Secció: Crítica

Estirant el fil de Léger

L’Equip Crònica situà el focus valencià en l’escena dels debats internacionals sobre l’art figuratiu dels anys seixanta. Amb la marxa de Joan Antonio Toledo, el tàndem Rafael Solbes-Manolo Valdés emprenia una particular recerca per a la renovació del llenguatge plàstic.

El resultat fou una obra militant, cultural i políticament, decidida a colpir l’imaginari col·lectiu d’una Espanya en transformació. La seua és una obra conscient de la funció i l’abast de l’art que prenia de la història de l’art, i en concret de les avantguardes del segle XX, els seus referents.

Cas d’Estudi: Equip Crònica, mirant-se en l’espill de l’avantguarda
Comissariada per Teresa Millet
Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), Galeria 3
Fins al 8 de setembre

Buscant eixe “algo de Fernand Léger” Teresa Millet, la comissària de la mostra, reuneix fins a 16 de les 21 sèries realitzades per l’Equip Crònica entre 1969 i 1981-82 sota el títol ‘Cas d’Estudi: Equip Crònica, mirant-se en l’espill de l’avantguarda’. La feina de reconstrucció d’aquell període de ferment artístic comença amb la reproducció a escala 1:1 de la bastida, l’escultura de cartró presentada en el Col·legi d’Arquitectes de Barcelona en 1971, avui perduda i recuperada a partir de les fotografies de Francisco Alberola.

Aquesta peça, amb clars vincles amb la sèrie ‘Els Constructors’ de Léger, roman al rebedor de l’IVAM trencant, literalment, amb l’hermetisme de cada un dels espais expositius que conformen l’edifici apuntant, d’aquesta manera, cap a l’espai d’enfront on es troba ‘Fernand Léger i la vida moderna’. Aquesta és l’escenificació del diàleg constant que hi ha hagut, i hi ha, entre artistes de diferents temps. Un diàleg que es subratlla en la disposició museogràfica de la mateixa mostra en situar ‘Personatge P-239’ de Jean Dubuffet junt a ‘Aquest no s’escapa’ de l’Equip Crònica o la serigrafia ‘Sense Títol’ de Fernand Léger entre ‘Un dia en el camp’ i ‘Els Acròbates’ del tàndem valencià.

Baix l’epígraf ‘Cas d’estudi’ l’IVAM presenta la tasca de recerca al voltant de l’obra i el pensament d’artistes sobre els que pretén donar llum, a la vegada que proposar noves lectures. En l’afany per contextualitzar el temps de l’Equip Crònica s’inclouen per primera vegada les litografies per a les portades de les revistes Nuestra Bandera i ‘Cal dir’ i la cartelleria que el Partit Comunista del País Valencià va fer servir a les eleccions de 1977. Es tracta de dissenys protagonitzats per la flor de Léger, qui també havia entrellaçat la producció artística amb la militància política.

Cas Crònica, a l'IVAM
Una de les obres de ‘Cas d’Estudi: Equip Crònica: mirant-se en l’espill de la modernitat’, a l’IVAM

Un altre tret comú entre aquests artistes fou la reflexió al voltant de la cultura popular i la cultura de masses. Interès que l’Equip Crònica constatà, concretament, mitjançant l’apropiació conscient dels codis i demés referents de la història de l’art, com el puntejat de Lichtenstein, el traçat de Bacon, els elements gràfics de Picasso i Capra o els arquetips de Velázquez i Goya. Un conjunt de recursos constituïts en mitjà per a abordar críticament la realitat sociopolítica del seu temps com ocorre al llenç ‘Aquests no s’escapen’ de la sèrie ‘Policia i Cultura’. O aprofundir en la raó de ser de la pràctica artística a ‘Ofici i oficiants’. És més, al voltant del fet artístic el duet Solbes-Valdés reflexiona metafòricament a ‘Tacada’, empra la via didàctica a ‘Els materials’ o, en un afany social, proposa trencar la barrera autor i públic a ‘El tràngol creador’.

La consciència de treball col·lectiu que guià l’Equip Crònica la testimonien les escultures dels múltiples ‘San Cristóbal o ‘Vamp’, entre d’altres, també l’acrílic ‘Els 9 d’Alexandria’, collage protagonitzat per ells mateix i el grup de persones que els acompanyava del que també en deixa constància la càmera d’Alberola. De fet s’exhibeix una gran quantitat de fotografies sobre la vida a l’estudi, els períodes de muntatge i d’inauguració de les exposicions o el seu cercle d’amistats que donen compte de la dimensió social que envoltà el temps en actiu de l’Equip Crònica.

En un principi la retrospectiva ‘Fernand Léger i la vida moderna’ que l’IVAM dedica a l’artista d’avantguarda francès semblava l’excusa per a, tot plegat, situar l’obra de l’Equip Crònica en un recorregut que finalitzarà amb l’exposició dedicada a l’obra de Jean Dubuffet, prevista per a la tardor. Tanmateix, la concepció de la mostra que ens ocupa sota el format de ‘Cas d’Estudi’ ha involucrat a nombrosos agents com la galeria Juan Mordó, l’arxiu Amat/ Chelós, Santiago Ruiz Murcia o Guillermo de Osma i d’altres particulars que han cedit obres per crear ‘Cas d’Estudi: Equip Crònica: mirant-se en l’espill de la modernitat’.

Amb tot se’ns planteja l’oportunitat per seguir descobrint els plantejaments estètics del tàndem Solbes-Valdés que, a la vegada que ens remeten a la història recent de l’Estat espanyol, ens endinsen en els trajectes i transicions que constitueixen el pensament i l’activitat artística contemporània.