Exposicions

Fer de l’error encert, falsificacions al Museu d’Art de Girona

El Museu d’Art de Girona (MAG) fa del defecte virtut amb l’exposició temporal Falsos verdaders. L’art de l’engany, que pot visitar-se fins al 19 d’abril del 2020 i que gira, principalment, entorn del «cas Pere Mates» succeït al mateix MAC.

Falsos verdaders. L’art de l’engany
Museu d’Art de Girona
Fins al 19 d’abril del 2020

Un matí de juliol del 1984 del fons del Fossat Reial de Livorno sorgia un cap esculpit, a la tarda d’aquell mateix dia de juliol apareixia un altre cap i encara a principis d’agost, els operaris pescaven una tercera testa de pedra. La llegenda urbana deia que l’insigne escultor Amadeo Modigliani, l’any 1909 havia abocat a l’aigua alguns caps esculpits. Aquell calorós estiu, doncs, tothom va coincidir en l’autoria de Modigliani dels caps trobats al fossat i en l’excepcionalitat del fet. Poc va durar l’alegria, però, quan a la televisió pública italiana, davant de milions de teleespectadors, tres estudiants afirmaven ser els autors d’un dels caps i feien una demostració en directe de com van esculpir-lo. Anys més tard, va saber-se que els altres dos els havia fet el jove pintor Angelo Froglia. Tots plegats van aconseguir enganyar a crítics, historiadors de l’art, conservadors de museus i en definitiva a tot el món.

Dues de les taules del cas Pere Mates, la falsa i la vertadera.

Aquest és només un dels casos que es presenta a l’exposició temporal del Museu d’Art de Girona, Falsos verdaders. L’art de l’engany. L’exposició, que pot visitar-se fins al 19 d’abril del 2020, gira principalment entorn del «cas Pere Mates» succeït al mateix MAC l’any 2016. Tot comença però quan l’any 2010 el Museu compra les taules del Retaule de Sant Joan Baptista atribuïdes al pintor renaixentista gironí Pere Mates. La sorpresa s’esdevé sis anys més tard quan les mateixes peces tornen a sortir a la venda i això encén totes les alarmes al MAC. Després de molta feina, proves i anàlisis la conclusió és ferma: els havien donat gat per llebre, les taules comprades l’any 2010 eren falses, pintades per un desconegut i a partir del 1920. Per sort, van poder comprar també les taules autèntiques del segle XVI però la patinada va ser sonada, més encara quan va saber-se que una de les taules originals ja formava part dels fons artístics de la Generalitat i estava en els dipòsits del MNAC.

Detall d’una de les falsificacions dels Junyer pertanyent al MNAC.


Lluny d’avergonyir-se i mirar d’ocultar aquest episodi, el que fa el Museu d’Art de Girona tres anys després és difondre’l amb aquesta exposició i acompanyar-lo d’altres casos ocorreguts arreu del món i també al nostre país.

Catalunya no s’escapa de l’art de falsificar i compta amb altres exemples com el de Pere Mates. Alguns d’aquests afecten museus com el Diocesà i Comarcal de Solsona on a la dècada dels 70 es van portar a restaurar a un taller extern unes taules però en lloc de restaurar-les van copiar-les i enviar els falsos al museu. Per sort, anys més tard es va detectar el frau i es van poder recuperar els originals. I no només tenim a casa nostra museus estafats sinó que també comptem amb notables estafadors com els germans Junyer Vidal que van fer carrera colant falsificacions, sobretot de pintura gòtica, a col·leccionistes d’art i que en alguns casos van acabar en museus de fama internacional.

Dues de les taules del cas Pere Mates, la falsa i la vertadera.

La clau, per mi, de Falsos verdaders. L’art de l’engany és fer un pas més enllà i no només quedar-se amb les estafes d’art sinó aprofundir tant en els falsificadors com en les seves motivacions per arribar a entendre una pràctica gairebé tan antiga com el mateix art. A banda dels ja citats germans Junyer, la mostra recull els casos d’altres falsaris com Elmyr de Hory a qui Orson Welles va fer protagonista del film F for Fake. Alguns d’aquests falsificadors s’aboquen a la il·legalitat en ser rebutjats pel mercat com a artistes, a cops per revenja, d’altres per cobdícia i pels diners. Tanmateix el llistat de motius és ampli i passa pel pur divertimento com en el cas dels falsos caps de Modigliani o pel desig de fama i reconeixement com a mecenes que fan donacions als museus.

L’exposició acaba amb un molt escaient àmbit dedicat a explicar totes les proves i estudis que van realitzar-se a les taules de Pere Mates, tant les originals com les falses. La ingent feina que va caler per desemmascarar l’engany dona raó de la dificultat de detectar el frau i encara que l’objectiu de la mostra no és justificar l’error comès ningú que visiti l’exposició es veurà en cor de demanar comptes o retreure res.

Amb Falsos verdaders. L’art de l’engany, el Museu d’Art de Girona ha sabut trobar la forma d’exposar el cas Pere Mates per debatre’l sense embuts i sense complexos. Acompanyant-lo d’altres exemples i, en definitiva, fent de l’error encert.    

Àlex Rebollo Sánchez

Àlex Rebollo Sánchez: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca