Secció: Crítica

El moble medieval segons el Museu de Mallorca

Damunt el paper, la nova proposta expositiva del Museu de Mallorca té un interès més historiogràfic que no pas artístic, però com que es val de diverses obres del seu nodrit fons –algunes tirant a modestes, però altres emblemàtiques i magnífiques–, l’espectador que vagi a veure l’exposició ‘El moble a Mallorca. Gòtic, segles XIII-XVI. Vida quotidiana‘ en sortirà amb una impressió prou gratificant i satisfactòria, una sensació mesclada d’haver estat instruït fructíferament, d’una banda, i d’haver gaudit d’alguns obsequis sensorials de primera, de l’altra.

Concebuda com una relectura de la col·lecció permanent feta a partir de diverses obres i objectes –o també a partir de detalls concrets de determinades obres–, la mostra proposa als espectadors una aproximació a la quotidianitat medieval centrant-se en els aspectes més discrets, banals, familiars i domèstics (però no per això menys rellevants: al contrari) de la realitat en l’Edat Mitjana a Mallorca.

El moble a Mallorca. Gòtic, segles XIII-XVI. Vida quotidiana
Museu de Mallorca, Palma
Fins al 21 de juliol

La nòmina d’objectes i utensilis d’època que l’espectador podrà contemplar, ja sigui en viu o reproduïts en murals o en taules, és prou extensa i variada. Hi ha des de múltiples peces de mobiliari –diferents tipus de cadires (un seient encoixinat específicament per a dones, un faldistori per a bisbes…), caixes o baguls de fusta, tota mena de sistemes d’il·luminació (teies, alimares, canelobres, candeles de cera i de seu, festers, torxes…)– fins a peces indumentàries com casulles, passant per elements decoratius/arquitectònics com puguin ser capitells, enteixinats, rajoles i tapissos. Tampoc no hi falten elements d’aixovar, sobretot plats i gots de ceràmica.

Sant Bernat i detalls Museu Palma Moble medieval
Sant Bernat i detalls Museu Palma Moble medieval

L’exposició es divideix en quatre seccions. La primera consisteix en la ja esmentada relectura de la col·lecció permanent. Utilitzar obres del fons per fer que l’espectador es fixi en detalls, elements o aspectes no estrictament artístics, que normalment li passarien per alt o que observaria sense donar-hi gaire importància, és una idea molt interessant, però està executada d’una manera força invasiva i barroera. Incomprensiblement, els responsables de la mostra han posat una aparatosa estructura de fusta just davant de les obres en qüestió. La funció de les estructures és reemmarcar les obres i redirigir els ulls de l’espectador cap allà on hi ha el que es vol mostrar. El problema és que l’espectador que, més enllà de fixar-se en el detall relacionat amb la mostra mobiliària, també vulgui veure l’obra en tot el seu esplendor complet, no podrà fer-ho, perquè la horrible interferència de fusta li ho impedirà. Un cas especialment flagrant és el del Retaule de Sant Bernat, la joia de la corona del museu, l’obra conservada més antiga de la pintura medieval mallorquina, realitzada al voltant del 1300 pel Taller del Mestre de la Conquesta –un autor anònim a qui se li atribueixen diverses pintures murals sobre episodis de la conquesta catalana de Mallorca–, la qual és un exemple formidable d’un estil gòtic primerenc però ja refinat i complex. Per culpa de la maleïda estructura de fusta, però, ara no es pot veure bé.

Moble medival Museu de Palma
Moble medival Museu de Palma

Les altres tres seccions, més modestes, són les següents: una està dedicada als objectes que han perviscut de l’època explorada (plats, gots, etcètera), l’altra consisteix en una recreació d’un interior domèstic i l’última és una sala de projeccions (audiovisualment elemental i tirant a precària) on es poden visionar fragments de pel·lícules ambientades en l’Edat Mitjana. No cal dir que, en conjunt, l’exposició és d’ambició molt limitada, i a més s’hi noten les severíssimes limitacions pressupostàries de la institució (un dels problemes endèmics del Museu de Mallorca), però així i tot, ni que sigui per mirar amb uns altres ulls algunes peces magistrals d’una època artísticament potent, val la pena de fer-hi una visita.

Moble medieval Museu Palma
Moble medieval Museu Palma

Pere Antoni Pons

Pere Antoni Pons (Campanet, Mallorca, 1980). Periodista i escriptor. Ha publicat, entre altres, els reculls de poemes 'El fibló i la festa' (2003), 'Fervor tan fosc' (2006), 'Aquí, on passa tot' (2017) i 'Canvi de guàrdia' (2019), els llibres entrevista 'La vida, el temps, el món: sis dies de conversa amb Joan Francesc Mira' (2009), 'Guillem Frontera. Paisatge canviant amb figura inquieta' i 'Conversaciones con Jean Marie del Moral' (2018), les novel·les 'La felicitat dels dies tristos' (2010), 'Tots els dimonis són aquí' (2011) i 'Si t’hi atreveixes' (2014) i el llibre de perfils 'Un arxipèlag radiant' (2019). Col·labora regularment en premsa fent entrevistes, articles d’opinió, crítica literària i d’art, i reportatges i cròniques de temàtica cultural i sociopolítica.
Pere Antoni Pons