Llibres

El masclisme, segons Javirroyo

L’il·lustrador retrata la cultura patriarcal al seu nou llibre d’humor gràfic, ‘Homo Machus’

El tristament cèlebre cas de La Manada va tocar una fibra en l’il·lustrador, dissenyador i humorista gràfic Javirroyo -aragonès aficat a Barcelona- que el va impulsar a fer i compartir molts dibuixos al voltant del masclisme i les agressions sexuals. La manera com la justícia i alguns mitjans de comunicació culpabilitzaven a la víctima de la violació múltiple “em va deixar glaçat i vaig començar a fer vinyetes sobre aquests temes”. Aquests dibuixos -acudits, reflexions, idees- van ser la llavor del seu llibre Homo Machus (De animales a hombres) (Lumen), que acaba de publicar i en el qual parla amb humor, pedagogia i voluntat d’obrir interrogants de la societat patriarcal i de la discriminació per raons de sexe.

Les tasques domèstiques, la publicitat, el món laboral, els tòpics sobre la masculinitat, la pornografia, la família, l’educació i, per descomptat, la violencia sexual són alguns dels temes en els quals s’endinsa Javirroyo, que reconeix que “no sabia en quin oceà m’estava ficant”. Els responsables del segell Lumen van encarregar el llibre a Javirroyo perquè “estan apareixent moltes autores que tracten sobre el feminisme, però no hi havia cap veu masculina que en parlés. Aleshores em vaig començar a qüestionar, a fer preguntes”. Una de les advertències que van fer a l’autor va ser que aquesta incursió “es podria interpretar com a mansplaining, i de fet algú m’ho ha dit a les xarxes socials. Tot i així em faria il·lusió que la gent que d’entrada es reticent se’l llegís. No he volgut sentar càtedra sino plantejar preguntes, és el camí que m’interessa; seria molt mal llibre si pretengués donar consells o receptes”.

Una de les vinyetes del llibre ‘Homo Machus’

I és que l’il·lustrador fuig “del didactisme. Sovint m’han encarregat campanyes de consciència social, per exemple de la de l’Ajuntament de Barcelona per mantenir netes les platges. Quan et paguen per esbroncar la gent has de ressaltar actituds que cal canviar, però si ho fas en un llibre el lector tira cap enrere, no volem sermons. Jo vull fer un dibuix on el lector s’hi reconegui i pugui arribar a les seves conclusions”. En algunes vinyetes, l’estratègia per fer-ho és la de “portar situacions a l’extrem. Per exemple, n’ambiento una a l’any 2050 en la qual hi ha una reunió formada només per dones i un home entra a fregar el terra demanant disculpes. No és que defensi que passi això, el que faig és invertir la situació habitual”.

Una de les vinyetes del llibre ‘Homo Machus’

Per a un lector masculí, Homo Machus funciona com a una mena de mirall on el reflex que un veu no resulta gaire afalagador. Una de les coses que fan content a Javirroyo és la resposta d’alguns homes que se l’han llegit “i em diuen que algunes de les situacions que he dibuixat els han remogut; també hi ha dones que l’han regalat a homes. I és que crec que llegint-lo reflexiones sobre moments de la pròpia vida, revises el teu passat; aquell moment en què, per exemple, eres en un grup d’amics i algun d’ells feia una broma masclista, i et quedaves callat tot i ser conscient que era una barbaritat”. Segons el dibuixant “tots, dones incloses, tenim dins components masclistes perquè ens hem criat en el patriarcat, però els homes gaudim de molts més privilegis i ho tenim integrat. Fa temps que les dones estan reivindicant els seus drets i movent-se, i -en el millor dels casos- els homes ens hem quedat aturats mirant-ho”.

Una de les vinyetes del llibre ‘Homo Machus’

Al llarg del llibre, Javirroyo va distribuint diverses historietes inspirades en els testimonis reals de diverses dones que relaten en primera persona casos d’agressió o assetjament sexual. L’autor admet que “tot i estar informat sobre els casos d’assassinats masclistes que surten als mitjans de comunicació, no en tenia ni idea dels abusos quotidians patits per les noies. Per Instagram vaig demanar que les noies que volguessin m’expliquessin les seves històries, i en vint-i-quatre hores me’n van arribar més de tres-centes. Moltes d’elles no les havien explicat mai al seu entorn,  sovint per la culpabilització que recau sobre de la víctima”. En moltes de les històries que li van arribar “es repetien els mateixos esquemes. Vaig decidir narrar-les per visibilitzar-les i per cridar a l’empatia i a la comunicació; hi ha actituds de menyspreu que, si no tinguessin una arrel masclista sinó -per exemple- racista, ens escandalitzarien”.

Al llarg de tot el procés de realització d’Homo Machus, Javirroyo ha comptat amb el suport i les opinions de quatre dones que li han fet de xarxa de seguretat i han contribuit al resultat final: “l’editora, la cap de premsa de l’editorial, la meva parella i la meva filla de setze anys anys”. I és que ell mateix assumeix que “en l’assignatura de Feminisme, encara sóc a primer de Primària. Les autores que conec ja són a la universitat i es plantegen temes complexos i polèmics com la prostitució, la pornografia o el vel de les dones, als qual tant de bo acabem arribant els homes”.

Xavier Roca
Seguiu-lo a:
Xavier Roca: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca