Exposicions

Epopèies ymbernonianes, intranscendències vitals

“Aquesta exposició de David Ymbernon fa pensar, i això és bo; i tanmateix no és pas una exposició que vulgui fer pensar, i això encara és més bo. L’art d’Ymbernon fa pensar en la intranscendència en l’art o en l’art com a cosa intranscendent”. Així encetava Carles Hac Mor el seu article, DE TÀPIES A YMBERNON, el 2004, en relació a una mostra d’aquest artista, nascut a Igualada el 1972, que ara exposa les seves darreres obres a la galeria El Quadern Robat. Amb aquesta nova mostra, hom pot comprovar la vigència d’aquesta reflexió, car, com Hac Mor bé intuïa al seu article i en va escriure molts sobre ell: “El desenvolupament de l’art d’Ymbernon ha estat continu, treballat, madurat, mentalment i pràcticament, i no gens precipitat en cap moment. I fa senyals que no s’ha acabat pas. I és d’agrair, car un artista, el gaudim en els seus assoliments i així mateix, però, en les seves transformacions.”.

LATUNG LA LA, POEMES I EPOPEIES.
Exposició de David Ymbernon
Galeria El Quadern Robat
Barcelona
*Ateses les circumstàncies que han comportat la declaració de l’estat d’alarma i el corresponent confinament, la Galeria El Quadern Robat ofereix aquest enllaç a la seva web, on podem veure totes les obres de l’exposició:
https://elquadernrobat.com/exposicions/19-david-ymbernon-latung-la-la-poemes-i-epopeies-marc-maig-2020/

La singularitat d’aquestes epopeies Ymbernonianes, que l’artista ha anat madurant i personalitzant al llarg dels anys, rau, justament, en aquesta evocació de la intranscendència en l’art. Ell sempre ha dit: “Tot el que sé, ho he après a l’hora del pati” i ho ha demostrat amb escreix. És aquesta dimensió lúdica que confereix a la seva obra el pols de llibertat, frescor, ingravidesa i la puerilitat pròpia d’un món oníric que la caracteritza i que Ymbernon sap materialitzar i presentar, amb un relat poètic que configura cada esdeveniment i el fil argumental que enllaça una i cadascuna de les obres.

David Ymbernon: L’Odissea de Latung La La (barca amb piano), 2020. Fotografia.

Ymbernon combina, amb originalitat, un ric i acurat treball pictòric, fotogràfic i objectual, que elabora només amb dos colors, el blanc -els llims- d’on emergeix el taronja -que contrasta i formula-. Colors que aplica a materials heterogenis procedents de l’entorn quotidià, o bé que tracta amb un ampli registre de tècniques (dibuix, collage, grattage, frottage, assemblages, etcètera) i als quals també incorpora, sorra, guix, fustes, plomes i un llarg etcètera. Són obres que engloben l’expressió matèrica, l’aleatorietat del gest, llums i ombres, el dibuix realista més concís, el control de la pintura i el seu desenvolupament, el seguiment de la idea fins a l’obra acabada, passant pels esbossos i els projectes.

L’aventura plàstica ymbernoniana no parteix pas d’un significat per a construir signes, sinó que empra els seus elements i els seus dos únics colors a manera de signes que evoquen el sentit,  per mà d’una legió de troballes que situa sobre un suport plàstic i que vincula a un context poètic que ho emmarca tot. Un tot que l’artista també treballa en format escènic o performatiu, que es retroalimenta amb l’obra plàstica. Cal destacar que, en algunes obres de l’exposició que ens ocupa,  ara s’hi veuen elements de color taronja sobre fons fosc, són fotografies de grans dimensions, Ymbernon, en aquest cas, deixa de banda el fons blanc per situar els seus elements sobre fons negre, bo i introduint així, un efecte escènic a les obres. 

David Ymbernon: L’Odissea de Latung La La (barca amb aixeta), 2020. Fotografia.

Gran part dels elements que David Ymbernon incorpora a les obres, són objectes referencials que conformen el seu llenguatge i configuren el seu imaginari, sovint lligats a episodis de la seva vida, com ara joguines, fotografies, puntes de coixí fetes per la seva àvia, coses heretades del seu pare i del seu avi, rellotges, collarets, aixetes, estris i fòtils de tota mena, àdhuc, ara hi trobem una fotografia seva de petit. Així mateix, ha anat creant una mitologia particular, intrínsecament lligada a tota la seva obra, que l’articula, la de Latung La La, un ésser mític, un refugi estètic en el qual ens sumeix en la contemplació de la intranscendència, sense concessions, del seu art.

David Ymbernon: En un rai, 2020. Escultura / Poema objecte.

En una entrevista, que li ha fet darrerament Maria Palau al diari Avui, Ymbernon revela uns fets, ben significatius, relacionats amb el seu treball i la seva poesia, diu: “Les joguines, com les puntes de ganxet de la meva àvia –una altra figura clau en la meva vida– o com qualsevol objecte que tinc a mà, són eines. Jo era un estudiant nefast i els objectes eren el meu llenguatge per expressar sentiments. Als sis anys vaig tenir un accident i vaig estar un any al llit. Sé el que es pot arribar a aprendre jugant.” És important escoltar als artistes, si hom vol franquejar l’abisme -el temps, hores i hores, una vida passada treballant el seu art- que ens separa de l’obra,  això ens ajuda a fer aquest pas a cegues que ens fa prendre consciència del seu neguit i de la seva obsessió. En aquesta entrevista, Ymbernon, ho posa en evidència: “Vaig tenir una infantesa dura, marcada per una separació problemàtica dels meus pares. En un entorn advers, els nens tendeixen a desenvolupar una imaginació molt creativa. Em vaig construir un món propi de fantasia dins del qual em vaig refugiar. El taronja, que va sortir a l’adolescència, em va servir per canalitzar aquesta realitat paral·lela tan potent. Em va fer sentir lliure per fer el que volgués.” L’obra d’Ymbernon parteix, doncs, d’un recer de fantasia, on emparar-se amb l’infant oblidat al fons de nosaltres mateixos, ens remet a la vulnerabilitat de l’ésser, a la seva intranscendència.

David Ymbernon: La menjadora de lletres, 2018-2019.

Talment, com ho van fer els surrealistes, Ymbernon ens convida a ultrapassar la realitat tangible per oferir-ne una que incorpora els elements de la imaginació i l’inconscient. Ens ofereix un espai de llibertat i de transformació de la vida mitjançant l’art i la poesia. Vegeu, si no, com ho manifesta, també, amb aquests versos: “Es van construir una embarcació / en forma de lletra H majúscula /amb troncs lligats i bidons / i una vela amb camisons de les àvies i besàvies. // I van hissar una bandera transparent/ invisible /que no és el mateix que no dur-ne // I van creuar l’oceà després de sopar / només amb un llum de càmping gas i un transistor de vuit piles. // Tots sols / tots dos. // I a l’aigua / si mires bé / encara s’hi veu el seu rastre.”

David Ymbernon
Contingut no disponible.
Si us plau, heu d'acceptar les galetes prement el butó del banner
En aquesta entrevista videogràfica que El Temps de les Arts li va fer darrerament, hom pot escoltar els seus comentaris i opinions i veure un ventall d’imatges que recullen la varietat de disciplines amb les quals Ymbernon  conforma la seva obra. Tal com diu ell mateix: “El meu treball, bàsicament, considero que està en tres potes, les arts escèniques, les arts visuals i la poesia (…)”
Ester Xargay
Ester Xargay: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close