Arquitectura

En record de Josep Puig Torné

“Una mica d’humilitat i respecte pel que és essencial, projectar amb sentit comú, amb atenció a l’entorn i amb una cura especial vers l’orientació, la llum i la distribució racional amb una fórmula flexible pels espais”

Per sort o per desgràcia he conegut a molts arquitectes però cap com Josep Puig Torné, que ens ha deixat aquests dies a l’edat de 90 anys. Fascinat per la modernitat fou precursor de l’arquitectura racionalista, un home que destacava per la seva forma d’apreciar el treball i dedicació dels artistes i artesanats que s’envoltava. Una persona que escoltava i era escoltada.

Josep Puig Torné a casa seva l’any 2017. Imatge: Francesc Marco-Palau.

Tot i iniciar la seva carrera amb Josep Miquel Serra de Dalmases, amb qui firmà les seves primeres sobres, la col·laboració més estreta i destacada de Puig Torné fou amb l’arquitecte del grup GATCPAC Antoni Bonet Castellana. L’estreta relació Bonet-Puig Torné comença als darreres anys d’exili del primer a l’Argentina, projectaven conjuntament i Puig Torné executava els projectes a Catalunya. Quan Bonet retorna a Barcelona es multiplicaran els projectes i tots dos socis connectaran amb una nova elit cultural d’intel·lectuals, famílies adinerades, promotors d’alt standing i administracions públiques que els encarregaren tot tipus de projectes que lligarà el duet d’arquitectes a obres destacades com el canòdrom de la Meridiana –Premi FAD de l’any 1963-, l’edifici Mediterrani de l’Eixample, el xalet Rubio de Salou, la casa Cruïlles de Begur, el complex residencial de Pine Beach de Gavà o l’edifici Renault de Tarragona.

Edifici Mediterràni 1966.

Una etapa primitiva que serà clau per al seu desenvolupament posterior i per la creació del seu llenguatge arquitectònic propi. Amb les premisses de l’ús de materials locals, moltes vegades propers a l’obra, l’aprofitament de tots els recursos disponibles i la creació d’espais de dimensió humana.

Apartaments Reus al Cap de Salou, 1961.

Siguin habitatges, edificis d’oficines, esglésies, monuments, o conjunts urbanístics. Tota aquesta formació al costat de Bonet Castellana, converteix a Puig Torné en hereu de les més importants firmes de les dècades primitives i  centrals del segle XX  a més de transformar-lo en un dels creadors més destacats de la part final del segle.

La col·laboració amb Josep Maria Esquius i, més tard, amb la seva filla Elisa Puig, marcaren la seva maduresa professional. Una col·laboració professional, i moltes vegades personal, que s’amplià a una llarga nòmina d’artistes: Subirachs, Antoni Tàpies, Grau-GarrigaDomènech FitaRafael SolanicTomàs Bel o Maties Palau Ferré entre d’altres. Una relació que l’arquitecte de Sarral entenia com un fil directe entre l’artista, l’artesà i la tradició.

Façana de la seu del diari Tele/exprés, realitzada amb la col·laboració de Josep Maria Subirachs. Espai Subirachs.

Una producció que s’escampa arreu de país: Barcelona, Platja d’Aro, Súria, la Seu d’Urgell, Igualada, Tarragona, Salou, Organyà, Begur, Altafulla, Cambrils, Hospitalet de l’Infant, Sallent… o Andorra, on l’any 1980 guanyà el concurs convocat pel disseny de l’edifici de la seu del govern del país dels Pirineus, a més alguna incursió en el món de l’arquitectura a Amèrica del Nord, especialment a la zona de Miami. 

Però per conèixer la persona i l’obra, qualsevol, ha d’anar cap a Sarral.

Sarral era el seu poble. Aquest punt de la geografia del Camp de Tarragona és el seu millor catàleg. Les obres de joventut de l’arquitecte, segurament la primera, comparteixen carrer amb obres de maduresa. Passejant per les places i carrers de Sarral no és difícil topar amb una construcció de Puig Torné: l’ajuntament, l’abadia, l’antiga biblioteca i casal d’avis, el pavelló esportiu, el parc de bombers i una munió de residències particulars.

Ermita de Sant Cosme i Sant Damià de Sarral. Ajuntament de Sarral.

Però Puig Torné deixà a Sarral la seva obra més magna, l’ermita de Sant Cosme i Sant Damià –una de les diverses esglésies que projecta l’arquitecte-. Una construcció icònica per l’arquitectura religiosa de la segona meitat del segle XX, on la col·laboració de tot el poble, i també del seu amic Josep Grau-Garriga, foren la base del conjunt.

A partir d’ara, la reivindicació del seu talent i la seva obra han de ser bàsics per transmetre a les noves generacions –d’arquitectes, coneixedors i propietaris de les seves intervencions- tot el seu llegat, part del qual ja conserva l’arxiu de COAC.

Puig Torné ens va ensenyar a estimar i valorar l’arquitectura del nostre temps. Fer-la més propera a tots i especialment a la gent de casa seva.

Damià Amorós Albareda
Damià Amorós Albareda: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close