Teatre

« En l’ambient del cinema li deien El Far perquè la seva presència il·luminava a la gent que estava al seu voltant»

Fellini va nèixer a Rímini el 20 de gener de 1920 i va tancar els ulls el 31 d’octubre de 1993 a Roma. Aquests dies es celebra el centenari del seu naixement. El Teatre Akadèmia, ambaixada d’Italia a Barcelona, festeja aquest aniversari. I Guido Torlonia ens dóna les claus de l’èxit del director de “La Dolce Vita”.

“Maestro Fellini”
Intèrprets: Serena Vergano, Mar Ulldemolins, Mario Gas, Rossy de Palma i Sergio Rubini
Autoria: Ludovica Damiani i Guido Torlonia
Direcció artística: Guido Torlonia
Il.luminació: Lluís Serra
Vestuari: Glòria Viguer
Teatre Akadèmia
Durada aproximada 1:15min
Fins al 16 de febrer de 2020

El Guido Torlonia, director del Akadèmia, ha mogut tots els seus cables per estrenar “Maestro Fellini”. Com neix aquest projecte?
Aquest espectacle arriba desprès del de Visconti. La idea era explicar la vida i la forma de treballar de Fellini a partir de la documentació que trobéssim. Sabia que hi havia moltes entrevistes a televisió perquè li agradava molt parlar i donar la seva opinió sobre qualsevol tema.  Hem tret textos de les seves biografies i cal no oblidar que gairebé totes les seves pel·lícules són autobiogràfiques. El resultat és un gran muntatge de textos i de fotos, combinat amb les veus de grans actors.

Mario Gas i Serena Vergano comparteixen escena fins el diumenge 2 de febrer (Foto de David  Ruano) 

Quan es va estrenar?
Primer es va veure a Roma, després a París, Moscú i Nova York I ara arriba a Barcelona on també s’ha programat un cicle de les seves pel·lícules en la Filmoteca.

Qué té el Fellini que no tinguin la resta de directors de cinema?
Fellini va ser el més teatral de tots el directors de cinema. Va ser un observador extraordinari d’una realitat social i va ser l’inventor de la paraula paparazzi que sorgeix de la seva pel.lícula “La Dolce Vita”. Tènia tota la pel·lícula al cap; era un geni.  Li interessava l’experiència del cinema.

Perquè tothom parla del gran Fellini?
En l’ambient del cinema li deien El Far perquè la seva presència il·luminava a la gent que estava al seu voltant.

Quines coses descobrirà el públic que vingui a veure aquesta funció?
Coses molt curioses com que sempre rodava les seves pel·lícules en els estudis de Cinecittà a Roma i mai en exteriors . Al contrari de Visconti que sempre volia rodar en escenaris veritables. I altres curiositats com que Bertolucci va decidir ser director de cinema després de veure La Dolce Vita. “Maestro Fellini” és una representació biogràfíca el més fidel possible amb gran respecte i gran amor.

Els autors Guido Torlonia i Ludovica Damiani amb els  actors Rossy de Palma,  Mario Gas, Mar Ulldemolins, Serena Vergano i Sergio Rubini (Foto: BORI MO )

L’obra té un format senzill: dos actors i una pantalla. La fórmula varia segons el repartiment. Com funciona?
El primer dia Rossy de Palma i Sergio Rubini que havia treballat amb el geni. Les següents funcions Mario Gas es combina uns dies amb Serena Vergano (en castellà fins al 2 de febrer) i uns altres amb Mar Ulldemolins (en català del 5 al 16 de febrer).
Torlonia va escriure el text amb Ludovica Damiani, dos entusiastes de Fellini. Però a ells se sumen més fans com Rossy de Palma que confessa que en moltes ocasions se sent felliniana o Sergio Rubini que recorda que va conèixer al mestre en el càsting de “E la nave va” i que era una persona bromista i divertida.

S’apropen els Oscar (el dilluns 10 de febrer) i no podem oblidar que cap els anys 50 i principis dels 60 els Oscar van esdevinir universals. Fellini va guanyar en quatre ocasions l’Oscar al millor film extranger; en 1956 amb “La Strada”; en 1957 amb “Les nits de Cabiria”; en 1963 amb “8 y ½” i en 1974 amb “Amarcord”, un record que comparteix amb el seu paisà Vittorio De Sica.

Però l’Oscar més emotiu va arribar en 1993, pocs mesos abans de la seva mort. La majestuosa Sofia Loren i el sempre genial Marcello Mastroianni li van entregar l’Oscar Honorífic i ell va fer un discurs inolvidable del que tothom recorda la frase que li va dir a la seva fidel companya: “Per favor, Giuletta, deixa de plorar”.

Maria Güell Ampuero

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca