Arts visuals

El Museu Picasso vol aprofundir en la relació de Picasso amb Barcelona

«Avui el museu fa exposicions creades pel propi museu, i després les porta a altres llocs. No rebem exposicions de fora, potser abans era diferent. Ara ens centrem en la investigació entre Barcelona i Picasso. Volem fer coses inèdites.»

El Museu Picasso de Barcelona ha reobert les seves portes, encara que sense públic estranger, però almenys els visitants barcelonins o de la resta del país poden contemplar i passejar en silenci per les diferents sales gòtiques del museu i admirar les obres de l’artista malagueny. Llàstima que no van tenir l’oportunitat de veure l’exposició que hi havia abans del confinament, degut a que ja s’havia clausurat, com va ser la d’Eluard- Picasso. Una amistat sublim, que va rebre 240.000 visitants. La primera mostra postconfinament serà Jamais. Óscar Domínguez. Pablo Picasso, que fa referència a un objecte surrealista de l’artista canari Oscar Domínguez, creat el 1938 amb el títol Jamais. Es tracta d’un fonògraf emmudit pintat de blanc i del plat sorgeixen dos pits que giren sota una agulla en forma de mà, mentre que a l’amplificador hi apareixen unes cames de dona.

Sala de Ciència i caritat. Museu Picasso, Barcelona Fotògraf: Caterina Barjau

El director Emmanuel Guigon ha concedit una estona a El temps de les arts per conèixer de prop quins són els projectes per al museu després d’una etapa tant desconcertant per a tothom com és la de la pandèmia del covid19, i les dificultats que ha degut d’afrontar el museu més visitat de Barcelona, juntament amb el Museu del Barça.

Emmnauel Guigon (Besançon, França. 1959) té la doble nacionalitat francesa i suïssa. Besançon està situada molt a prop de Suissa i té com a personatges il·lustres Victor Hugo i els germans Lumière. És museòleg i doctor en Història de l’art per la Universitat de Paris IV, La Sorbona. És especialista en les avantguardes històriques, sobretot del surrealisme i l’art espanyol modern i contemporani, així com l’art europeu de postguerra. Abans d’arribar al Museu Picasso havia estat director responsable dels museus de la seva ciutat de naixement, director i conservador del Museu d’Art Modern i Contemporani d’Estrasburg i conservador en cap de l’IVAM de València. Va exercir la docència a la Université de Franche-Comté de Besançon els anys 1985-1987. És Cavaller de les Ordres de les Arts i les Lletres de França. Ha comissariat un gran nombre d’exposicions monogràfiques i temàtiques d’art modern i contemporani. Ha publicat, entre altres, els llibres El Objeto Surrealista (1997), Historia del collage en España (1998) i L’oeil moteur: Art optique et cinètiques 1950-1975 (2005). Dirigeix el Museu Picasso des de l’any 2016 quan va substituir a l’equatorià Bernardo Laniado-Romero.

-Quines novetats hi trobarà el públic quan visiti de nou el museu després del confinament?

Les exposicions que teníem previstes es faran més endavant, com per exemple la del marxant Daniel-Henry Kahnweiler i la de les col·leccions del museu, degut a que celebrarem el 50è aniversari de la donació d’obres de Picasso al museu. També serà important a nivell de documentació, com per exemple els quaderns de dibuix, ja que es publicarà un llibre que servirà per donar a conèixer aquest patrimoni a la ciutat de Barcelona. Per tant, s’editaran diversos llibres com a material propi del museu. Hi havia una exposició sobre joies (Picasso i les joies de l’artista) que ja estava totalment preparada, amb una mena de museu portàtil que també es durà a terme l’any que ve.

Museu Picasso, Barcelona Col·lecció permanent Fotografia, Lourdes Jansana

Tenint en compte que el Museu Picasso és el més visitat de Barcelona, a banda del Museu del Barça, que no està dedicat al món cultural, quins efectes econòmics tindrà la pandèmia del covid19 en el pressupost de l’any vinent, ja que es pot considerar com l’únic museu de la ciutat que dóna beneficis?

És el més visitat a nivell general de Catalunya, ja que la Fundació Gala-Dalí és la summa de tres espais expositius: Figueres, Púbol i Portlligat. És cert, és el que més beneficis dóna, però també tenen molta importància les publicacions que es venen a la llibreria i per internet, i a nivell econòmic tenen tanta rellevància com les pròpies exposicions. Precisament, en ple confinament hem venut molts llibres.

-L’exposició que s’acaba d’inaugurar “Jamais”, tracta sobre l’obra de l’artista surrealista Oscar Domínguez a partir d’una obra que va fer l’any 1938. Ens pot explicar com l’ha pensat i dissenyat, ja que vostè és un dels comissaris juntament amb George Sebbag?

He fet exposicions i llibres sobre Oscar Domínguez, com és el cas de l’exposició Sueño de tinta: Oscar Domínguez y la decalcomanía del deseo, que es va poder veure a Madrid i Las Palmas el 1996, o el llibre Oscar Domínguez, editat per la Viceconsejería de Cultura de Canarias, el 2007.Es tracta d’un diàleg entre Picasso i Domínguez. La peça que s’exposa Jamais es va haver de restaurar. En ella s’aprecia la idea de l’erotisme femení. Fa referència a una història, un relat. De fet, estic molt content amb el resultat final. A més, hem pogut assumir les despeses de l’exposició, i també són importants les activitats paral·leles que es faran. Jamais era una peça desapareguda fins l’any passat, però a conseqüència de preparar l’exposició Picasso. La mirada del fotògraf, es van trobar una sèrie de fotografies inèdites de Nick de Morgoli provinents d’una col·lecció privada on apareixia aquest objecte al taller de Picasso. Degut a aquesta descoberta casual vam saber que l’artista canari va regar-li la peça, ja que eren molt amics. Apart de les fotografies de Morgoli, també hi ha imatges de l’Exposition Internationale du Surréalisme que es va realitzar a Paris l’any 1938, organitzada per Paul Eluard i André Breton.

Emmanuel Guigon, director del Museu Picasso, Barcelona Museu Picasso, Barcelona Fotògraf: Adrià Cañameras  

Vostè és el director del museu des del 2016, substituint a Bernardo Laniado-Romero, que havia estat el director del Museu Picasso de Málaga. La seva experiència anterior a França i a València creu que va ser determinant perquè dirigís un museu com aquest, i per tant amb una mirada més oberta de les avantguardes del segle XX què, de fet, és la seva especialitat?

Hi ha una falta de coneixement de l’art català fora d’Espanya per falta de curiositat, interès, etc., a part de Miró que és un artista que m’agrada molt. El meu deure com a historiador de l’art és donar a conèixer artistes com Juli González o Pau Gargallo, entre altres, Sóc un gran coneixedor de l’art espanyol, sobretot de les avantguardes. La meva mirada és des d’un context històric. Precisament tinc previst fer un llibre sobre Picasso i el surrealisme.

-Ha comissariat moltes exposicions d’artistes importants del segle XX, com per exemple: Grosz, Arp, Heartfield, Saura, Torres-García, Juli González, Klee, Balka, Plossu i Télemaque. Li interessa mostrar tot allò relacionat amb el surrealisme i l’abstracció, principalment?

Com a historiador m’interessa el surrealisme, ja que sóc més conegut a nivell internacional en aquest camp, com també ho sóc dels anys 20 i 30 de la postguerra a Europa i Espanya. El constructivisme també m’atrau, principalment Torres-García, així com el treball de Saura que, degut a la meva amistat amb ell, el sentia molt proper.

-Habitualment el museu Picasso feia com a mínim una exposició dedicada a algun artista famós coetani de Picasso, com Tatlin, Derain, Picabia, Stenlein, els Delaunay, Magnelli, Van Dongen…, però des de fa uns quants anys ja no és així, sinó que les exposicions solen estar relacionades amb el propi artista des de diverses temàtiques. Hi ha la possibilitat que més endavant es tornin a fer aquest tipus d’exposicions o fins i tot amb creadors no coetanis?

Avui el museu fa exposicions creades pel propi museu, i després les porta a altres llocs. No rebem exposicions de fora, potser abans era diferent. Ara ens centrem en la investigació entre Barcelona i Picasso. Volem fer coses inèdites. No té sentit fer-les amb altres artistes. En tal cas es podrien fer exposicions entre Duchamp i Picasso, per exemple, ja que existeix una relació.

-Quin pressupost anual té el museu?.

El pressupost és de 10 milions d’euros. Amb això es cobreix tot. Només amb exposicions i publicacions té un cost d’un milió, la resta és pel funcionament del museu.

-Actualment quin fons té el museu i quantes obres s’exposen permanentment?

Tenim més de 4.000 obres. El número d’obres que s’exhibeixen permanentment van canviant. L’obra gràfica és molt important i cada tres mesos es van canviant algunes obres, així com també els dibuixos.

-De les properes exposicions que estan reprogramades hi haurà Els Quaderns de Picasso. Ens pot avançar com serà?

Es mostraran 18 quaderns. Es publicarà un catàleg raonat de 400 pàgines en quatre idiomes. Els textos aniran a càrrec dels millors especialistes de cadascun dels quaderns. Es podran veure a l’exposició tots els dibuixos amb la tecnologia actual. Serà una manera oficial de celebrar els 50 anys de la donació de més de 300 obres de l’artista al museu.

-El museu disposa d’una formidable col·lecció sobre l’etapa de formació de l’artista, de l’època blava i també una excel·lent representació de Les Menines. La idea del museu era centrar-se en unes èpoques determinades i així dotar-lo d’una singularitat ben especial respecte dels museus de Paris i Màlaga?

Cal considerar que l’única obra mestra del passat són Les Menines. És l’única seu que no s’ha venut cap quadre des de l’any 1968. Quan es va fer la donació al museu Picasso de Paris no van elegir obres dels seus inicis, ja que van pensar que millor estarien a Barcelona, ja que així estaria tot unificat.

-El museu adquireix obres, com per exemple fa la Fundació Dalí que disposa d’un pressupost anual per adquirir obres en subhastes, col·leccions particular o galeries d’art?

No hi ha pressupost per comprar obra. Estem creant un club de mecenatge. Només hem adquirit dibuixos, fotografies i altres actius.

-Quin tipus de relació existeix amb els altres museus de Picasso, així com de les institucions culturals de la ciutat i de la resta de l’Estat?

Mantenim contactes i reunions sovint amb els altres dos museus Picasso. També tenim obres en préstec a diferents museus i institucions arreu del món per fer exposicions. Per exemple hem fet alguna exposició de Miró-Picasso.

Aquest any he tingut l’oportunitat de visitar el museu Picasso de Màlaga i he vist que està situat al Palacio de Buenavista en un edifici del segle XVI, i com el museu de Paris es troba a l’Hôtel Salé, erigit al segle XVII, i el de Barcelona en diversos edificis gòtics, no deixa de ser sorprenen aquest interès en què la seva obra estigui en edificis antics i no moderns. A què és deu aquesta circumstància?

De fet, Picasso sempre ha viscut en cases antigues, i més endavant en palauets o edificis senyorials. Ja fa temps que tinc previst fer alguna cosa relacionada amb Picasso i l’arquitectura. Per exemple tenim pensat construir una mena de museu virtual a Gósol.

Ramon Casalé Soler

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close