Arts escèniques

El lloc més segur del món

Falta un mes perquè els grans teatres de Barcelona aixequin el teló per donar el tret de sortida a una temporada del tot incerta amb l’espantall del rebrot sobrevolant els nostres caps. Però, després de l’experiència del Grec, podem afirmar que els teatres són els llocs més segurs del món.

A mitjans de setembre, el Poliorama aixecarà el teló amb ‘Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers’ d’Àlex Rigola, la Sala Beckett exhibirà ‘Todas las flores’ de Bàrbara Mestanza i al Romea podrem veure ‘Cobertura’ de Bruno Oro i Alejo Levis. Llevat dels públics, tot estarà en marxa, com sempre, com si la primavera de 2020 no hagués existit mai. Bé, ja sabem que això no és cert, perquè si el covid-19 no hagués aparegut en les nostres vides, cap d’aquestes tres obres no seria a la cartellera, testimoni d’un temps que va quedar congelat el 14 de març.

Durant tots aquests mesos ens hem fotut de cap contra la paret múltiples vegades, sobretot quan comprovàvem el poc que estimem la cultura els polítics catalans, quan tot eren pals a les rodes, missatges descoratjadors, fins i tot amenaçadors. No ens oblidem del trist vodevil de mitjans de juliol, quan la Generalitat va prohibir el teatre (de nou), però el Grec va continuar en una mena de llimb legal, un buit còsmic, generat per la pròpia inoperància del govern que, per enèsima vegada, demostrava que els artistes li fan nosa.

'The Scarlett Letter', d'Angélica Liddell. Foto: Bruno Simao
‘The Scarlett Letter’, d’Angélica Liddell, una de les grans obres del Grec 2020. Foto: Bruno Simao

El cert és que el Grec va arribar al final amb un 95% d’ocupació i 25.000 entrades venudes, tot apaivagant la set de teatre de molts espectadors irredempts. Ho deia l’altre dia el gran Ian McKellen, tot referint-se a la paupèrrima gestió de la crisi duta a terme pel govern britànic. Afirmava que havia “subestimat” el públic en dubtar de la seva capacitat per complir les regles, per draconianes que fossin.

Al Regne Unit, els teatres han hagut d’estar tancats i barrats fins al 15 d’agost. A Barcelona, els espectadors del Grec van demostrar que són capaços d’esgarrapar-se per una entrada i que, un cop a la sala, poden aguantar dues hores amb una mascareta, rentar-se les mans diverses vegades, entrar i sortir per portes diferents, esperar més del compte per marxar… en perfecte ordre i concert.

‘Cobertura’ tornarà al Romea a mitjans de setembre . Imatge: Alejo Levis.

En acabar el festival, després d’haver vist una dotzena llarga d’espectacles en tota mena d’espais (Teatre Lliure, Teatre Grec, Mercat de les Flors, CCCB, El Maldà…), em vaig fer un test per saber si havia aplegat el coronavirus. I, com m’esperava, va sortir negatiu. Durant unes setmanes, havia fet com sempre: anar molt al teatre i intercanviar impressions abans i després de la funció. Estava net.

Van ser molts els consellers i polítics que van sovintejar els teatres al juliol. No sé si volien fer com Fraga en banyador a Palomares, però van anar-hi a fer-se la foto. Després, fora de focus, no van dubtar a plantar la dalla damunt de tot el sector amb l’amenaça de rebrot a Barcelona. Sense manies.

Els teatres aixecaran el teló alhora que les escoles. El secretari de Salut de la Generalitat, Josep Maria Argimon, ja ha avançat que ni poden tornar a confinar tota la població ni tancar les escoles, en cas de rebrot. Hauria de passar el mateix al teatre, per diverses raons: el públic no és idiota i els diferents espais, públics i/o privats, saben què han de fer per garantir mesures de seguretat exemplars. A més, és injustificable mantenir els viatges en avió o en tren, on no es respecta res, llevat de l’ús de la mascareta, i enviar els artistes a casa sense cap compensació a la vista.

Els que se la juguen de veritat són les companyies, grups de gent obligats a conviure durant moltes setmanes per aixecar una obra amb el perill que un d’ells s’infecti i enviï tot la feina en orris. Ells són els herois d’aquesta època, els que mereixen l’aplaudiment general, en qui haurien de pensar els que decideixen què tancar i què no. Al setembre, els teatres seran els indrets més segurs del país. No en tinguin cap dubte.

Andreu Gomila
Andreu Gomila: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close