Arts visuals

Ernesto Ventós: col·leccionista d’olors

Pertanyent a una saga de perfumistes, ​​va destacar com a mecenes i creador d’obres vinculades a l’olfacte

Lligat familiarment amb el món dels perfums, es definia a si mateix com alquimista, col·leccionista i artista. Ernesto Ventós (Barcelona, 1945-2020), qui per professió era un prestigiós creador d’essències i per passió un col·leccionista d’art era sord des de la infància, de manera que per a ell les obres d’art adquirien una nova dimensió olfactiva. Reconegut per la seva vessant com a directiu d’una empresa de fragàncies (LUCTA), col·leccionista d’art relacionat amb les olors i creador de les seves pròpies obres des del 2002, Ernesto Ventós ens va deixar l’1 de gener de 2020, ocupant la Butaca «Gespa» de l’Acadèmia del Perfum.

Albert Ràfols Casamada. Espígol, 1979. Oli sobre tela. 92 X 73 cm. Cortesia Fundación Ernesto Ventós.

Tot va començar l’any 1978 quan va col·laborar a l’exposició Suggestions olfactives presentada a la Fundació Joan Miró de Barcelona. Aquella experiència el va motivar per iniciar una col·lecció d’art basada en les impressions oloroses que les peces li despertaven. Batejada per Joan Brossa com a olorVISUAL, la primera obra va ser un encàrrec que Ventós va fer a Albert Ràfols-Casamada; una pintura en la qual l’artista va plasmar la sensació olfactiva de l’espígol. Quaranta després, Ventós ha aglutinat una col·lecció insòlita de centenars d’obres, aplegades pel record olfactiu que a ell o a l’artista li suscitaven. “No compro mai una obra d’art si no fa olor”, assegurava Ventós.  El sentit de l’olfacte esdevé el discurs i el denominador comú d’una col·lecció concebuda a partir d’un estret diàleg entre el col·leccionista i l’artista. A més, totes les obres van acompanyades d’un text de l’artista sobre l’experiència olfactiva o sobre l’olor relacionada amb la peça, que és una altra aportació valuosa a l’experiència. Un col·leccionista que ha estat un compositor de perfums –un perfumista- un professional que al llarg de tota la seva vida ha indagat l’univers de l’olor, fent-lo evolucionar estèticament amb els seus propis perfums fins a transcendir a altres camps d’actuació per estudiar-ne les possibles connexions i paral·lelismes.

Joan Brossa. La copa del nas, 1995. Copa de plàstic, nas de cartró i confeti. Cortesia Fundación Ernesto Ventós.

Així, el fil conductor de la col·lecció es va anar teixint amb la màxima coherència i amb un concepte unificador, tot basant-se en el fet que l’olfacte provoca emocions, sensacions, desperta desigs o aversions, i fins i tot transmet sentiments d’una manera intensa, en tractar-se en si d’un regne complex, immens i profund. Els artistes que s’han plantejat reflectir una percepció olfactiva ho han fet de maneres ben diferents en enfrontar-se amb una experiència subjectiva i amb una impressió abstracta que han hagut de transformar en material plàstic en conscienciar l’estímul extern.  En aquest ventall divers rau l’atractiu de les obres, configurades per la complicitat i per la riquesa de les traduccions olfactives materialitzades plàsticament.

La col·lecció ha estat reconeguda com una de les més riques i particulars de l’estat Espanyol. El Gremi de Galeries d’Art de Catalunya el va distingir el 2013 com a col·leccionista de l’any per “una proposta cultural amb voluntat de ser molt singular, i amb un vessant didàctica i social”. El 2016, amb motiu de l’edició de la fira ARCO d’aquell any, El País el va incloure en la llista dels deu col·leccionistes espanyols més destacats. L’última retrospectiva del seu fons artístic es va celebrar el 2011 a Arts Santa Mònica, amb més de vuitanta creacions amb noms tant nacionals com internacionals.

Carlos Pazos. Mon manège à moi, 1996. Objectes. 80 X 79 X 60’5 cm. Cortesia Fundación Ernesto Ventós.

Per a Ventós, així com els colors s’organitzen a través de l’escala Pantone, en el món de l’olor la classificació es tradueix en una mena de taula periòdica, que té un llenguatge propi i que es defineix com a ‘notes olfactives’. Seguint aquest esquema, el perfumista va relacionar, per exemple, l’obra de Plensa amb una olor fruital; la de Joan Fontcuberta amb l’aroma metàl·lic del ferro i del coure; la de Perejaume amb l’ozó, el cel i la neu; la Carlos Pazos amb el tabac; la Miquel Barceló, Carlos Pazos, Pedro G. Romero o Soledad Sevilla amb aromes fumades, de fusta i quitrà, o la Tàpies i Pablo Palazuelo les vincula amb la família dels cítrics com la llimona i la taronja. De la família química, amb notes de medicament, de la indústria química, hi ha obra de Frederic Amat, Pep Duran i Claus Goedicke, etc… i així ha anat classificant totes les obres de la seva col·lecció.

Chema Alvargonzalez. Ciutat vella: fuego, 2002. Maleta amb sistema de llum, mirall i fotografia color Duratrans, amb fotografia i mirall central. 105 X 32 X 53 cm. Cortesia Fundación Ernesto Ventós.

Pel que fa a l’obra més personal, el 2002 Ernesto Ventós va iniciar el camí de la creació artística. Sota el nom artístic de NASEVO (NAS, paraula de connotacions olfactives, i EVO, l’acrònim del seu mateix nom), va crear obres en forma de nassos; tot un tribut al seu estri de treball i a la seva reivindicació per homologar el sentit de l’olfacte als altres sentits. L’olfacte és una de les primeres activitats sensorials que es manifesten en l’etapa infantil, a diferència de les reaccions auditives i visuals que després adquiriran gran protagonisme, però que, per contra, apareixen tardanament. De nostàlgiques olors emmagatzemades en els records de la nostra infància comprovem que hem anat reconeixent el nostre entorn més proper i hem anat adquirint consciència del món. L’artista, tradicionalment, ha desenvolupat profundament els sentits de la visió i del tacte perquè ha après a treballar els valors visuals i tàctils, però ha deixat de banda els olfactius com a secundaris, atès que són molt més difícils de reflectir i perquè la sensibilitat olfactòria en el nostre sistema cultural ha estat ignorada i rebutjada, i per tant, gens desenvolupada.

Les olors tenen un poder evocatiu instantani que es pot arribar a traduir en tonalitats cromàtiques, en configuracions lumíniques, en confirmacions concretes, en evocacions atmosfèriques o, fins i tot, en suggeriments d’espais, sempre però per mitjà d’unes relacions abstractes i subjectives. Diem que una olor és dolça, aspra, vellutada, fresca, càlida, àcida, punxeguda, punyent, acaronadora, etèria, sorda… Per exemple, unes tonalitats verdes intenses ens poden evocar una sensació refrescant sorgida de la natura i que, a l’ensems, podem deixar córrer la imaginació i recordar el flaire gratificant de l’herba mullada; perquè és evident que una impressió cromàtica ens pot al·ludir a una referencia olfactiva de diversos valors. De tota manera, les possibles equivalències entre olor i color són molt subjectives, encara que poèticament, com diu el famós vers de Baudelaire: “Le perfum, les couleurs et les sons, se répondent”.

Wolfgang Tillmans. Anders Brighton Archimboldo, 2005. C-Print. 61 X 50 cm. Cortesia Fundación Ernesto Ventós.

Quan s’aconsegueix un alt grau de desenvolupament de la sensibilitat, les formes i els colors adquireixen un valor interior i, finalment, un perfum intern. Recordem el que va escriure Kandinsky en la seva obra De lo espiritual en el arte: “La forma, tot i que és completament abstracta i s’assembla a una forma geomètrica, posseeix un so intern, és un ens espiritual amb propietats idèntiques a aquesta mateixa forma. Un triangle… és un d’aquests ens amb el seu propi perfum espiritual. En relació amb altres formes, aquest perfum es diferencia, adquireix matisos consonants, però en el fons resta invariable, com l’olor de la rosa que mai no podrà confondre’s amb la de la violeta.” 

Un altre important llegat que ha deixat és la Fundación Ernesto Ventós; un projecte familiar creat el 2018 i sorgit de la necessitat de compartir el món artístic d’una forma diferent, a través de l’olfacte. Vol ser un referent com a col·lecció privada i singular, i com a motor de la generació de coneixement en dos vessants: l’educació artística i l’educació olfactiva. Igualment promou el Premi Internacional NASEVO -enguany celebrarà la segona edició- adreçat a artistes de menys de 35 anys que tingui el nas i el sentit de l’olfacte com a tema dels projectes artístics. 

Conxita Oliver

Conxita Oliver: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca