Patrimoni

El Prado als museus de Catalunya

Aquest 2019, el 19 de novembre per ser més precisos, el Museo Nacional del Prado celebra els seus 200 anys. Un museu que representa el punt culminant i cimer de la pintura occidental, des del gòtic fins al segle XIX. Un dels espais on trobem més obres mestres per metre quadrat. Però on també s’emmagatzemen una quantitat ingent d’obres, que per diferents raons, resten a les reserves.

L’inventari total del fons artístic del Prado suma més de 35000 objectes o elements artístics. Dels quals a la seu central de la pinacoteca a Madrid només s’exposen unes 1500. Òbviament, que entre aquestes 1500 trobem la major concentració al món d’obres de Velázquez, Goya, Rubens, el Greco, Van Dyck, Ribera, Murillo… el “hall of fame” del segle d’or espanyol. Però també, menys representats, autors de renom catalans: Fortuny, Urbano Fos, Llimona, Vallmitjana, Viladomat, Juncosa, Mir… que conformen la constel·lació d’autors que guarda el museu.

Vista de l’exposició La presència del Prado a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Font: Biblioteca Museu Víctor Balaguer.

Una de les funcions, com a museu nacional, que mana del Prado és la de proporcionar part dels seus fons a d’altres museus, habitualment provincials, institucions o seus diplomàtiques espanyoles.

S’ha batejat, de forma poètica, aquest fet com el “Prado disperso”. Museus, i també d’altres institucions de Catalunya, han rebut dipòsits del Prado. De les més de 3000 obres que conformen aquest “Prado disperso” en trobem unes 250 a Catalunya. En aquesta llista trobem  un total de 23 museus com el Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, el Museu d’Art de Girona, el Museu de l’Empordà, el Museu de Lleida, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu de Tortosa entre d’altres; ajuntaments, seus judicials, universitats,  el Monestir de Poblet o la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.

En aquest article volem fer un repàs de les vicissituds d’aquests dipòsits, mostrar part del seu fons i valorar les diferents accions de celebració del bicentenari de la pinacoteca madrilenya.

Qui millor i més ha celebrat el bicentenari del Prado a Catalunya és la seva petita filial a Vilanova i la Geltrú, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Equipament estretament lligat a la història del seu fundador, que aconseguí des d’un primer moment un dels millors dipòsits mai realitzats pel Museu del Prado.

El museu del Garraf, ha celebrat fins el mes de novembre una mostra on s’ha exposat tot el fons del segons dipòsit del Prado. 38 obres que conformen un corpus artístic que emmarca teles des del segle XVI i fins el XIX. Firmes de Sorolla, Goya, Rubens, Ribera, Carreño de Miranda, el Greco, Meléndez o l’únic Murillo que trobem en una col·lecció pública a Catalunya.

Part del dipòsit del Prado al Museu d’Art de Girona: Font: Museu d’Art de Girona.

Però aquest dipòsit no és l’original. El que Víctor Balagué aconseguir a finals del segle XIX, mostra del poder del polític barceloní, incloïa una 50 de peces, també amb firmes destacables, que durant gairebé 100 anys formà part del patrimoni vilanoví. Durant la nit del 30 al 31 de gener del 1981, el desgraciadament conegut, Erik el Belga realitzà un robatori que afecta bona part del dipòsit original. Sortosament part del conjunt fou restituït, el museu millorà les seves mesures de seguretat i uns anys més tard el museu madrileny possibilità un nou dipòsit al Garraf. Comarca que també guarda un petit fons procedent de Madrid al Museu Maricel de Sitges.

A la demarcació de Barcelona trobem d’altres dipòsits. A la ciutat de Barcelona, entre seus judicials i espais militars, trobem diferents dipòsits. Potser un dels més desconeguts és el de pintures de gran format que el Prado realitzà a la Universitat de Barcelona, moltes d’aquestes teles conservades a l’edifici històric de la UB, aquest és el més nombrós a Catalunya, amb un total de 56 obres.  També resten algunes obres a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, a l’edifici de Llotja, al Museu Nacional d’Art de Catalunya i dues escultures al Palau de Pedralbes, aquestes últimes firmades per Venanci i Agapit Vallmitjana. També Mataró i Sabadell guarden peces propietat de la pinacoteca madrilenya.

A la demarcació de Girona trobem dipòsits del Museo Nacional del Prado als tres grans museus d’art. A Girona, el Museu d’Art, exposa una selecció del seu fons procedent del Prado en una exposició virtual a Google Art, sota la direcció de Carme Cluselles i el comissariat de Joan Bosch. Un dipòsit que agafa obres des del segle XVII al XIX. Amb peces molt destacades com les teles de Turchi o Vaccaro en mestres antics o de Portella, Mercadé, Urgell o Nin ja al segle XIX.

La Càrrega de Ramon Casas al Museu de la Garrotxa. Font: Turisme Olot.

El Museu de l’Empordà de Figueres presenta una un préstec de 35 obres, més unes altres 3 dipositades al castell de Sant Ferran del mateix municipi. Entre les pintures del museu empordanès,  trobem una peça atribuïda a Ribera, altres d’Herrera el Jove, retrats reials o pintura del segle XIX, fins i tot amb el seu Sorolla.

Dins del programa del Prado “De gira por Espanya”, l’altre gran museu de Figueres, el Teatre-Museu Dalí acollí temporalment una obra de Rafael. Activitat que el centra aprofità per celebrar la mostra “Dalí-Rafael, un somni prolongat”.

No podem deixar la demarcació de Girona sense parlar del Museu de la Garrotxa, i especialment d’una de les seves peces més icòniques. La Càrrega de Ramon Casas, una de les obres més destacades i importants del modernisme, és una de les peces del lot de 8 que el Prado diposità a Olot.

Els museus i centres patrimonials de les demarcacions de Tarragona i Lleida son les menys agraciades amb dipòsits del Museu del Prado.

Un total de 29 obres resten a la capital de la Terra Ferma, on els seus museus exposen part dels seus respectius dipòsits. En el Museu Diocesà i Comarcal de Lleida destaca la presència d’una tela d’Antonio de Pereda, que representa el rei got Agila. Tela que formava part d’una sèrie incompleta de reis gots procedents del Palau del Buen Retiro de Madrid i actualment conservats entre el Prado, i els seus satèl·lits, i el Museo de l’Exercit. Per la seva part el Museu d’Art Jaume Morera també fou beneficiari d’un lot de peces, moltes d’elles relacionades amb Carlos de Haes. Qui fou mestre de Jaume Morera, pintor lleidatà a qui el museu deu part del seu llegat fundacional i el seu nom.

La demarcació de Tarragona, amb dos dipòsits d’una sola obra, és l’última i menys agraciada de les quatre demarcacions catalanes. El Museu de Tortosa, exposa en la seva exposició permanent una vista d’un dels ponts de la ciutat sobre el riu Ebre. L’altra obra procedent del Prado i conservada a Tarragona és un gran calvari, realitzat per Francesc Ribalta i procedent del monestir de Sant Felipe el Real de Madrid, conservat a la sagristia nova del Monestir de Poblet.

Com veiem una bona representació, temàtica i cronològica, en totes les demarcacions catalanes i en tots els grans museus públics. Segurament encara veurem més dipòsits del Prado a casa nostra, fet que encara farà més estretes les relacions entre els nostres museus i la pinacoteca madrilenya.00

Damià Amorós Albareda

Historiador de l'art i museòleg, format a la Universitat de Barcelona i Universitat de Girona a més de la Real Acadèmia de Bellas Artes de San Fernado. Membre de la junta de l'Associació de Museòlegs de Catalunya i delegat territorial de l'AMC a la demarcació de Tarragona. He escrit a l'Ara, Diari de Tarragona, Nova Conca i la Segarrra, a més faig coses a l’Espluga FM Radio.
Damià Amorós Albareda

Damià Amorós Albareda: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca