Llibres

Elies Plana, impressor, balla amb la Minerva

El dijous passat 15 d’octubre de 2020 la llibreria Ona encetà un cicle de converses amb diferents artistes del llibre algunes de les obres dels quals es poden veure a la sala permanent de la secció ArtsLlibres de la llibreria, al pis de dalt. Una exquisida mostra, un petit tast del que es fa tallers endins. Són converses que apropen la intimitat del taller a qui vulgui copsar la magnitud que significa crear un llibre d’artista. La sensibilitat convida la passió. Aquesta primera conversa la inaugurà Elies Plana, impressor a seques malgrat que és un creador també a seques. Fill d’Olot començà la seva formació d’impressor amb el pare, Miquel Plana i aquest mestratge, si algú coneix l’obra d’aquest impressor fill del Noucentisme, calà profundament en el fill al qual no li ha calgut matar al pare en el sentit freudià perquè per sí mateix ha anat evolucionant vers un llenguatge propi.

Per omplir aquest text cerco al meu dietari minúscul el nom de Plana. I veig que vaig visitar el seu taller el 23 de gener de 2014. Transcric el que vaig escriure llavors, canviant l’habitual Times New Roman del dietari per un tipus Bodoni més adient al tema:

“Però la presència d’Elies que em recordava molt la del seu pare, em tranquil·litzà i vam xerrar una estoneta de les nostres coses primer, posar-nos al dia i desprès em mostrà el petit taller del carrer Perill. Les dues minerves, mentre els meus ulls escoltaven les paraules de l’Elies i les meves orelles paraven tots els cartells i impresos que penjaven les parets, restaven aturades. Com el temps en aquell moment de rigorosa modernitat: avui mateix. El temps hi viu. L’Elies m’havia preparat uns quants llibres, pocs, car la majoria estava a cal fotògraf d’Olot. Em mostrà curosament el llibre de Miquel de Palol Cinc minuts i em digué: en Miquel i jo ens trobàvem a la mar, a la platja. En Miquel nedava molt, s’endinsava molt cap al lluny i jo el seguia com podia, al seu costat i xerraven del llibre de com havia de ser… Així van pair el llibre que l’Elies proposà al poeta que escrigués a partir dels seus dibuixos, de la seva maqueta. Difícil moment: però ben màgic. El llibre em recordava molt al pare. Em digué que ell és lector i llegeix poesia i si li agrada un autor com succeí amb Palol i amb els dos anteriors de la mateixa sèrie, en Martí Gironell i Maria Barbal, no li feia res de cercar-los fins aconseguir que escriguessin quelcom. No quelcom: una cosa bona, ben bona. I sí. Em mostrà Bitxus de Joan Ollé. Amb un format de mida generosa…preciós. Parlàvem de les tècniques i els ulls d’Elies i les paraules contingudes de voler mostrar-m’ho tot, s’escapaven com petits peixos sorpresos. L’Elies estima la seva feina: passió. Sí. M’ensenyà un dels seus primers llibres que el pensà durant un viatge a Sri Lanka (l’Elies és molt viatger: de motxilla a l’esquena i camina que camina…), El Soldat, cinquè d’una primera col·lecció Contes de Minerva amb tex d’Albert Grabulosa. Em mostrà després la maqueta d’un nou llibre que restava aturat des de feia temps, un llibre nou, d’una obra ja feta ni més ni menys que d’Edgar Allan Poe el mameluc dels somnis d’alcohol com li digué Lautreàmont: The city in the sea. La maqueta desplegable amb una portentosa ciutat en negre sortida del linòleum gris, gratacels, torres, edificis, escales, finestres…tot com un somni barrejat però amb una perfecta estructura: el caos és ordre. En aquell moment arribà la seva companya Gaby Comba. Poc després de més paraules i més impressions vaig marxar amb uns quants punts de llibre i altres petits impresos que em varen obsequiar. Tot dret cap a casa amb el cap ple d’incerteses. I feliç d’haver estat si més no una hora amb l’Elies, les minerves, les tintes, els tòrculs, els marcs blancs, els papers i la passió. La santa passió.”

Contes de Minerva. Set Volums. Textos de Domènec Molí, Rosa Torrent, Edgar Illas, Maribel Torras, Albert Grabulosa, Gemma Arimany i Eugènia Morer. Linogravat, aiguafort i impressió tipogràfica. Il·lustracions d’Elies Plana. 2004-2009.

Des de llavors, la producció de l’Elies quan a llibres editats ha augmentat i la seva presència tant al país com internacional s’ha anat fent més evident: ha rebut encàrrecs importants com, per exemple, la confecció i impressió del llibre de Josep Carner Els fruits saborosos amb il·lustracions de Narcís Comadira, un encàrrec de l’Associació de Bibliòfils de Barcelona, institució que ja havia encarregat al pare una Atlàntida monumental de Mossèn Verdaguer. A partir de l’any 2014 comença a participar en fires de bibliofília internacionals associades dins de les sigles FPBA (Fine Press Book Association). Aquesta rebuda exterior fa que aparegui el bilingüisme català anglès exportant així la nostra llengua. Una de les darreres obres, La vaca cega de Joan Maragall ha estat traduïda a l’anglès per Ronald Puppo i les dues versions es confronten a les pàgines il·lustrades. Aquestes fires li han permès entrar en col·leccions com la Victoria & Albert de Londres, El Museum Meermanno de la Haya, la Columbia University de Nova York, La Stanford i la Bancroft de Califòrnia, o la Washington University, entre d’altres.

The city in the sea. Edgar Allan Poe.Traducció de Francesc Parcerisas. Linogravat i impressió tipogràfica. Llibre en format concertina. Il·lustracions d’Elies Plana. 2014.

A la conversa que mantingué amb el públic de la llibreria Ona, mentre explicava la vida dels seus llibres, un per un, col·lecció a col·lecció, Elies va fer una confessió extrema, una intimitat d’aquelles que posen la pell de gallina. La seva relació amb la Minerva artefacte. Una màquina d’imprimir modernitzada, automàtica, els moviments de la qual, semblen el d’una dansa contemporània, de passos exactes, durs, automàtics, acompanyats per la música que ella mateixa produeix com un Satie de percussions. Aquest ball, però, que l’Elies té amb l’artefacte, per a que surti bé, per a que el resultat sigui bo, ha de ser curós perquè la màquina és sensible dins la seva bella rudesa i no sempre rep igual a la seva parella de ball. Qualsevol cosa la condiciona: la humitat, la temperatura, l’excés de tinta, la fruïció, les presses. Però quan surt bé no cal aplaudir. El paper imprès és el regal.

La vaca cega/The cow gone blind. Joan Maragall. Traducció a l’anglès de Ronald Puppo. Linogravat a la planxa perduda. Il·lustracions d’Elies Plana. 2020.

Llibre a llibre Elies va anar explicant les tècniques i les diferents experiències que té amb els seus llibres, la dificultat d’algunes tècniques com la impressió dels linogravats a la planxa perduda que va fer per a La vaca cega, una tècnica complicadíssima en extrem i altres comentaris. Aquestes converses per ell començades, són un bon símptoma per al llibre gràcies a l’interès d’Ona pel llibre d’artista. 

Aitor Quiney

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close