Exposicions

El Palau de la Música apadrina Un nom

Jordi Cerrada, coordinador de la Fundació Pere Mitjans, diu que l’acceptació de la diversitat hauria de ser una obvietat però, malauradament, aquesta no sempre és ben entesa. La finalitat d’aquesta Fundació, que té cura de persones amb diversitat funcional, és la de donar reconeixement a qui no sempre és ben entès. Amb tal premissa com a estendard s’entén que es promoguin accions orientades a donar visibilitat a un col·lectiu que se sent molt marginat. Les discapacitats que presenta són més evidents que les que tenim el comú dels mortals. Per això mateix, per a  la Fundació, el centre sempre estarà en la persona i es treballa per proporcionar el suport i les eines mínimes perquè puguin expressar allò que volen, allò que desitgin.

Jordi Cerrada va entomar la proposta del poeta i artista plàstic Perejaume i del grup de música experimental Cabosanroque, format per Lara Torrents i Roger Aixut, amb la finalitat de donar veu a noms arbitràriament silenciats. Una proposta consistent en fusionar música i gest, so i paraula. Un projecte que es va materialitzar estampant les signatures, una a continuació d’una altra, dels usuaris de la Fundació sobre un rotllo de paper perforat que utilitza una pianola. Tot seguit, s’obturaren tots els forats que no coincidien amb el dibuix de la firma o del traç. D’aquesta manera, a l’activar la pianola, només se sent el so dels forats no tapats que són els que concorden amb les línies corresponents a la rúbrica. Aquest treball s’ha fet sobre una coneguda partitura, de gran dificultat tècnica, la Polonesa op. 53 de Fryderyk Chopin. I el resultat és una obra coral del tot sorprenent i emotiva. Els sons tant es perceben del tot originals com d’una música que no sona a música, i a voltes ens recorden, segons el parer de Roger Aixut, a Pat Metheny, a Carles Santos i, algunes vegades, a la mateixa Polonesa. Una forma genuïna de posar música a la rúbrica, a la persona -a Un nom– al damunt d’una partitura que esdevé doble: sonora i escrita. Un exemple del procés transformador de l’art: escoltar el buit ple de sentit.

Imatge de grup dels participants a l’acte de presentació de l’instal·lació “Un nom”, al foyer del Palau de la Música. Foto: Núria Caralps de Alós.

La instal·lació batejada com a Un nom, i que ara es presenta al foyer del Palau de la Música, és un gest individual lligat a l’afirmació del jo. Un gest col·lectiu que enllaça una signatura rere una altra, on cada nom dona entrada al següent, creant un “nom de noms”. Tot i que cada una de les signatures està lligada a una identitat, el conjunt genera una sintaxi, un horitzó toponímic i transitable de 29 metres que coincideix amb l’allargada del rotllo de la Polonesa de Chopin interpretada per la pianola. És, per tant, una obra molt participativa on ha intervingut gent engrescada. Gent que ha pres consciència de la importància de la signatura, de la rúbrica, darrere la qual hi ha tota una vida acumulada. Consciència del valor del gest que les noves tecnologies, amb la digitalització imperant, volen eclipsar. Perajaume diu que tant la nostra signatura com l’acte de signar -que fins no fa pas gaire era tota “una cerimònia”- posa en evidència la relació entre la paraula i el gest, talment la que hi ha entre una planta i la seva arrel.

Un nom, per tant, és una iniciativa original i colpidora que s’emmarca en el diàleg musical que el Palau de la Música, de forma recurrent, provoca amb les arts plàstiques. Així darrerament ho ha fet amb artistes com Jaume Plensa, Antoni López, Antoni Llena i Louise Bourgeoise. Bo és recordar que el Palau ja havia col·laborat amb Perejaume en l’acció Alzina Muntanera, l’any 2015, en la que l’artista situà damunt l’escenari una alzina de tres metres i mig d’alçada que voltava, com volten els cavallets de fira, i que embadalia pel joc de llums i ombres. Al mateix temps els membres del Qvixote Quartet interpretaven la música iterativa i naïf composta per Pascal Comelade. Paral·lelament, també és bo recordar, la Fundació Pere Mitjans ha col·laborat amb La Fura dels Baus i va intervenir en la Fira Arts Libris que va tenir lloc a l’Arts Santa Mònica el 2013.

L’acte d’inauguració d’aquesta emotiva i sorprenent instal·lació, Un nom, va anar a càrrec del Director General del Palau, Joan Ollé, el passat 17 de desembre i es podrà visitar al foyer del Palau de la Música fins al 19 de gener de 2020. Compte amb el suport financer de la Fundació Lluís Coromina, entitat que desenvolupa activitats diverses en l’àmbit de les arts i de l’atenció a les persones. Ricard Camps, director d’aquesta Fundació amb seu a Banyoles, en la seva intervenció, agrair la complicitat de tots els intervinents i informà que l’exposició serà itinerant i que, després del Palau, es podrà visitar a l’espai recentment inaugurat que disposen a Barcelona.

Tots tenim un nom, escoltem-lo!!

Enric Umbert-Rexach

Poeta i escriptor. Premi poesia Miquel Costa i Llobera 2010 amb el poemari "Boscos" publicat per Edicions del Salobre. Finalista del Premi Amat-Piniella 2017 i finalista del Premi Joan Crexells 2018 amb la novel·la "L'últim passatge de Walter Benjamin", publicada per Edicions 62 l'any 2017. Publica habitualment ressenyes literàries a les revistes culturals online: Núvol, Llavor Cultural i La Llança.
Enric Umbert-Rexach

Enric Umbert-Rexach: darrers articles (Veure-ho tot )

Articles relacionats amb Palau de la Música Catalana

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca