Exposicions

El món de l’art en els temps del coronavirus

La pandèmia agreuja encara més la crisi endèmica d’un sector molt afeblit i l’aboca a un canvi de model

Epidèmia, pandèmia, emergència, contagi o confinament són paraules que ja formen part del nostre vocabulari quotidià. La idea d’epidèmia, però, és una realitat que coneixem des de fa mil·lennis. Sempre ha representat un desafiament a la humanitat i a la seva fragilitat. Una conferència de Bill Gates del 2015, que aquests dies corra per les xarxes, ja profetitzava que l’home en un futur proper patiria més pels virus i les bactèries que no pas per les guerres i les bombes nuclears. I després de cinc anys el coronavirus així ha ho demostrat: un impacte biològic i una crisi sanitària juntament amb un xoc econòmic, social i cultural han irromput a les nostres vides. Una crisi global de progressió i durada imprevisibles que fa impossible preveure’n les conseqüències.

Bill Gates. Conferència TED. 2015.

Una sacsejada com aquesta palesa la debilitat humana que demana una reacció en la percepció del seu entorn i un replantejament seriós de la seva acció medioambiental. És evident que tant des d’un punt individual com col·lectiu, ens conduirà cap a una transformació com a individus i com a societat i posarà en qüestió molts dels fonaments de la realitat actual. Els artistes en són indispensables i vitals per canalitzar aquesta transformació. Recordem, per exemple, com l’art es va fer ressò de l’epidèmia de la sida als anys 80 i 90 del segle XX i com molts creadors van utilitzar la iconografia del cos i de la malaltia com un espai a través del qual plantejar qüestions socials i identitàries.

Keith Haring. Restitució el 2014 d’un mural original sobre la lluita contra la sida, realitzat el 1989.

Amb el país en estat d’alarma, la crua realitat mostra com la precarietat s’està estenent de forma preocupant per tots els sectors de la cultura. Específicament, el de l’art contemporani viu una situació de paràlisi per la cancel·lació o pròrroga de les activitats professionals; un sector ja de per sí precari i amb pocs recursos. La Taula Sectorial de l’Art Contemporani, formada per diverses associacions del sector, ha denunciat recentment la gravíssima repercussió que preveu tindrà la crisi del coronavirus a mitjà i llarg termini per al sector professional de les arts visuals, pel que ha demanat al Govern mesures urgents. La Taula Sectorial de l’Art Contemporani és una plataforma que integra les principals associacions professionals d’àmbit estatal del sector de l’art contemporani: Associació de Directors d’Art Contemporani d’Espanya (ADACE), Consorci de Galeries d’Art Contemporani, Federació Estatal d’Associacions de Gestors culturals (FEAGC), Institut d’Art Contemporani (IAC), Dones en les Arts Visuals (MAV) i Unió d’Artistes Contemporanis d’Espanya (Unión_AC). Alerten que aquest terratrèmol, sense unes polítiques renovadores, agreujarà, encara més, les seves agudes debilitats. Segons les dades recollides entre els seus associats, l’impacte econòmic durant la crisi del Covid-19 se situa en dos grans grups: per al 67,7 % les pèrdues en termes econòmics se situen entre els 20.000 i 50.000 euros, però hi ha un conjunt de 21,6 % per als que aquestes superen els 50.000 euros, sent majoritàriament aquest grup, en un 52,2 %, el de les galeries d’art, seguit per un 34’8 % de gestors culturals. La impressió general de les persones enquestades sobre l’actual conjuntura és majoritàriament crítica, arribant a 94,6 % els que consideren que aquesta situació de crisi pot tenir conseqüències alarmants.

Tàpies. Duat. Galeria Mayoral. ARCO 2020. Foto Samuel Sánchez.

Les galeries d’art informen de pèrdues mitjanes estimades en un 51,36 per cent i parlen de la situació com d’un “tsunami per al mercat de l’art contemporani espanyol”. Moltes contemplen la possibilitat d’arribar a reduir personal i veure’s obligades a realitzar acomiadaments, si no es consensuen mesures que ajudin a pal·liar la situació en les pròximes setmanes. Segons el Consorci de Galeries d’Art Espanyoles, durant la setmana de les fires -a més d’ARCO es van celebrar Art Madrid, Just Madrid, Drawing Room, Urvanity, Hybrid, SAM- i FAMA a Barcelona, les galeries van notar una caiguda de vendes respecte a l’any anterior, principalment per les baixes de col·leccionistes d’altres països. Aquells van ser els primers símptomes d’un panorama de dèficit: el 87,5% va tenir perjudicis durant aquesta setmana i només el 12,5% va aconseguir mantenir el mateix benefici que en l’edició anterior. Pel que fa a dades d’artistes, el 87,9 % han patit pèrdues de més de 500 euros l’últim mes de febrer que en la majoria dels casos és el seu únic ingrés.

MACBA. Barcelona. Com la resta de museus, manté les seves portes tancades amb activitats en xarxa.

Igualment en el comunicat, demanen “no reduir encara més els precaris pressupostos dels museus i dels centres d’art contemporani encongits brutalment per la crisi econòmica i que se’ls compensi davant la pèrdua d’ingressos pel tancament decretat i per la crisi econòmica vinculada”, tot destacant que els museus no només custodien el patrimoni i el donen a conèixer, sinó que també són estructures fonamentals per a l’educació, la difusió i la investigació. El tancament temporal repercuteix directament en els ingressos de les entrades que en depenen, aproximadament, en un 80% dels rendiments propis. A curt i mitjà termini, amb la necessària reprogramació del calendari expositiu, molts responsables de museus coincideixen en la necessitat de revisar el sistema per fer-lo més sostenible i produir exposicions amb les pròpies col·leccions. Estan d’acord que el moment d’excepcionalitat requereix una reivindicació del paper dels museus en la reflexió sobre la cultura com a bé essencial de la societat, i també sobre la funció que han de tenir en el futur.

General Idea. Exposició Tiempo Perdido, 2017. Museo de Arte Latinoamericano de Buenos Aires, 2017. Foto Andrea Rosetti.

Al marge de les conseqüències econòmiques sense precedents que ens portarà aquesta conjuntura, cal destacar la potent aposta digital, enmig del debat de si tot allò virtual pot o no reemplaçar l’experiència de les arts en viu i del gaudi presencial. Tot el món de la cultura s’ha vist abocat a interactuar amb les seves comunitats exclusivament a través de propostes on line. La tancada de portes de museus, galeries i centres d’art i l’aïllament social ha obligat a potenciar les xarxes socials en aquesta circumstància inèdita. L’actual crisi sanitària ha forçat els equipaments a reinventar-se i bolcar-se amb continguts digitals per no perdre la connexió amb els visitants. Es tracta d’apropar els fons dels museus i les programacions dels equipaments amb propostes interactives pedagògiques i lúdiques per a tots els públics. En aquest sentit, si el contingut digital és de qualitat, segur que ajudarà a crear nous públics que més endavant poden esdevenir actius usuaris. Igualment, per a molts artistes aquesta nova conjuntura els permet obrir-se al món global i suprimir fronteres físiques i geogràfiques. Per tant, excepte que siguin mesures d’emergència i puntuals, podem dir que hem iniciat una renovada era digital, encara que hem de tenir en compte que mai l’experiència presencial pot ser substituïda per la vivència virtual de productes en línia ja que la presentació no pot ser mai reemplaçada per la representació.

Per altra banda, la plaga també ha arribat a les fires internacionals. La passada edició de la Fira Art Bassel de Hong Kong prevista pel 6 de febrer es va cancel·là. Igualment, la fira d’art de Milà, MIART  i ART PARIS s’han anul·lat. ART TOKIO i ART DUBAI el mateix, sense previsió d’obertura. Al menys, l’edició d’ARCO i TEFAF de Maastricht van obrir les seves portes tot i que amb una davallada d’assistència d’un 30% menys. Per combatre la situació, Art Basel va llançar Online Vieweing Rooms -sales de visualització en línia-, una plataforma digital, en què col·leccionistes, entusiastes de l’art i professionals poden veure online les propostes de les galeries, preguntar preus i tancar operacions. Aquesta iniciativa “ens permetrà donar l’oportunitat a les galeries amb la possibilitat d’establir contacte amb audiències globals”, assenyala en una nota el director d’Art Basel, Marc Spiegler. Però pensem que el mercat de l’art és mudable i canviant que pateix les conseqüències directes de l’economia; una economia que de ben segur es veurà ressentida per la crisi mundial i la gran recessió que s’espera. Igualment, difícilment es compra a distància i, a més, un excedent d’oferta pot provocar una devaluació generalitzada de preus.

A mesura que passen els dies tenim la certesa que després de tan amarga experiència res més tornarà a ser igual. A partir d’aquí ens hem de preguntar si les inquietuds, els interessos i la creació artística es transformaran i si es trencaran els marcs d’actuació existents fins ara. La pandèmia ens deixarà una profunda reflexió en un nou ordre mundial i l’art de ben segur en serà un reflex molt directe.

Conxita Oliver

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca