiria, als anys 50 els nous propietaris de la fàbrica d’oli decideixen renovar-la amb nous dipòsits i per fer-ho perforen les restes romanes. I encara als anys 70 apareix la iniciativa de construir edificis de pisos en el solar del teatre romà, el que de segur hagués suposat la seva fi definitiva. Per sort, la protesta ciutadana va permetre descartar el projecte i mantenir el terreny lliure de construccions. Això sí, la ciutadania havia salvat el teatre romà de Tàrraco però s’iniciava un llarg període de més de 40 anys d’oblit per a ell.

Una altra vista de les graderies des de l’espai de l’escenari del teatre romà de Tarragona. MNAT.

Un temps de letargia finalitzat l’any 2010 quan les diferents administracions es fixen com a objectiu la recuperació i dinamització d’aquest monument i de tota la seva àrea d’influència tot creant un parc arqueològic amb d’altres restes romanes de la Part Baixa de Tarragona com les de la font monumental dels Jardins del Vapor.

L’actuació més destacada fins al moment, però, ha estat la intervenció de l’arquitecte Toni Gironès. Amb barra d’acer corrugat va crear tota una armadura que pretén restaurar la volumetria semicircular d’una part de la graderia del circ. Si bé la intervenció ha estat lloada per uns i va arribar a ser finalista dels premis FAD 2019, també ha estat altament criticada per altres amb acusacions, fins i tot, de malmetre les restes arqueològiques. Sense voler entrar en la polèmica, la millor forma de descobrir la utilitat o no de la intervenció és visitar el jaciment per un un mateix i experimentar-ho. I per fer-ho, des del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, ho posen ben fàcil oferint visites guiades gratuïtes cada diumenge al matí. Una oportunitat fantàstica per conèixer i descobrir el que fins ara era un dels monuments més desconegut de Tàrraco.

Àlex Rebollo Sánchez

És historiador, museòleg i té un postgrau en gestió de patrimoni immaterial. Ha treballat en museus com el Museu de la Vida Rural o en la posada en marxa del Museu Casteller de Catalunya. També en institucions culturals com la Biblioteca de Catalunya.
Actualment treballa com a autònom en la creació i gestió cultural i patrimonial. A més, forma part del col·lectiu Factoria Bram.
Àlex Rebollo Sánchez

Àlex Rebollo Sánchez: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca