Arts visuals

En el Xè aniversari del traspàs de l’artista Chema Alvargonzalez

La Memoria Artística Chema Alvargonzalez i l’Escola Massana programen una sèrie d’activitats per rememorar i donar a conèixer la figura i el treball de l’artista a les noves generacions de creadores.

Chema Alvargonzalez
I
nstal.lació Transformació
Façana Escola Massana. Plaça de la Gardunya, 9. Barcelona
Fins al 15 de desembre 2019

Referent de la primera generació de la globalitat tecnològica, Chema Alvargonzalez (4 de gener 1960, Jerez de la Frontera – 18 d’octubre 2009, Berlín), va desenvolupar la seva carrera entre Barcelona i Berlín. Estudià multimèdia a l’Escola Massana de Barcelona (1985-1988), i posteriorment a la Universitat de Belles Arts de Berlín (1989-1992), on amb Rebecca Horn com a professora, va realitzar un màster en arts multimèdia (1992-1993).  Va arribar a Berlín el 1988 -coincidint en el temps amb caiguda del mur- atret per l’ambient i pels estudis d’art d’aquesta ciutat, convertida en la capital europea de les pràctiques artístiques contemporànies. Conceptual multidisciplinari, el seu treball, basat en la tecnologia com a instrument i com a pensament, desenvolupà un relat personal de corpus conceptual, envers la investigació de conceptes com el viatge, el context urbà, la llum i la paraula. La seva àmplia formació en diversos suports i llenguatges el va permetre expressar-se a través de la fotografía, el vídeo, l’escultura i la instal.lació. El 1994 va rebre el Primer Premi del 39th Saló de Montrouge de França i el 1997 el Premi de Foment a les Arts de Münster. 

L’artista Chema Alvargonzález al seu estudi de Barcelona. Imatge cedida per la Memoria Artística Chema Alvargonzalez. VEGAP

Ultra l’extensió internacional de la seva obra, cal recordar l’exposició antològica que el 2011 Vicenç Alataió va presentar a l’Arts Santa Mónica (Barcelona) amb la col.laboració de Memoria Artística Chema Alvargonzález, en la que va quedar palès el seu complex pensament intelectual. Comissariada per Ariadna Mas, la mostra titulada Mehr Licht/Més Llum, que recordava les paraules pronunciades per Goethe “Llum, més llum”, va oferir un recorregut temàtic des del 1995 fins al 2009.

A banda de la seva creació personal, Alvargonzalez va recolzar la recerca i la producció artística, introduint a Berlín nombrosos joves artistes. El 2006 va obrir GlogauAIR en el barri de Kreuzberg, una residència berlinesa, punt de trobada i espai de creació amb un programa tallers i vivendes que encara a l’actualitat segueix en ple funcionament. L’edifici firmat per l’urbanista d’entreguerres Ludwig Hoffmann, va sortir a subhasta amb la condició que fos utilitzat per a alguna activitat social i Alvargónzalez l’adquirí el 2005. Des d’aleshores ha estat una institució molt coneguda i freqüentada per artistes espanyols.

Imatge de l’obra VERWANDLUNG. Antiga torre control. Aeroport Munic, 2000. Chema Alvargonzález. Imatge cedida per la Memoria Artistica Chema Alvargonzalez. VEGAP.

Al llarg de la seva trajectòria va treballar conceptes com el trajecte i la mobilitat, tant en emplaçaments físics com en la memòria. Serà per tant el viatge un dels eixos de la seva producció, ja que a través de les seves creacions estableix un trajecte d’anada i tornada entre el desplaçament físic i el transcendent, concebent la vida com un fet efímer i atzarós, però també com un trànsit introspectiu d’autoconeixement i d’experimentació. Representatives d’aquesta temàtica són les maletes velles amb miralls i elements lumínics com a caixes de records i magatzems de memòria; equipatges que ens parlen del temps passat i de l’efecte del nomadisme, característic de l’espai metropolità modern.

L’urb com a element de reflexió, com a laberint i com a detonant de noves realitats, significats i mirades esdevé un element constant en el discurs de Chema Alvargonzález. L’artista investiga la ciutat com a espai vital de l’home i amb els seus vídeos i fotografies evoca la pluralitat de perspectives d’un mateix lloc, transforma la percepció d’un determinat indret urbà i traça nous recorreguts mentals. Llocs de trobada impregnats de nostàlgia, record i memòria del passat; uns indrets que es modifiquen per la presència o absència i per la contraposició de llum i obscuritat. Viatger incansable, Alvargonzález realitzà una investigació de les diferents ciutats que va conèixer al llarg de la seva vida, com a visitant o emplaçament de treball, entre les quals destaquen Brasília, Berlín, Milà, Barcelona, ​​Florència o Nova York. Especial rellevància pren l’arquitectura com a fenòmen relacionat estretament amb l’individu i com a reflex de l’estat col.lectiu de l’home. Aquestes ciutats es converteixen en espais de comunicació que va recrear en arquitectures abandonades, edificis, equipaments culturals o torres d’aeroports per reflectir sovint les ruïnes i les contradiccions de la societat capitalista. Semblances que ens parlen de desplaçaments, d’agitació, però també de convulsió, pertorbació, desaparició, caducitat, fragilitat i transitorietat.

Chema Alvargonzález. El viaje de las palabras. Estació Central de Milà. 2003 de Chema Alvargonzález. Imatge cedida per la Memoria Artística Chema Alvargonzalez. VEGAP.

Un altre dels pilars fonamentals de la seva producció és l’ús que fa de les paraules corpòries, gairebé sempre vinculades a la llum, ja que aquestes li permeten transformar la realitat. Els mots van estar molt presents en totes les seves intervencions i instal.lacions per expressar la sensació d’inquietud d’un esperit que busca, mitjançant el pensament i la reflexió. Un diàleg obert a través de les paraules com ara “Transformació”, “Atzar”, “Visible-Invisible” o “Absència”, fan referència a la metamorfosi, la incertasa, el que es veu i el que s’intueix i a l’allunyament. La llum i les paraules en façanes d’edificis actúan com un gest pictòric, com a escriptures a l’aire per tal d’establir connexions i referències i alhora per reforçar el poder dels sons i el seu significat. Alvargonzález va declarar repetidament que partia de la intució, entenent aquesta llum com el mitjà que il·lumina amb la seva saviesa camins foscos i inaccesibles, però també com a element d’energia, com a trànsit del temps entre el dia i la nit o a nivell simbòlic pels colors emprats. Va realitzar instal.lacions a les façanes d’edificis tan emblemàtics com l’Ambaixada Espanyola a Berlín (1992), l’Aeroport de Munic (2000), l’Ambaixada Suïssa a Berlín, (2001), Il Palazzo delle Papesse a Siena (2003), l’edifici modernista de CaixaForum a Barcelona (2003) o El Corte Inglés a l’edifici de la Castellana a Madrid (2006).

Coincidint amb el 10è aniversari de la mort de l’artista la Memòria Artística Chema Alvargonzalez i l’Escola Massana programen un seguit d’activitats per rememorar i donar a conèixer la figura i el treball de Chema a les noves generacions de creadors. La instal·lació Transformació a la façana de l’Escola Massana proposa un diàleg entre la llum i el llenguatge i la seva relació amb l’arquitectura en la qual s’inscriu. La paraula Transformació adquireix nous significats en funció del lloc, la forma o la perspectiva individual de cada espectador, posant l’èmfasi alhora en la pròpia “transformació” dels edificis i els llocs on s’instal·la. La paraula volumètrica Transformació va ser produïda inicialment el 1994 per a l’exposició Anys 90 Distància Zero comissariada per José Luís Brea al Centre d’Art Santa Mònica. L’obra narrava la situació de transformació urbana que s’estava donant a la zona de la Rambla al voltant del centre en aquell moment quan el barri xinès es convertia en el Raval. Des de llavors, s’ha exposat en altres llocs com a Santander, Màlaga, Santa Margarida i els Monjos i un cop més, a l’exposició retrospectiva que va organitzar el Centre d’Art Santa Mònica el 2011. El passat 18 d’octubre, dia del Xè aniversari del traspàs de Chema, aquesta peça es va instal.lar a la façana del nou edifici de l’Escola Massana (Plaça de la Gardunya) amb l’objectiu de destacar la transformació de l’espai que l’acull i el seu paper renovador en la formació de dissenyadors i artistes.

Integrants de la taula rodona sobre Chema Alvargonzález organitzada a l’Escola Massana el 24 d’octubre del 2019. Foto Sergi Garriga.

El mateix dia es va celebrar una taula rodona amb la intervenció de Victoria Bermejo, escriptora i guionista que va col.laborar molt especialment amb Chema; Vicenç Altaió, poeta, assagista d’art, editor, agitador cultural i traficant d’idees, ex director de KRTU  i de l’Arts Santa Mònica que va organitzar la primera exposició antològica de l’artista; Carles Taché destacat galerista que va promocionar l’obra de l’artista; Roberta Bosco, periodista especializada en art contemporani i cultura digital que va mantenir un estret contacte amb Chema i Franco Marinotti, productor de cinema i vídeo d’autor que fou galerista seu i productor d’algunes de les seves grans obres a Berlín i Milà. A més, la biblioteca de l’Escola Massana habilitarà un espai de consulta amb material bibliogràfic de l’obra d’Alvargonzalez i s’obrirà una convocatòria dirigida als estudiants de l’escola per promoure un treball fotogràfic envers el diàleg lumínic que provoca l’obra “Transformació”.

Memoria Artística Chema Alvargonzalez (coneguda com “La Memoria”) es va establir per difondre, conservar i donar a conèixer el llegat de l’artista, tenint en compte la diversitat de llenguatges i materials que inclou la seva obra, així com la diversitat de la seva mirada. La Memoria representa els drets de l’obra de l’artista i GlogauAIR gGmbH, societat sense ànim de lucre, que dirigeix el programa de residèncias artístiques a Berlín. Una de les accions que han portat a terme recentment és la dació a la Generalitat de Catalunya de 10 obres en concepte de pagament d’impostos cedits que han passat a formar part de la Col.lecció Nacional d’Art. Les obres seleccionades d’un ampli conjunt i els museus on es dipositaran són: A la Deriva (2005) i Quadern Barcelona, 15.04.2007 registrando caminos sobre el mapa (2007) al Museu d’Art Contemporani de Barcelona; Pasillo azul (2001), Descubriendo lo invisible (2006) i Olvidando en la arena, en expansión (2006) al Museu d’Art de Girona; Transformació (1994) i Alma viajera (2004) al Museu d’Art Jaume Morera de Lleida; Invisible (2003), Cuaderno de Navegación, mayo-junio (2004) i Movimiento en el espacio público II al Museu de Granollers. Els criteris de selecció de les obres corresponen a les línies d’interès de la col·lecció de cadascun d’aquests museus.

Conxita Oliver

Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona (UB). Membre de l’Associació Internacional de Crítics d’Art (AICA) i de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA).Ha desenvolupat la crítica d’art al diari Avui (1982-2007 i 2010-2011), a les emissores radiofòniques Catalunya Cultura (1999-2002) i Ona Catalana (2000-2004). Segueix exercint aquesta tasca en revistes i mitjans especialitzats. Ha estat Directora de l’Arts Santa Mònica (Barcelona. 2013-2014). Ha coordinat i comissariat més d’un centenar d’exposicions i és autora de llibres i monografies sobre temes d’art contemporani.
Conxita Oliver

Conxita Oliver: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca