Exposicions

El paper del Museu de Valls

Al capdamunt del Passeig dels Caputxins, molt a prop del santuari del Lledó i just davant de l’antiga biblioteca, aixecada per la Mancomunitat de Catalunya, trobem la seu del Museu de Valls. On aquests dies s’exposa en una mostra titulada “Obra sobre Paper” part de la seva extensa col·lecció de pintura, dibuix, gravat, collage… sobre paper.

Obra sobre Paper
Comissari: Jordi París
Pg. dels caputxins 18
Museu de Valls

L’any 1994, el Museu de Valls va presentar a les seves sales la mostra “Dibuixos i Gravats del Museu de Valls”. Una mostra que recollia una selecció dels dibuixos i gravats del fons del museu vallenc. Vint-i-cinc anys després, el museu recupera el suport com excusa per mostrar part de les noves adquisicions realitzades en aquest període de temps. En les dues exposicions només repeteixen dues obres.

L’estructura museogràfica del Museu de Valls, parets blanques amb mòduls que poden ampliar-se o dividir-se, sempre m’ha recordat l’accés a una església d’una sola nau amb capelles laterals. Per aquesta exposició podem aplicar perfectament aquest paral·lelisme. La capella del baptisme, la primera que trobem tradicionalment a les nostres parròquies, l’han dedicat al baptisme del dibuix com a nota del paisatge al natural. Lluís Rigalt, Urgell, un delicat Hortensi Güell o un necessari Jaume Mercadé –vallenc que retrata l’interior de l’església de Sant Joan de la capital de l’Alt Camp- dialoguen amb un gran gravat de Perejaume dedicat a Valls.

Portada de la “Guia de Valls” de Lluïsa Clols. Museu de Valls.

Aquest primer espai, àmbit o capella del paisatge, condueix cap a la següent capella. Els següents espais son una oda dedicada, principalment al retrat. Destaquen les obres d’Opisso, Foix Gosé i Canals. Aquest últim, com no podia ser d’altra forma, presenta una delicada peça on s’ha retratat un Mosso d’Esquadra, estretament vinculats a Valls. Una segona generació d’artistes s’emmarca en el proper espai. Rebull, Aragay, Guimeno presenten uns retrats, individuals o de grup, més propers al nostre temps.

No només els homes han dibuixat al llarg dels segles. Dins del fons del Museu de Valls, també vinculades a les seves polítiques d’adquisicions, trobem la figura femenina no només com a element artístic. La presència de la dona i el seu art és latent en la mostra. Un interessant dibuix cubista d’Olga Sacharoff, un llapis gairebé impossible de Marisa Esmatjes o el projecte per una guia de Valls de la vallenca Lluïsa Clols que representa a la perfecció el que era, és i serà Valls.

Miró i Dalí comparteixen un espai diferenciat. Un amb un seguit de retalls de la seva agenda; l’altre amb un projecte de portada, tots dos formen part del fons de Català Roca cedí al Museu de Valls junt amb altres peces com una obra primitiva d’Antoni Tàpies.

Últim àmbit de la mostra amb Queralt, Llach i Chancho. Museu de Valls .

Un especial interès s’ha d’atendre a les sobres del barceloní Joan Sandalinas. Tres senzills dibuixos a llapis que representen formes cubistes. En elles, tot i la seva simplicitat, trobem resumides les etapes de la producció de l’autor a més de les seves influències com de Chirico o Torres-García.

Llimona, Andreu, Gonzalez… condueixen a l’espectador cap a un àmbit destinat a la producció sobre paper que el Museu de Valls conserva de Guinovart. Amb tota seguretat el pintor amb més presència en aquesta exposició. Lluny dels “Guinovarts” coloristes i abstractes que ens venen a la ment al pensar amb l’autor, els del museu vallenc presenten obres primerenques, moltes d’elles a llapis o carbonet.

L’apartat final de la mostra, on canvia el color de les parets per ressaltar encara més les obres, és el retaule major del temple del Museu de Valls. Tres grans conjunts, de Queralt, Llach i Chancho, contrasten, per volum, amb les obres de petit format que conformen la constel·lació d’aquesta exposició.

Una mostra d’aquestes característiques, semblant a la que encara podeu trobar al Museu de Reus, en el cas vallenc és un reconeixement a la tasca extraordinària que realitza el museu a través de la seva política d’adquisició. Com anunciàvem a l’inici, només dues obres han repetit en les dues exposicions dedicades al dibuix. Més de 80 “papers” s’han arribat a Valls en els últims 25 anys en forma de compra, dipòsit, donació…

L’equipament vallenc viu moments esplendorosos. Ben aviat començarà la seva ampliació, dins de la seva seu actual. Segons el projecte presentat fa uns mesos, millorarà els accessos, l’atenció al públic, disposarà de més espai per l’exposició permanent i temporal o per la reserva.

Un dels museus més importants d’art del Camp de Tarragona, que juntament amb d’altres del territori, formen un conjunt encara poc conegut però amb un potencial extraordinari.

Damià Amorós Albareda
Damià Amorós Albareda: darrers articles (Veure-ho tot )

Articles relacionats amb Museu de Valls

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca