Llibres

Els Encants: mirades fotogràfiques i escrites

En certa manera, es podria afirmar que hi ha dues categories de llibres: els necessaris i els innecessaris. I es podrien anomenar, a més, altres categories , situades en tots dos extrems: els meravellosos o esplèndids —com L’estiu, d’Albert Camus, o la Poesia completa d’Ausiàs March— i els perjudicials o fins i tot execrables, com aquell llibret massa llegit d’Adolf Hitler, ple de consells encaminats a afavorir el menyspreu mesquí, l’agressió abassegadora, la destrucció estúpida i la derrota previsible. Pel que fa a Encants i miralls de Barcelona, em sembla que és un llibre clarament necessari. El seu subtítol diu Memòria Gràfica dels Encants Fira de Bellcaire, i d’això tracten les seves fotografies, però també els seus textos. Les fotos són totes de Rafael Vargas i constitueixen el nucli principal de la proposta, però el que fa que aquest llibre faci diana és la suma de les imatges i dels textos diferents i complementaris que acompanyen les estupendes fotografies de Vargas, la major part en color. Els textos són obra de Victoria Bermejo, Josep Bohigas, Oscar Guayabero, Enric H. March i Rafael Vargas.

Portada del llibre Encants i miralls de Barcelona. Editat per l’Ajuntament de Barcelona

En aquest llibre editat per l’Ajuntament de Barcelona hi ha dos textos més o menys complementaris. El d’Enric H. March mira cap al passat. Es remunta a l’edat mitjana per explicar els orígens dels Encants, on trobem agents occitans i jueus. Aquest repàs històric inclou una dada aclaparadora: ja el 1859 l’urbanista Ildefons Cerdà va projectar una plaça de les Glòries que, el 2020 (i 2021), encara és un caos, una obra inacabada. En endavant, serà prudent evitar els noms pomposos, ja que ni les Glòries ni la Sagrada Família han assolit la velocitat desitjable ni la qualitat de construcció. I el text de Josep Bohigas mira cap al futur i és polèmic, en algun moment gairebé despectiu cap a alguns arquitectes i urbanistes.

El vell mercat dels Encants. Imatge de Rafael Vargas

Oscar Guayabero ens recorda en el text introductori que els Encants de Barcelona han aconseguit preservar la seva essència de mercat medieval al llarg dels segles. Assenyala la importància que, en termes de sostenibilitat i ecologia, significa la reutilització i el rescat d’objectes. I això convé recordar-ho en aquests temps proclius a desballestar cotxes vells que, usats amb moderació, contaminarien menys que la fabricació de cotxes nous. Guayabero assenyala també que Barcelona ha estat més afortunada que altres ciutats a l’hora de posar nom al seu gran mercat marginal i popular. És cert que la paraula Encants sona molt millor que les Puces de París i que El Rastro de Madrid. Aquesta última és una denominació d’origen brutal, que es refereix el rastre de sang que deixaven els animals comestibles morts quan eren arrossegats per terra. Més punk encara era un altre mercat, anomenat Feira da Ladra, un nom poc prometedor, sospitós, potser massa sincer.

El vell mercat dels Encants. Imatge de Rafael Vargas

Coincideixo amb Oscar Guayabero quan explica les seves sensacions contradictòries en visitar els Encants, els d’abans sota el cel i els d’ara sota miralls: “Veure exhibits els objectes íntims de persones que ja no hi són o que han perdut els seus béns provoca una certa tristor. No es pot negar una mena de crueltat en aquest mercadeig de records i objectes personals. És la crueltat de la vida mateixa que estableixen les ciutats des de fa centenars d’anys. Al mateix temps hi ha quelcom de tendre en la rehabilitació dels objectes abandonats en el camí. Aquelles coses, que esdevindrien trastos i més tard deixalles, es converteixen en troballes o fins i tot tresors. Una segona o tercera vida els espera a les mans de qui els descobreix fascinat entre la resta, com qui troba una joia entre la runa”.

El vell mercat dels Encants. Imatge de Rafael Vargas

En efecte, visitar els Encants és una experiència que pot oferir dues sensacions contradictòries, una d’elles o ambdues alhora: d’una banda, la sensació pròpia de l’aventura buscadora a la caça de l’objecte encantador i sorprenent, del tresor a molt bon preu. I, de l’altra, una malenconia pròpia d’aquest gènere pictòric anomenat vanitas. Allà va acabar la foto que recordava el besavi, i qui la compri mai sabrà quin nom, quins somnis i quina història va tenir algun cop aquesta persona. Però també: aquestes portades multicolors i atòmiques del primer Cifré a El DDT, aquests tebeos de Vázquez, o les menys conegudes bretolades gràfiques de la terrible Fifí, no aniran a les escombraries ni a l’oblit, sinó a una col·lecció, a una memòria. Jo sempre he estat més de tresors de paper, més del Mercat de Sant Antoni, on, mentre buscava tebeos o llibres com Els viatges d’Ulisses —anys més tard vaig saber que allò es deia L’Odissea i ho signava Homer—, de passada descobria Vermeer en un fascicle de La pinacoteca dels genis. Però a la fira de Bellcaire hi havia i hi ha rareses de paper i moltíssimes que no són de paper: llums d’aranya, tasses pop o art-déco… A l’antic solar, abans del trasllat a l’actual mercat amb coberta fotogènica, hi havia racons no menys fotogènics que semblaven d’Istanbul, cablejats caòtics similars a l’estil de l’Índia, personatges novel·lescos i sorprenents extensions d’objectes diversos que es podrien veure o llegir com un poema surrealista i maximalista, com un homenatge a l’associació desordenada d’idees o fins i tot com un elogi de la síndrome de Diògenes. I, a més, els Encants són com el riu d’Heràclit: cada dia diferents. Recordo que un matí assolellat van aparèixer en una parada de gitanos uns vestits de núvia que semblaven volar com núvols al vent. La setmana següent, ni vestits, ni sol, ni vent. Però d’altres coses a canvi. Hi va haver, per exemple, el dia dels taüts, com bé explica en un text Victoria Bermejo. Eren potser taüts de segona mà?… Estaven barats perquè eren models passats de moda?

Rètol del vell mercat dels Encants. Imatge de Rafael Vargas

És potser el conjunt de textos titulat “Relatos encantados de Victoria Bermejo” la contribució que acaba d’arrodonir l’encert del llibre. Aquesta escriptora evoca amb gràcia i frescor narrativa alguns episodis viscuts com freqüentadora assídua i compradora experta als Encants. Sempre m’ha semblat que a gairebé totes les històries habituals, generals i acadèmiques, els sobra distància i els falta precisament aquesta visió propera i la dimensió personal que aporta Bermejo. I és un encert que se n’hagi respectat la versió original en castellà. Vet aquí, complet, un dels breus relats encantats. Llegir-lo és més o menys com treure el cap per altres temps, el mateix que sempre passa en visitar aquest mercat antic i actual.

Los vasos Duralex

En casa de los Feliu Fabregat sólo se usaba la vajilla buena el día de Navidad y para el cumpleaños del cabeza de familia, Don Martín. A diario bebían en los vasos Duralex comprados en Andorra y dormían sobre las nuevas sábanas de fibra que no se tenían que planchar. En el salón, sólo se mostraban cinco fotos de familia. Las otras, las guardaban en una caja de galletas Birba.

Cuando murieron, sus hijos, con las ganas y la prisa de vender el piso, se lo dieron todo a Ahmed, que lo vació en un día y medio; hasta las colonias del baño se llevó, y las piedras que usaban para que no dieran portazo las puertas. Ni siquiera conservaron la colección de clásicos de Montaner i Simó, ni el dibujo de Opisso que había en el recibidor, ni los bastones con mango del marfil del abuelo. Bueno, sí se quedaron las joyas y las bandejas de plata.

Poeta ("Antinaufragios", 2014), fotògraf, autor de cinema experimental, de vídeo i de televisió ("Arsenal", 1985-1987), crític d'art a "La Vanguardia" des de 1993, crític de cinema i de música, comissari d'exposicions i guionista de còmic.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close