Teatre

“Ramon”: excel·lent tragicomèdia generacional

Ramon està a punt de fer-ne 40 i ha tornat a casa els pares, a l’habitació d’adolescència que la mare ha convertit en espai on posar-hi una mica de tot, això sí, respectant els cartells de grups musicals i conservant els jocs d’infantesa dels seus tres fills. L’habitació torna a ser el planeta des d’on reflexionar l’existència, metafòricament dividida entre les dues cares d’una cinta de casette, tornar a rascar la guitarra i retrobar-se amb els objectes i records del passat.

Títol: Ramon
Autoria i direcció: Mar Monegal
Interpretació i composició musical: Francesc Ferrer
Dramatúrgia de l’espai i les projeccions: Josep Galindo
Espai escènic: Anna Tantull
Audiovisuals: Toni Roura
Disseny de llums: Conchita Pons
Un projecte de Mar Monegal i Francesc Ferrer amb la col·laboració d’ Eòlia
Fins al 28 de desembre a la Sala Atrium

L’ambient a mig camí entre la provisionalitat actual del protagonista i el recer permanent de la llar d’infantesa marquen una escenografia on manen els objectes, cadascun dels quals amb la seva història, i les projeccions audiovisuals, un dels elements més encertats del muntatge per la seva pròpia dramatúrgia i la manera com embolcallen a bon ritme el desenvolupament de l’espectacle.

Francesc Ferrer protagonitza Ramon a la Sala Atrium
Francesc Ferrer protagonitza Ramon a la Sala Atrium

Francesc Ferrer és el protagonista absolut d’aquesta obra de petit format que està destinada a ser un dels èxits de la temporada de la Sala Atrium, teatre que no dubta en arriscar amb un monòleg de text intel·ligent i molt ben trenat, escrit i dirigit des de la naturalitat per Mar Monegal. El principal atractiu de Ramon és com condueix l’espectador de l’aparent comèdia amable a la tragèdia sense caure en l’estridència ni en el recurs dramàtic fàcil. Això només és possible gràcies a l’excel·lent interpretació de Ferrer, que brilla per la versemblança, pel desplegament de recursos emocionals i, també, per les bones intervencions a través de la música en directe.

L’actor també signa la composició musical dels temes de l’espectacle

La recent separació de parella pel fet de no coincidir a l’hora de tenir fills és un dels grans temes de l’inici de l’espectacle i el desencadenant de la nova situació del protagonista. Una reflexió marcada també per la inestabilitat de l’ofici d’actor, amenitzada amb bons moment de paròdia, i per la precarietat laboral en un moment de la carrera del protagonista al qual s’hi afegeix la titànica recerca de pis. Des de l’humor i la fidelitat a les pròpies conviccions, Ramon navega com el nen petit que encara és, una mica irresponsable i malcriat per ser el petit dels germans.

Al públic se li glaça el somriure a partir del moment en què la mare no recorda la seva recepta de croquetes, instant delicat i magníficament resolt per donar pas a l’aclaparament i el canvi radical de vida familiar a causa de l’Alzheimer. La tragèdia representada en el detall de trobar-se al supermercat amb la seva ex, ella comprant bolquers per al seu nadó, ell per a la seva mare. A partir d’aquí desgavell, transformació i convivència amb una malaltia que devasta la malalta i als del seu voltant i on emergeix, amb lucidesa, música i amor, la maduresa.

Un instant del monòleg Ramon protagonitzat per Francesc Ferrer

Hi ha molts pocs espectacles que tenen la valentia d’enfrontar-se a la malaltia i en concret a l’Alzheimer. Ho va fer des del teatre gestual l’extraordinari André i Dorine a través de l’experiència d’una parella d’avis. Ara Ramon ho fa des del text i la mirada del fill cuidador que viu la malaltia de Rita, la seva mare, qui s’ha passat la vida tenint cura dels seus deixant fins i tot la seva carrera de mestra perquè l’escola ja la tenia a casa. De moment l’espectacle ha prorrogat fins del 28 de desembre a la Sala Atrium, desitgem que continuï en cartell i faci gira perquè és d’aquelles petites joies que, un cop vistes, segur que qualsevol espectador no dubtarà en recomanar.

Seguiu-la a:

Teresa Ferré

Llicenciada en Periodisme i DEA en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona. Professora associada d’Història del Periodisme a la UAB.
Va començar a escriure sobre teatre l’any 2000 fent entrevistes i reportatges per a la revista d’arts escèniques Artez. Entre el 2003 i el 2005 va col·laborar amb la revista teatral.net i a partir del 2006 fins al 2009 va fer crítica teatral al diari El Punt. Ha format part de la secció de teatre de la revista Butxaca des del 2014 fins al seu tancament el 2017. Forma part del col·lectiu recomana.cat
Teresa Ferré
Seguiu-la a:

Teresa Ferré: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca