Altres gèneres

Escoltar en la xarxa

Escoltar és atendre el que se sent. No hi ha escolta sense so; però tampoc, sense atenció. Durant el confinament se’ns ha fet més palès que mai que no totes les peces sonores són idònies per a la xarxa o els media tradicionals. En l’assistència online a esdeveniments i concerts presencials hem tingut la sensació que ens faltava ser-hi. Però l’estranyesa no sols radica en aquest aspecte. En la seva reproducció en xarxa, no poques obres perden detalls fonamentals. Són instal·lacions, peces multifocals i altres manifestacions l’existència de les quals requereix d’un espai arquitectònic o urbà específic o es recolzen en aspectes difícilment apreciables en els sistemes d’àudio disponibles en la majoria dels equips, en les seves pantalles o en els visors estereoscòpics de realitat virtual, de manera que emergeixen continguts pensats només per contrastar amb detalls desapareguts; i això afecta la identitat de les obres.

Contingut no disponible.
Si us plau, heu d'acceptar les galetes prement el butó del banner

Accents / Accidents · Erik Mikael Karlsson

Quan vam començar a tenir accés freqüent a les primeres màquines que enregistraven i reproduien el só de manera mecànica,  tocadiscs i magnetòfons, vam descobrir que per sentir ja no calia estar en presència de les accions que havien generat aquells estímuls. Mai l’experiència sonora havia esdevingut aïllada de la seva font original. Sovint en art les restriccions resulten fructíferes, de manera que els fins avui més de cent anys de dissociació no han estat improductius. En els 50 ens van conduir, entre altres maneres d’escoltar música i so, a l’experiència acusmàtica, l’escolta d’entitats sonores despullades de la presència de la seva font original, així denominada per Pierre Schaeffer en record als acusmàtics pitagòrics  -als qui era permès escoltar el mestre, però no veure’l- i, en els 70, a l’esquizofonia, que Ray Murray Schafer va definir com la separació del so del seu context original per a la seva reproducció en un paisatge sonor on originàriament és anòmal. La primera condueix a l’escolta de la forma pura del so despullada del seu significat, dita per Schaeffer escolta reduïda, i dóna lloc a músiques electroacústiques com Accents / Accidents, d’Erik Mikael Karlsson, i dispositius d’espacialització espectaculars i imponents, entre ells, el Gmebaphone o el Cybernéphone, concebuts per Christian Clôzier; i és que, per a molts, la música no requereix comprensió, sinó emoció. La segona, la idea d’esquizofonia, és relacionable amb l’escolta re-contextualizada i fragmentada tan pròpia dels nostres dies, per a la qual som ancestralment més avesats que per a l’anterior, ja que, donada la funcionalitat de l’escolta referencial en la supervivència, les nostres expectatives d’escolta inclouen de manera natural les històries. Del paisatge sonor sorgeixen així peces, entre les que Into the Labyrinth, d’Hildegard Westerkamp, n’és exemple magistral.

Cybernéphone · Maison de la Culture de Bourges · 2008 · Foto : Arxius Fons IMEB.

Malgrat aquestes limitacions, l’estat actual dels mitjans a l’abast dels usuaris permet recepcions satisfactòries, de major fidelitat que la ràdio o la televisió. Els paradigmes de la recepció de la música i l’art sonor canvien amb freqüència; i amb la precipitació dels esdeveniments, més. Paral·lelament a l’increment dels avantatges en la reproducció de sensacions sonores i visuals, com ara la simulació d’espais, cada vegada més realista,  les interfícies computacionals que comprometen altres sentits, el sabor, l’olfacte, el tacte o la cinestèsia, s’incorporaran a les funcionalitats dels dispositius de recepció de manera que l’experiència sonora, durant tant de temps restringida als altaveus i a les precàriament immersives pantalles, tornarà a ser associable als seus contextos originaris, però també, a entorns perceptius configurables a mida.

Contingut no disponible.
Si us plau, heu d'acceptar les galetes prement el butó del banner

Into the Labyrinth · Hildegard Westerkam

La naturalesa de la xarxa no està en el procés de les dades, sinó en la connectivitat, el contacte, la disseminació i el seu intercanvi, aspectes que van escassejar durant els confinaments; no, per falta de mitjans, sinó de costum i, potser, d’imaginació.  Usàvem poc la xarxa com a instrument audiovisual d’intercomunicació social. Encara ara només parlem d’estar en la xarxa quan participem en els xats de les xarxes socials, ja sigui en temps real o diferit. També, en assistir a streamings en directe o en consultar obres en algun repositori com YouTube.  L’assistència online a esdeveniments es planteja gairebé sempre com a succedani i no com a element essencial. Tenim poca consciència de xarxa, però si reps un link de descàrrega d’un cedé i escoltes el contingut a l’ordinador, que no sempre està connectat, també escoltes en la xarxa. Agustí Fernández m’enviava fa molt poc per correu electrònic el del seu darrer disc, Selfie, on, al costat de l’exquisida maduresa de la seva obra, mostra com un disc excel·lent pot ser realitzat a casa, sense la complicació dels mitjans habitualment imposats per l’aparell de mercat;  d’aquí, Selfie.

Agustí Fernández

Ja sempre hi som en la xarxa. Ho estem, fins i tot, quan en passejar recordem alguna cosa que hem sentit per streaming. Per això, ajuntar-nos a casa (com es feia abans del confinament per a veure els partits de futbol), o online, per a assistir plegats a concerts,  inauguracions o, directament, a esdeveniments sonors específicament pensats per a la xarxa, tindrà cada vegada més sentit. És el que van fer 4600 persones entre Març i Abril de 2020 per a intervenir des de llocs remots en una versió online mundial de Tuning Meditation, de Pauline Oliveros, The World Wide Tuning Meditation Led By Raquel Klein, Ione & Claire Chase, una evolució natural de l’Horizontal Radio de l’Ars Electronica de Linz de 1995 on 32 estacions de ràdio i 121 artistes d’arreu hi vàrem participar.

Contingut no disponible.
Si us plau, heu d'acceptar les galetes prement el butó del banner

The World Wide Tuning Meditation Led By Raquel Klein, Ione & Claire Chase

Com els petits comerços, seriosament amenaçats pels serveis de venda i distribució online, les galeries d’art, els cinemes, els teatres, les sales de concert, espais d’exposició, centres culturals, etc., malgrat els avantatges socials de la presencialitat, podrien veure’s afectats per la pressió de les activitats en xarxa. És urgent un canvi radical que faci habitual el reforçament online de les seves activitats i l’exploració de contextos on tingui sentit que algunes d’elles només s’esdevinguin online o de forma presencial.

President de l'Orquestra del Caos, coordinador i professor del Màster en Art Sonor de la Universitat de Barcelona, artista intermèdia, fundador de Côclea amb Clara Garí. Ex-president de l'Asociación de Música Electroacústica de España, és president d'honor de la International Conference of Electroacoustic Music del CIM/UNESCO, membre de l'Académie Internationale de Musique Electroacoustique/Bourges, del consell d'experts de MISAME i del Patronat de la Fundació Phonos.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close