Exposicions

Fantasma ’77, el llegat de la imatge política

El 20 de novembre de 1975 va morir el dictador espanyol, Francisco Franco. Ho feia al seu llit. I el seu doble soterrar va comptar amb una capella ardent oberta al públic i el dol nacional. Mentre, els comunicats i noticiaris del moment subratllaven l’excepcionalitat de qui en veritat fou un tirà que va subjugar tot un país. Moria la persona però no el seu llegat.

  • Fantasma ’77. Iconoclàstia espanyola.
  • Comissaris: Mateo Guidi, Jorge Luis Marzo i Rebeca Mutell.
  • Centre del Carme Cultura Contemporània
  • Fins al 30 d’agost 2020

Doctrina i imatge perdurarien en la memòria i el quefer de la societat. Com a exemple gràfic d’aquesta herència tots els pobles i ciutats d’arreu de la geografia nacional havien encomanat el seus carrers i places principals al cabdill. La plaça del Caudillo a València ho era perquè tenia una estàtua eqüestre d’aquest. I així fins a nou estàtues es repartien en les principals ciutats, a mode d’ombra allargada, una mena de fantasma del passat que obstaculitzva gaire el desenvolupament de la democràcia.

Vista de sala Fantasma ’77. Iconoclàstia espanyola.

El Centre del Carme Cultura Contemporània acull Fantasma ’77. Iconoclastia espanyola, un projecte del grup de recerca en Disseny i Transformació Social, GREDITS, encapçalat per Mateo Guidi, Jorge Luis Marzo i Rebecca Mutell. Aquest posa el focus d’interés en “el fenomen de la iconodulia (veneració) i la iconoclàstia envers les representacions de Franco”, amb l’objectiu d’estudiar “les polítiques promulgades per l’administració les quals afavoreixen una exploració del paper de les imatges en la constitució de la memòria història i de la seua funció política”, en paraules dels artífexs de la mostra.

El 15 d’octubre de 1977 s’aprovà al Congrés dels Diputats la Llei d’Amnistia. Una fita política que, si bé pretenia acabar amb els presos polítics i portar el país cap a una via pacifista allunyada de l’acció armada, proposava l’exoneració de “tots els actes d’intencionalitat política i d’opinió” així com “la prescripció de totes les responsabilitats penals per fets anteriors a l’1 d’abril de 1939”. No obstant això, el període de la dictadura franquista quedava fora de tot judici administratiu i, per extensió, també ho feia el llegat franquista. Però amb l’arribada de la democràcia la pretesa iconoclàstia de les estàtues eqüestres del dictador repartides arreu del territori espanyol es truncà. Fantasma ’77 és cultura militant en essència. A un dels murs de la sala d’exposicions es situa un panell cronològic que il·lustra el trajecte de cada una de les estàtues eqüestres, subratllant els esdeveniments més importants del tauler polític. I es presenten dos enderrocaments, el de València i el de Barcelona. L’estàtua de València va ser la primera a ser destituïda el 1983 per decret del govern socialista municipal. A l’exposició es mostren les fotografies que va fer José Aleixandre de la llarga jornada de retirada del fantasma de Franco de l’actual plaça del País Valencià. El que havia de ser una acció més del quefer del consistori començà amb problemes de logística, i de seguida acumulà dificultats tècniques que donaren marge per a la congregació de grups d’extrema dreta. La peanya de l’estàtua eqüestre prompte es va convertir en lloc de pelegrinatge. I amb això s’originaren enfrontaments violents, com a mostra real del que el llegat fantasma franquista podia arribar a causar.

Vista de sala Fantasma ’77. Iconoclàstia espanyola

Ben distint va ser la retirada el 2016 de l’estàtua de Barcelona emplaçada al castell de Montjuïc. Un encàrrec forçat de Josep Viladomat, que a hores d’ara es troba desmembrat al magatzem del Museu d’Història de Barcelona. A Fantasma ’77 s’exhibeix el vídeo d’una de les càmeres de seguretat que mostra l’estàtua oblidada del dictador, juntament amb fotografies dels actes vandàlics que va sofrir.

Aquest projecte té d’històric que es nodreix de les fonts gràfiques que documenten l’enderrocament de dues de les nou estàtues eqüestres del dictador Franco. A la vegada que de didàctic pel que explica l’arc cronològic de 1942, any en què s’erigeix el primer cavall de bronze, quinta essència del victoriós dictador, fins el 2016, fita per a la memòria històrica i la democràcia a l’Estat espanyol. I, tot plegat, proposa una reflexió al voltant de la funció de les imatges, precisament, en la construcció del nostre imaginari col·lectiu.

Vista del panell cronològic de les aventures de nou cavallots de bronze.

El Centre del Carme Cultura Contemporània acull la segona parada de Fantasma ’77. Iconoclàstia espanyola ja presentada al Centre d’Art Tecla Sala d’Hospitalet. I que itinerarà al Casal Solleric de Palma de Mallorca del 22 d’octubre al 23 de desembre i finalment a Roca Umbert, Fàbrica de les Arts de Granollers del 15 de març al 30 d’abril del 2021.

Aïda Antonino-Queralt

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close