Arts escèniques

Famílies estranyes (o no)

La Villarroel ens presenta una obra de Nelson Valente, ‘Els gossos’, on tots estan farts d’ells mateixos. El Tantarantana fa ‘Els porcs també mengen verd’, en la qual ningú no sap què busca. I al TNC es ret homenatge al ‘Decameró’ de Bocaccio-Pasolini amb deu textos que surfegen l’actualitat pandèmica.

Els gossos
De Nelson Valente
Amb: Mercè Aránega, Sandra Monclús, Joan Negrié i Albert Pérez
La Villarroel
Fins a l’1 de novembre

Albert Pérez i Mercè Arànega a ‘Els gossos’. Foto: Grup Focus

Mentre els sogres i el seu marit parlen dels mateixos temes de sempre, la Laura (Sandra Monclús) calla, asseguda al sofà. Són a casa seva per celebrar el seu aniversari. Però no bada boca mentre l’Emilio (Albert Pérez) i l’Alícia (Mercè Arànega) se les tenen i el seu fill (Joan Negrié) s’ho mira amb sorna. Fins que esclata. Està farta de sentir les mateixes històries de gossos cada vegada que comparteixen un àpat junts. I més ara que li ha passat una cosa al metro que l’ha deixada trasbalsada: un vagabund se l’ha quedada mirant de prop i li ha dit que la seva vida és una merda. I si té raó?

Nelson Valente ha construït una comèdia molt del seu estil, on les relacions familiars són sacsejades, trontollen i, al cap de no-res, tornen allà on eren, com si a la vida fos impossible canviar res. Si li ha sortit bé la jugada és gràcies a un quartet d’intèrprets que saben molt bé el que fan. Quina delícia contemplar l’Arànega estarrufada al sofà amb tres copes de més! O escoltar la verborrea de Pérez, encarnant el típic sogre pesat que només parla i mai no escolta.

‘Els gossos’ no ens descobreix res. I podríem dir que és la típica obra de sofà bona per passar l’estona, molt deutora del teatre d’Albee o Coward. Però també podem afirmar que segur que sortirem del teatre fent-nos la mateixa pregunta que la Laura i amb la sensació d’haver gaudit d’una molt bona funció.

Decameró
De Davide Carnevali, Narcís Comadira, Lluïsa Cunillé, Dimitris Dimitriadis, Najat El Hachmi, Gregorio Luri, Marta Marín-Dòmine, Cristina Morales, Valère Novarina, Perejaume
TNC
Fins al 25 d’octubre

Melcior Casals fent ‘Poesia per l’Zlatan (Manifest per un nou teatre)’. Foto: May Zircus/TNC

Reconstruir el ‘Decameró’ de Bocaccio a partir de la versió de Pier Paolo Pasolini amb l’excusa de la pandèmia sembla una brillant idea. Materialitzar-la demanant deu textos a deu autors que no tenen res a veure entre ells, amb deu actors i deu directors, no ho sé. La qüestió és que cadascú ha agafat Pasolini i el ‘Decameró’ per allà on ha volgut i el resultat és un ‘collage’ que, més enllà de la primera peça, un text original de Davide Carnevali molt ben interpretat per Melcior Casals, no aixeca mai el vol.

Potser ‘Poesia per l’Zlatan (Manifest per un nou teatre)’ funciona perquè és el primer. Perquè si hi ha alguna cosa extraordinària en la resta de peces, passa el que sol passar quan entres en una exposició col·lectiva, que és difícil quedar-te amb l’obra mestra si hi ha massa fullaraca, massa peça anodina. ‘Fam’ de Najat El Hachmi i ‘L’ull de la matèria’ de Valère Novarina també sembla que ens parlin cara a cara. Poca cosa més.

Els porcs també mengen verd
D’Andreu Rifé
Amb: Jacob Torres, Àngels Bassas, Àngel Roldán i Teresa Urroz
Teatre Tantarantana
Fins al 25 d’octubre

Àngels Bassas i Jacob Torres a 'Els porcs també mengen verd'. Foto: D. Tarrason
Àngels Bassas i Jacob Torres a ‘Els porcs també mengen verd’. Foto: D. Tarrason

Andreu Rifé ha intentat aixecar un espectacle d’aires novaiorquesos amb un repartiment de primera en un teatre que, d’entrada, els queda petit. Ens explica la història de dos germans, la seva mare i una dona, que viu amb l’un i s’allita amb l’altre. Quan ella decideix fotre el camp, hi ha una desgràcia que marcarà l’obra. El problema apareix quan no sabem ben bé què ens vol explicar Rifé i, sobretot, quan la direcció d’actors desapareix: sembla que cadascú faci una peça diferent. Només Teresa Urroz sap on es troba, en el paper de mare que no veu els defectes dels fills (granadets) i odia la dona que ha intentat fer-los feliç.

Andreu Gomila
Andreu Gomila: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close