Música

Festivals d’estiu, a la recerca del futur perdut

El Grec es celebra. I també el Cruïlla, en versió XXS. Dos dels festivals més emblemàtiques del panorama estival català han pres la decisió —arriscada o no, segons es miri— de reinventar-se i adequar  les seves propostes a la nova situació i sobretot, a un públic local. La seva opció però, resulta una veritable excepció en mig de l’apocalíptic paisatge post Covid 19 que tot just comença a perfilar-se. Tot i haver començat ja la fase de desconfinament, la pandèmia ha obligat a abaixar el teló a la immensa majoria de les cites musicals estiuenques, estretament vinculades al turisme, tant nacional com internacional.

Es calcula que a Catalunya hi ha uns 400 festivals de música, que reben al voltant de dos milions d’espectadors i generen un impacte econòmic d’uns 300 milions d’euros. Barcelona, naturalment, concentra les cites més multitudinàries, però el mapa de festivals s’estén per tot el territori català i fins i tot municipis petits com Vilabertran o Cervià de Ter, que no arriben al miliar d’habitants, també gaudeixen d’aquesta mena de propostes. El ventall d’aquesta oferta és, per tant, enorme, i en aquest context la música clàssica ocupa un lloc no pas menor, amb una oferta caracteritzada sempre per cartells de prestigi internacional i un públic fidel que sovint arriba de més enllà de les fronteres catalanes.

La indefinició que encara planeja sobre els ajuts públics i el mecenatge privat, bases del seu finançament, així com les incerteses respecte a la mobilitat territorial i les mesures de seguretat que caldria prendre davant públic i treballadors, han obligat a aquests festivals a anunciar el seu ajornament fins a l‘estiu vinent o, en el millor dels casos, a oferir una proposta alternativa testimonial. Una decisió dolorosa per a tothom i que suscita nombroses interrogants, tant per l’impacte econòmic que allò comporta, com per les conseqüències que la nova normalitat exercirà sobre el seu model de funcionament. Un escenari certament incert i que ningú s’atreveix a dibuixar amb més claredat que la d’un esborrany .

Hi ha veus especialitzades que parlen de la possibilitat que els festivals d’estiu, tal com els coneixem ara, no puguin tornar a realitzar-se fins almenys un parell d’anys. Els seus organitzadors, en canvi, es mostren més optimistes i malgrat la pèrdua de la temporada actual, confien a refer-se per a l’estiu del 2021. O això creuen.

Oriol Aguilà, director del Festival Castell de Peralada © Miguel González
Oriol Aguilà, director del Festival Castell de Peralada © Miguel González

Un dels que va optar per la cancel·lació definitiva ha estat el Festival Castell de Peralada, una de les grans cites de l’estiu empordanès. “Després de 33 edicions, aquesta ha estat una decisió molt dolorosa, però al final es tracta d’actuar amb prudència i realisme per fer prevaldre la salut i la seguretat de tothom. Amb un desconfinament que pot anar endavant i endarrere, sense protocols de treball encara clars i amb restriccions a la mobilitat, no era viable tirar endavant el projecte. A més, la majoria dels nostres homòlegs europeus també havien cancel·lat i el mateix havien fet les companyies internacionals que havien de venir de gira”, explica el seu director, Oriol Aguilà. Amb part del seu cartell presentat a principis d’any, el festival ja havia iniciat la venda d’entrades per una setmana de gran relleu líric que havia de tenir lloc a principis d’agost i per a la qual esperaven un 40% de públic internacional. 

Montse Faura, directora del Festival de Torroella de Montgrí © Festival de Torroella
Montse Faura, directora del Festival de Torroella de Montgrí © Festival de Torroella.

Diferent ha estat la situació del Festival de Torroella de Mongrí, que enguany havia de celebrar una 40e edició i que no arribà a fer cap avançament de continguts. “El 13 de març jo ja vaig començar a parlar amb els meus socis de fora i ells ja ho tenien molt clar. Aquí, en canvi, estàvem encara a les beceroles”, recorda la seva directora, Montse Faura, que per la mateixa  raó va decidir aturar la presentació del festival, encara pendent d’oficialitzar el seu ajornament definitiu. “Els nostres concerts tenen com a escenari l’Espai Ter, amb una capacitat per a 700 espectadors. Segons les previsions actuals això suposaria una persona cada quatre butaques i a més, uns costos importants en equips de neteja i desinfecció. A més els musics haurien de tocar a un metre i mig de distància entre ells”, argumenta Faurà, posant així sobre el tapet un altra problemàtica que afecta el sector clàssic. “No és el mateix una banda de pop rock, que actua amplificada, amb músics que poden estar a una punta i l’altra de l’escenari, que una orquestra simfònica”. 

Cartell de la que havia d’haver estat l’edició d’enguany del Festival de Música Antiga dels Pirineus, obra de David Casasayas.
Cartell de la que havia d’haver estat l’edició d’enguany del Festival de Música Antiga dels Pirineus, obra de David Casasayas.

A l’altre extrem del ventall, els festivals que es desenvolupen en espais d’aforament reduït, també es veuen ofegats per les noves exigències i la caiguda del turisme. Amb una àmplia incidència territorial –una programació de 52 concerts estesa per 37 municipis—el Festival de Música Antiga dels Pirineus (FEMAP) va anunciar que cancel·lava molt aviat, el 31 de març. “Encara que nosaltres hàgim estat els primers a passar a la fase 1, aixà no vol dir que es puguin fer concerts. Si els teatres grans ja estan dient que no els surt a conte per les mesures de seguretat, què es pot dir de nosaltres que hem d’encaixonar 60 persones en una església petita”, reflexiona el seu director, Josep Maria Dutrén. “Ha estat una decisió dura però consensuada amb els alcaldes dels principals municipis participants”, afegeix el director, que calcula en uns 30-35.000 euros les pèrdues ocasionades en concepte de despeses ja avançades en la preparació d’un festival que representa un important estímul pel turisme a la zona. “Sense comptar el públic que ve per lliure, el nostre festival genera per si mateix un mil·liar de pernoctacions”, informa Dutren.

El Quartet Casals, en una actuació en la Schubertiada de Vilabertran. ©WeStudio
El Quartet Casals, en una actuació en la Schubertiada de Vilabertran. ©WeStudio.

Per la seva banda, l’exquisida Schubertiada de Vilabertran, únic festival de país especialitzat en lied i música de cambra i amb el calendari més tardà de tots, del 15 al 30 d’agost, encara contempla la possibilitat de celebrar una edició reduïda.  “La Schubertiada és un festival molt petit, amb un aforament de només 300 persones per concert. Nosaltres ja havíem presentat programació i havíem començat la venta entrades, i tot això ara s’ha perdut. Però per altra banda, l’avantatge és que per la nostra estructura, pràcticament podem muntar el dia abans. Així és que ens hem donat de marge fins al 10 de juny per prendre una decisió. En qualsevol cas, si fem alguna cosa serà en format reduït i compensant les pèrdues que hem tingut“, explica el seu responsable, Víctor Medem.

La violinista Lina Tur i el clavecinista Dani Espasa en una actuació a Castell de Mur @Patricia Márquez
La violinista Lina Tur i el clavecinista Dani Espasa en una actuació a Castell de Mur @Patricia Márquez

La cancel·lació però, no només comporta ajornar una agenda impossible d’assolir en les condicions actuals. També representa reflexionar sobre com haurà de ser el model que se  seguirà d’ara endavant, tot tenint en compte que aquesta Covid-19 sembla haver arribat per a quedar-se durant molt de temps.

“Es evident que ens haurem de reinventar, i això variarà en funció del format del festival, de si son espais a l’aire lliure o recintes tancats, de l’aforament que es tingui. Però el que està clar és que tots ens enfrontem als mateixos reptes: dissenyar nous protocols de treball, nous protocols de backstage, nous modus operandi; establir què passarà amb el públic en els entreactes, com haurà de funcionar l’orquestra… I en aquest sentit tot el sector, agents culturals, autoritats sanitàries, administració pública, estem treballant per definir totes aquestes qüestions per  quan arribem a allò que anomenem la nova normalitat. Per això, en aquests moments, el companyerisme i l’intercanvi d’informació són essencials”, diu Oriol Aguilà, responsable d’un festival que complementa la seva proposta artística amb una oferta lúdica i gastronòmica que té com a principal reclam el Casino de Peralada.

En aquest context, l’aposta pel talent local, els artistes de kilòmetre zero, s’ha posicionat com un dels principals nous escenaris possibles.  “És evident que caldrà mirar més cap aquí, però jo crec que això ja fa temps que tothom ho està fent, bàsicament perquè en els darrers vint anys ha sorgit a Catalunya una generació extraordinària d’artistes”, assenyala Víctor Medem, en tant que Montse Faura tot i coincidir en el fet que “s’ha d’apostar pel talent i la cultura de casa nostra i això el nostre festival ho porta al seu adn”, adverteix també que aquest moment tornar als escenaris és complicat perquè “els músics necessiten els seus temps d’assaig i treball conjunt i ara aquestes rutines s’han trencat”.

Paral·lelament, les emissions musicals en streaming i gratuïtes han estat les altres grans protagonistes d’aquest període excepcional, tot i que la seva popularització genera tant adeptes com detractors.  “Avui no és viable fer venir a un músic o una orquestra des de l’altra banda d’Europa. Per tant, en un futur immediat tot serà més virtual, més Matrix, per dir-lo d’alguna manera”, opina Montse Faura. “Escoltarem a una orquestra alemanya sense que aquesta hagi de desplaçar-se perquè el festival arribarà a un acord per fer arribar aquests continguts al seu públic. I seran retransmissions en directe perquè el diferit no té el mateix impacte. Tampoc puc assegurar-ho, però penso que estarem un any treballant en aquest sentit”. En canvi, Víctor Medem, el director de la Schubertiada de Vilabertran, té una visió diferent. “Nosaltres no hem ofert res en streaming ni ho farem, perquè pensem que això és llançar-se pedres a la pròpia teulada”, afirma Medem, convençut que “quan tot això s’acabi, la gent s’oblidarà de les retransmissions perquè l’impacte del directe no té res a veure”.

Semblant opinió té Oriol Aguilà. “Personalment tinc la intuïció de que el públic tindrà moltes ganes de tornar a viure la música en viu, encara que l’hàgim de viure de manera diferent. Això sí, abans hi haurà una fase de transició llarga, que durarà bastants mesos. Seria molt il·lús imaginar-se que els escenaris que hem viscut fins al febrer continuaran essent iguals”.

De moment però, qui més, qui menys, dissenya plans B per superar l’impasse. Així, per exemple, el Festival de Peralada té en previsió una programació amb artistes del país, que faran petites actuacions en diferents espais del recinte de Peralada i que s’oferiran en streaming i de manera oberta per a tot el públic entre els mesos de juliol i agost. “Serà una proposta molt testimonial per dir que estem treballant pel futur”, diu Aguilà. El Festival de Torroella, per la seva banda, treballa en la possibilitat d’un reportatge televisiu que deixi constància dels seus 40 anys de trajectòria i un concert commemoratiu a porta tancada, que seria retransmès en directe pel públic català i en diferit per l’internacional.  El Femap, per la seva banda, també estudia  la possibilitat d’oferir de manera puntual alguns concerts en col·laboració amb determinats ajuntaments. Tot i així, el seu director, Josep Maria Dutren,  que ha traslladat tota la programació d’enguany a l’any vinent, està convençut que tot tornarà a ser com abans més aviat del que ens pensem. “Jo no em plantejo que el 2021 puguem estar en una situació com l’actual. Alguna solució s’haurà de trobar. I això és ben senzill: el món no aguantarà sense fútbol i per tant, es trobaran nous mecanismes per a les activitats massives. I, per això, estic convençut que el 2021 podrem fer el festival amb tota normalitat”.

Ana Maria Dávila

Articles relacionats amb Josep Maria Dutren

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close