El 1920 Tomàs Aymat instal·lava a Sant Cugat la primera indústria de catifes nuades a mà i de tapissos d’alt i baix lliç a l’estat espanyol. Sis anys més tard construïa un edifici que seria la seu de la Manufactura de Catifes i Tapissos que porta el seu nom. S’instaurava una tradició inexistent en l’art del tapís a Catalunya, que dels bells oficis promoguts per la Mancomunitat de Catalunya i el Noucentisme, ha donat pas a la creació de l’art tèxtil del segle XX.
La continuïtat de la fàbrica de la mà de l’industrial Miquel Samaranch a partir del 1955, obre les portes a la renovació del tapís sota el guiatge de Jean Lurçat i de Josep Grau-Garriga, amb la participació dels artistes de la segona avantguarda catalana, aconseguint desplaçar el cartronisme de Gobelins com a mètode per fer del tapís una obra de creació en sí mateixa. Aquesta manera de fer que es coneix com a “Escola Catalana de Tapís”, aconseguirà un gran esplendor durant els anys seixanta. La fàbrica atrau l’interès de molts artistes, entre ells Antoni Tàpies i Joan Miró.
Però el triomf internacional de Josep Grau-Garriga, d’Aurèlia Muñoz o de Maria Teresa Codina fa que Sant Cugat segueixi sent un centre de referència en les noves maneres d’entendre l’art tèxtil des dels anys setanta, amb una col·lecció rellevant que incorpora un dipòsit important d’obres de l’artista santcugatenc Josep Grau-Garriga.
L’any 2003 es recupera l’edifici de la Casa Aymat com a Museu del Tapís Contemporani, essent l’espai on s’hi han celebrat nombroses exposicions de gran interès històric. Ara, la presència del tapís i l’art tèxtil s’engrandeix amb la incorporació de la masia de Cal Quitèria com a espai d’exposicions, difusió i activitats del Centre Grau-Garriga d’Art Tèxtil Contemporani. La Casa Aymat segueix formant part del projecte com a fàbrica de creació, espai de tallers i residència d’artistes, centre de formació, arxiu i documentació sobre art tèxtil.
L’edifici de Cal Quitèria
Cal Quitèria és un casa pairal urbana, base d’una família pagesa que viu de les peces de conreu que té disperses pel terme de Sant Cugat. És vivenda familiar i espai de treball alhora. Va ser construïda per la família Pahissa que acabà les obres el 1879. Destaquen el rellotge de sol a la façana i els elements ornamentals ceràmics, probablement de la terrisseria Arpí que signa els rajols del celler de la casa, on s’hi duien a terme les tasques del trepitjat de raïm, del premsat, la fermentació i la conservació del vi.
A l’antic saló s’hi han conservat unes pintures que atribuïdes a l’escenògraf i pintor Oleguer Junyent que estiuejava a la casa. Les pintures, ara restaurades, mostren la torre de la muralla de Sant Medir, l’ absis del Monestir de Sant Cugat i la parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix. S’hi conserva la llar de foc i els paviments ceràmics de les habitacions, típics de les cases pageses benestants del poble de final del segle XIX i principis del XX.
La restauració de Cal Quitèria l’ha dut a terme l’arquitecte Xavier Guitart i s’han respectat els elements arqueològics i patrimonials al mateix temps que s’han neutralitzat els espais per tal que l’edifici pogués ser dedicat a on nou ús, el d’acollir el nou Centre Grau-Garriga d’Art Tèxtil Contemporani.
Aquest centre té com a objectiu posar en valor l’art tèxtil contemporani i les expressions de l’art actual que fan servir materials tèxtils. Des dels seus arrels en la memòria de la tradició catalana del tapís a Sant Cugat, atresorada a les col·leccions municipals d’art tèxtil, el Centre es projecta a la contemporaneïtat internacional a través de protagonistes de l’art actual que fan ús de l’expressió tèxtil en les seves propostes. Una autèntica aposta per la creació tèxtil que incorpora investigació, formació, innovació i posada en escena del teixit en la seva pluralitat artística.
Pilar Parcerisas