Patrimoni

Escultors de l’Ebre

La història de l’art ens mostra sovint les confluències que hi ha entre espai i temps alhora de desenvolupar una manifestació artística i això ens condueix a detectar un nexe comú entre artistes coetanis o de generacions successives.

Aquest fet és demostrable en la Llavor ebrenca que aglutina un seguit d’escultors dels segles XIX i XX amb presència al Museo del Prado, al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), al Museu d’Art Modern de Tarragona (MAMT), al Museu de Tortosa i a destacades col·leccions particulars, honorats amb premis o encàrrecs internacionals documentats, amb un origen comú: Les Terres de l’Ebre. Allà on el riu recorre ufanós el seu traçat, els artistes de la tridimensionalitat engloben l’academicisme i la renovació, el realisme, el modernisme, el noucentisme seré i el classicisme d’arrel mediterrània.

La Nissaga dels Ferrer amb cinc artistes de Móra d’Ebre. Feliu Ferrer (pare) (Benicarló, 1817 – 1884, Móra d’Ebre), Feliu Ferrer Galceran (Móra d’Ebre, 1843 – 1912, Almenar) de qui sobresurten el Monument a Roger de Llúria, a Tarragona, o el Bust del pintor Baldomer Galofre. Miquel i Ramon Ferrer Galceran tanquen el llinatge.

Ramon Subirat Codorniu (Móra d’Ebre, 1828 – 1886, Madrid). Participa a la Exposición de Bellas Artes dels anys 1867 i 1871. Fou nomenat escultor anatòmic de la Facultat de Medicina de Madrid. Destaquem el Bust al doctor Benavente i el Bust d’Isabel II.

Josep Maria Alcoverro Amorós (Tivenys, 1835 – 1910, Madrid). Rebé destacats encàrrecs monumentals a Madrid, s’inicià al taller de Ramon Cerveto Bestratén i fou escultor de cambra de la Reina Isabel II i autor de l’Alfonso X, el Sabio, a la Biblioteca Nacional d’Espanya. Joaquim Anglès Cañé (Tortosa, 1859 – 1911, París,). Conegut com un escultor francès per la seva llarga estada a París i activitat artística a França al voltant de l’any 1900, amb obra al Musée d’Orsay de París, considerant-se seguidor de l’art nouveau.

Agustí Querol Subirats (Tortosa, 1860 – 1909, Madrid) fou qui marcà tota una generació i atorgà a l’obra amanerament escultòric, teatralitat i una vastíssima productivitat. Rebé les primeres classes de Ramon Cerveto Bestratén. Marxà a Barcelona i es formà al taller de l’escultor Vallmitjana. Obté dues beques al pensionat de la Real Academia Española en Roma. L’academicisme eclèctic d’inspiració classicista d’Agustí Querol el portà a aconseguir fama i honors i fou el màxim representant de la figura retòrica a finals del segle XIX a Espanya. Va obtenir medalles a exposicions internacionals de Belles Arts a Chicago, París, Madrid o Barcelona, així com importants encàrrecs a Lima, La Habana o Madrid. Una de les obres més rellevants que aporta és el frontó de la Biblioteca Nacional a Madrid.

Venus mediterrània, 1912, Julio Antonio. Col·lecció particular
Venus mediterrània, 1912, Julio Antonio. Col·lecció particular
Venus mediterrània, 1912, Julio Antonio. Col·lecció particular
Venus mediterrània, 1912, Julio Antonio. Col·lecció particular

Víctor Cerveto Riba (Tortosa, 1861 – 1936, Barcelona). Fill i deixeble de l’escultor Ramon Cerveto i Bestratén (Tortosa, 1828 – 1906). Estudià escultura a l’Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid i fou col·laborador d’Agustí Querol i el responsable del seu taller quan aquest va morir. Antoni Cerveto Riba (Tortosa, 1876 – 1938), s’especialitzà amb pintura religiosa i Josep Cerveto Riba (Tortosa, 1877 – 1979), es dedicà a la imatgeria.

Frederic Galcerà Alabart (Batea, 1880 – 1964) autor del Sant Jordi de la font del Pati del Tarongers del Palau de la Generalitat de Catalunya o Joan Baptista Folia Prades (Sant Jordi del Maestrat, 1881 – 1945, Onda), escultor ebrenc a partir de les seves núpcies a Amposta, que fou deixeble de Rodin, Benlliure i Querol, professor de l’Escola de Belles Arts de Salamanca.

Carles Mani Roig (Móra d’Ebre, 1867 – 1911, Barcelona) és l’excepcional escultor de rebel·lia innata contra l’art acceptat, precedent expressionista abans l’expressionisme, qui va competir amb Julio Antonio i va treballar amb Antoni Gaudí. La junta Constructora de la Sagrada Família conserva un important fons escultòric de l’artista.

Carles Riba Garcia (Tortosa, 1870 – 1941, Barcelona). Autor del pas l’Oració a l’Hort, el seu fill va ser l’insigne escriptor i poeta Carles Riba, president de l’Institut d’Estudis Catalans. Antonio Riba Garcia (Tortosa, 1859 – 1932, Barcelona), germà de Carles Riba Garcia, treballà amb Antoni Gaudí.

José Rebarter Gasulla (Tortosa, c. 1870 – ?). Fou deixeble de Ramón Cerveto. Obté la bossa de viatge de l’Acadèmia provincial de Belles Arts en escultura i participà al Salón Central del Palacio de Bellas Artes amb l’obra Luna nueva. L’any 1901 a l’Exposición Nacional de Bellas Artes presenta La huerfana; on anys més tard rebé la 3ª medalla d’escultura.

Julio Antonio (Móra d’Ebre, 1889 – 1919, Madrid). Representà el realisme escultòric cap el classicisme noucentista. Es formà a Tarragona, és l’autor del Monument als Herois, a la Rambla Nova de Tarragona. Visqué a Madrid vinculat amb els integrants de la generació del 98. El premi Julio-Antonio d’Escultura de la Biennal d’Art de Tarragona porta el seu nom. Destaquem dues línies de producció: una més realista, com el Bust de Goya o el Bust de Wagner; i l’altra de vessant noucentista, com la Venus Mediterrània o La Poesia.

El treball, la tècnica i l’estudi, 1954, Soriano-Montagut. Ajuntament d’Amposta
El treball, la tècnica i l’estudi, 1954, Soriano-Montagut. Ajuntament d’Amposta

Innocenci Soriano-Montagut Ferré (Amposta, 1893 – 1979), d’inicis academicistes, convertí l’escultura en un joc de volums amb cànon de proporció. La beca Conde de Cartagena li proporcionà formació a Egipte, Grècia, Itàlia, Àustria, Anglaterra, Alemanya, Bèlgica, Holanda i França. Obtingué el premi nacional d’Escultura, a Madrid, el 1944 i la Medalla Julio Antonio, a Tarragona. Director de l’Escola d’Arts i Oficis Artístics de Barcelona, catedràtic de l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona i Acadèmic de la Reial Acadèmia de San Fernando de Madrid. La Venus de l’Ebre representa els seu ideal femení lligat a la terra. Deixeble del qual fou Quintí Guzmán Roig (Sant Carles de la Ràpita, 1928 – 1967).

Santiago Costa Vaqué (Móra d’Ebre, 1895 – 1984, Tortosa). Cosí de Julio Antonio a qui va dedicar un bust, a Móra d’Ebre. Visquè a Madrid, es traslladà a Brasil i a Argentina, visitava la seva vila per contemplar sirgadors, llaguters i pescadors. L’any 1983, cedí la totalitat de la seva obra al Museu d’Art Modern de Tarragona, El plantador, El caçador, La força, representant l’essència del treball.

Josep Mª Brull Pagès (Ascó, 1907 – 1995, Ripollet) va passar la seva infantesa a Tivissa. L’obra de Brull, d’esperit noucentista a l’inici, no renuncià a les arrels mediterrànies amb obres que representen sovint escenes costumistes i del treball rural.Malauradament no s’ha documentat cap escultora: les obres posen l’accent en la dona amb figures de bellesa idealitzada o realista; amb escenes del món del treball o dels sirgadors, i amb un tercer tema de personatges il·lustres o referents polítics de l’època.

Avatar

Núria Gil Duran: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca