Arts visuals

Els daguerreotips: mirades captives, imatges captivadores

Al Centre KBr de Barcelona   ̶ que porta el nom del  símbol químic del bromur de potassi, una sal que es fa servir en el procés de revelat de la fotografia química o analògica ̶  es pot veure actualment  una exposició sobre els daguerreotips. Aquesta és la primera de les exposicions que tenen previst organitzar en aquesta seu de la Fundació MAPFRE a Barcelona en col·laboració amb institucions catalanes que conserven un ric i valuós patrimoni fotogràfic.

La mirada captiva. La col·lecció de daguerreotips del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de Girona
Centre KBr, Fundació MAPFRE
Avinguda Litoral, 30, Barcelona
Fins al 23 de maig de 2021

L’exposició porta per títol La mirada captiva i es tracta d’una mostra centrada en la col·lecció de daguerreotips del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de Girona. El CDRI es va fundar l’any 1997. En els seus fons hi podem trobar una gran quantitat de daguerreotips, ambrotips i ferrotips procedents bàsicament de dues grans col·leccions: la del conservador navarrès Ángel Fuentes de Cía i la del joier i col·leccionista de Vallvidrera Joan Basseda Casas.

El títol de l’exposició i  el terme captiva, vol fer referència a una doble accepció de l’adjectiu. Per una banda, al fet de captar, de “copsar l’instant i fixar alguna cosa que fuig” (Tzvetan Todorov), i de l’altra, a “la fascinació i atracció que va despertar a finals del segle XIX el daguerreotip”.

Autoria desconeguda. Retrat d’una dona, c. 1848-1855, daguerreotip, 1/6 de placa, CDRI, Col·lecció Joan Basseda Casas.

Com és sabut, el daguerreotip va ser divulgat per Louis-Jacques-Mandé Daguerre que el 1836 va obtenir per primer cop una imatge sobre una placa banyada amb sals d’argent. Com recorda Anne Cartier-Bresson en un text del catàleg, el daguerreotip, més enllà de la seva bellesa plàstica, “és un ‘prodigi’ fisicoquímic que va fer que la història de la reproducció de les imatges entrés de ple en l’època moderna”.

A diferència del que passarà posteriorment amb els negatius o clixés fotogràfics i el corresponent positivat de la imatge sobre un paper emulsionat, la imatge daguerriana és un positiu directe i, per tant, “és única en el sentit que per obtenir-ne una còpia cal tornar a exposar l’original”. Les còpies s’obtenien sobre una placa de coure platejada que es comprava habitualment a un joier que era l’encarregat de dur a terme el platejat del suport de coure. Per tant, els preus eren elevats i això feia que els daguerreotips no estiguessin a l’abast de tota la població sinó d’una minoria, d’una certa burgesia que s’ho podia permetre.

Autoria desconeguda. Retrat de tres homes, c. 1850-1855, daguerreotip, 1/4 de placa, CDRI, Col·lecció Ángel Fuentes de Cía.

La mostra està articulada en tres seccions o apartats. Un està dedicat a la càmera obscura, un altre, al mateix  Louis-Jacques-Mandé Daguerre, i un tercer apartat està centrat més concretament en l’exposició d’una selecció de la col·lecció de daguerreotips.

Com molt bé expliquen els comissaris de l’exposició Joan Boadas Raset i David Iglésias Franch en el catàleg, les imatges que es veuen en aquests daguerreotips són retrats d’estudi que tan poden ser  individuals o de parelles com familiars o de petits grups, en alguns casos, fins i tot, són imatges post mortem. També hi podem trobar algunes escasses reproduccions d’escultures.

En ocasions, es poden identificar algunes autories però els noms i les identitats dels retratats, generalment, no estan identificats. Pel que fa a les dates, corresponen a les dècades del 1840 i el 1850.

Les formes de presentació, els encapsulaments i les tipologies de les capses daguerrianes és molt diversa. Hi trobem capses de fusta i altres de termoplàstiques fetes als Estats Units. Les cobertes d’aquestes capses de fusta són de pell i els encoixinats interns són de seda o de vellut i tenen la funció d’expulsar l’aire en tancar la capsa. També hi trobem els encapsulaments més característics del sistema europeu o francès que consisteix en un marc obert a la manera dels marcs d’una pintura.

A la mostra també s’hi poden veure objectes i utillatge divers procedents de la col·lecció del Museu del Cinema de Girona com ara una càmera obscura, un laboratori de daguerreotip, líquids, llums de laboratori, etc, i algun vídeo didàctic sobre la tècnica i el procés dels daguerreotips.

Mereix una especial atenció el catàleg que acompanya l’exposició tan pel seu acurat i delicat continent com pel seu contingut amb textos dels mateixos  Joan Boadas Raset i David Iglésias Franch, comissaris de la mostra, i altres escrits de Gran B. Romer, Anne Cartier-Bresson, Bernardo Riego Amézaga, Jep Martí Baiget i Maria de los Santos Garcia Felguera. Precisament, aquest catàleg és el primer volum de la «Col·lecció Arxius Fotogràfics» que es vol dedicar a les exposicions que es facin en col·laboració amb institucions catalanes que s’ocupin del patrimoni fotogràfic.

Autoria desconeguda. Retrat d’un home, c. 1840-1860, daguerreotip (joieria), 4 x 5 cm, CDRI, Col·lecció Ángel Fuentes de Cía.

Es tracta d’una exposició de gran interès històric i pedagògic que barreja el sentit didàctic amb la fascinació i la nostàlgia de les imatges i la tecnologia del passat. Una bona ocasió per acostar-nos al coneixement de la tècnica i de les imatges dels daguerreotips i alhora conèixer una de les col·leccions més importants del patrimoni fotogràfic del nostre país. Perquè aquesta és una exposició que recull i ens acosta les mirades captives dels nostres avantpassats, unes mirades i unes imatges que actualment encara ens captiven a tots nosaltres.

Llicenciat en Belles Arts (especialitats en escultura i gravat). Ha estat catedràtic d’Ensenyament Secundari i professor del Batxillerat d’Arts Plàstiques, Imatge i Disseny des de 1977 fins al 2016. S'ha dedicat a l'ensenyament de l’art, del dibuix i/o del disseny en diversos llocs i a diferents nivells. Interessat per les relacions entre la teoria, la pràctica, l'educació i la crítica de l'art i del disseny, ha publicat nombrosos articles i textos a diaris, revistes i catàlegs.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close