Secció: Opinió

El «mal querer» de Flamenca

La gelosia, un sentiment que ha generat tones de literatura, és un pecat que ve directament dels ulls; per això Shakespeare diu que és un monstre d’ulls verds que destrueix tot el que mira. La cançó que Rosalía dedica a la gelosia, “Pienso en tu mirá”, també parla dels ulls. Explica la història d’un gelós que té por de deixar sortir la seva estimada al carrer perquè quan riu “todos pueden ver/ los hoyuelitos que te salen”.

Rosalía diu que per a fer el seu disc ‘El mal querer’ es va inspirar en ‘Flamenca’, una novel·la occitana del segle XIII (l’única que es conserva, juntament amb ‘Jaufré’). La història parla d’un gelós que tanca la seva dona en una torre, i la idea de l’enamorada empresonada va il·luminar la cantant per crear un univers d’amors obscurs i atàvics.

‘Flamenca’ és una novel·la escrita entre 1240 i 1270 a Roergue, un comtat occità al nord d’Albi. El manuscrit està incomplet, de manera que entrem en una història començada i acabem sense final – és feina nostra especular sobre com acaba el bonic amor de Flamenca. El text es va trobar a la biblioteca de Carcassona, però també hi havia un fragment de vuit versos a Palma. Com que és una obra irreverent per a l’època, es creu que es llegia molt a la Corona d’Aragó, on les imposicions franceses no eren tan estrictes.

Anton M. Espadaler, que s’ha cuidat d’editar el llibre en traducció catalana, explica que l’autor segurament és un clergue amb formació universitària i filosòfica, que coneixia bé des de l’Ars Amandi d’Ovidi (un llibre citadíssim a la novel·la) fins a la literatura trobadoresca. Espadaler diu que podria formar part d’un grup de lliurepensadors vinculats a la universitat de París, que defensaven una filosofia igualitària i hedonista que no criminalitzava el plaer sinó que l’enaltia.

És una explicació raonable per a una novel·la que en alguns fragments frega la pornografia, i que exalta el plaer en tots els sentits. És un llibre on menjar bé, vestir bé i estimar bé són les fites més altes dels homes. L’autor també podria ser occitanista i antifrancès, segons Espadaler, perquè al final de la novel·la hi ha un torneig cavalleresc on guanyen tots els cavallers fidels al comte de Tolosa i perden els que van a favor dels francesos.

Flamenca és una senyora de Flandes, com el seu nom indica, i és llesta, bonica i admirada per totes les dames i cavallers del seu comtat. Es casa amb Archimbaud de Borbó, un marit que resulta ser un gelós que la tanca en una torre perquè ningú la pugui veure ni enamorar-se’n. El marit de Flamenca la tanca dient: “Maleït sigui jo, que tant l’estimo, si no la protegeixo de tothom”. L’enamorat de Rosalía, a la cançó que citàvem abans, es queixa perquè quan la seva estimada surt de casa ell pensa que no tornarà mai més, “y si no te agarro fuerte/ siento que será mi culpa”.

Rosalía diu que la va captivar la història perquè ensenyava una dona forta i lliure, i el llibre fascina precisament perquè Flamenca és un personatge atípic dins l’amor trobadoresc. És una dona que no és indefensa ni ruca, sinó que és tan llesta i valenta com els homes que l’envolten. De fet, és gràcies a la intel·ligència de Flamenca que pot sortir de la seva penosa situació.

El nucli de la història involucra un altre personatge, Guillem de Nevers, que és el cavaller que s’enamora de Flamenca i somia amb rescatar-la. Els dos enamorats es troben a missa, l’únic moment en què ella pot sortir de la torre, i Guillem l’espera disfressat de clergue per parlar amb ella i confessar-li el seu amor. Per a poder trobar-se amb ell, Flamenca fa veure que està malalta i que necessita anar als banys a curar-se. Allà es troba amb Guillem, en unes escenes on els enamorats podran celebrar el seu amor i nosaltres el podrem llegir amb tot luxe de detalls.

La novel·la és un relat sorprenentment divertit de llegir però també és un manifest a favor de la llibertat i en contra de les imposicions. És un dels exemples més lluminosos de la cultura trobadoresca en prosa, i captura molt bé la lluita de l’amor contra la possessió, un concepte que vuit segles després ha servit a una cantant catalana per crear el seu disc més interessant.

Coberta de "Flamenca", l'obra que va inspirar Rosalía
Coberta de “Flamenca”, l’obra que va inspirar Rosalía

Flamenca
Autor anònim
Traducció, pròleg i notes a cura d’Anton M. Espadaler
Edicions de la Universitat de Barcelona

Avatar

Marina Porras: darrers articles (Veure-ho tot )