Clàssica

Estimar un país, la seva música i els seus músics

Estem d’enhorabona: l’Associació Joan Manén, imparable en el seu afany de divulgar l’obra d’un dels nostres músics més singulars, excepcionals i d’abast internacional en la seva visió cosmopolita, està al darrere del disc Esclat d’Amor, editat per La mà de Guido, un segell a qui mai agrairem prou la voluntat divulgativa per la nostra música.

Estimar un país, la seva música i els seus músics. Això és el que acompanya un projecte com aquest, que protagonitzen tres intèrprets d’alçada: la soprano Júlia Farrés, el tenor David Alegret i el pianista Daniel Blanch. Aquest últim, a més, és qui signa l’interessantíssim article que s’inclou en aquest àlbum tan senzillament preciós.

Hom descobrirà l’obra per a veu i piano de Manén, escassa en relació amb la resta de la producció del compositor i violinista barceloní (1883-1971). Una producció que, en matèria vocal, inclou també algunes òperes com ara Neró i Acté, a banda d’alguns monodrames i música incidental. Com a mínim, Neró i Acté –estrenada al Liceu el 1903- mereixeria l’oportunitat de ser redescoberta.

Mentrestant, les 22 peces que integren aquest Esclat d’Amor són suficients per entendre la sensibilitat, el bon gust i la imaginació compositiva de Manén, capaç tant d’harmonitzar melodies populars com ara “El rossinyol” o “La filadora” com d’emmotllar-se als aires del cabaret alemany de principis del segle XX –Manén va fer estada a Berlín el 1904- amb peces tan sensacionals en detallisme i originalitat com les Quatre cançons alemanyes op. A-10 i entre les que trobem perles com “Schimmernder” o “Prinzesschen”.

El pianista Daniel Blanch.
El pianista Daniel Blanch.

Però res de tot això no tindria cap sentit sense la interpretació entregada i implicada dels tres protagonistes del disc. Ja fa temps que Daniel Blanch demostra en interpretacions en viu i enregistrades que és un excel·lent ambaixador de la música de cambra, tant instrumental com en la seva condició d’”acompanyament” vocal. I posem entre cometes el terme perquè, semblantment al que deia (i feia) el gran Gerald Moore, en la interpretació liederística el piano és un element imprescindible, mai supeditat a la veu i sempre còmplice de la partitura vocal. Blanch ho demostra al llarg i ample d’aquest impecable treball discogràfic.

La soprano Júlia Farrés.
La soprano Júlia Farrés.

Per la seva banda, ni Júlia Farrés ni David Alegret no han de demostrar res a aquestes alçades. Com Blanch, són dos músics de pedra picada i convindria tenir-los molt més en compte entre les nostres contrades. La veu de la soprano catalana flueix de manera natural en les primeres onze pistes del disc. I té el compromís d’abordar pàgines com les citades cançons alemanys, a més d’altres dues sèries igualment en llengua germànica. El timbre i el color naturals de la seva veu es fan amics del suport discogràfic –no passa amb tots els cantants- i la gràcia i la manera de dir el text s’ensenyoregen de la seva feina.

el tenor David Alegret
El tenor David Alegret

David Alegret és un tenor líric-lleuger de cap a peus, tot i que els greus són suficients i amplis. L’ascensió als aguts és descarada i la dicció d’una claredat diàfana. Alegret té una veu mediterrània i lluminosa però, a més –i com Farrés-, és un músic que ateny cotes d’artista en tot el que fa i amb una versatilitat prodigiosa: el pas per l’òpera i el treball simultani amb el lied i l’oratori han estat per al tenor barceloní inversions a llarg termini que ara recull els seus fruits saborosos, per dir-ho en termes de Josep Carner.

Ara que el disc sembla devaluat i que es porta això de les descàrregues, no estaria de més recomanar l’adquisició d’aquest volum en CD. Perquè Esclat d’amor és en si mateix un objecte preciós en el fons i en la forma, en l’aspecte i en el contingut. En la força de voluntat que hi ha al darrere i en els resultats visibles i audibles. Al servei de la música d’un dels millors compositors catalans de la primera meitat del segle XX. Moltes felicitats. I que n’hi hagi més.

Jaume Radigales

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca