Exposicions

Foc al Museu de la Vida Rural

Amb el foc com a protagonista obre portes Jugar amb foc, la nova exposició del Museu de la Vida Rural de la Fundació Carulla creada conjuntament amb la Fundació Pau Costa i que es podrà visitar del 14 de febrer del 2020 al 24 de gener del 2021.

Uns troncs, o més ben dit les restes carbonitzades d’uns troncs dels boscos de la Ribera d’Ebre, cremats en el devastador incendi d’aquest passat estiu reben als visitants de Jugar amb foc, la nova proposta del Museu de la Vida Rural i la Fundació Pau Costa. De fet, l’incendi de la Ribera d’Ebre (i també de part de les Garrigues i el Segrià) ens va fer evident – un cop més – la nostra convivència amb aquest element, un dels quatre element00s clàssics juntament amb l’aigua, la terra i l’aire. Una relació estreta i llarga, molt llarga però que darrerament s’ha vist alterada en alguns aspectes. La creixent centralització de la població en les àrees urbanes ens deixa titulars i conceptes tan suculents com «España vaciada» o «Catalunya buida» tanmateix al darrere amaga, entre altres conseqüències, la pèrdua a poc a poc de tota una cosmologia del món rural que a ciutat, per poc pràctica, desapareix, com ara la convivència amb el foc. Els nostres avis i àvies vivien amb el foc en tots aquells moments més prosaics de la vida (cuinar, escalfar-se, il·luminar…) però també participava de la festa com ho fa encara avui (què seria de la nostra cultura mediterrània sense el foc?) i del treball. Al camp, el foc esdevenia una eina més; per crear fertilitzant amb els formiguers o per gestionar les masses forestals. A l’exposició, una gran fotografia de la Ribera captada per Quim Vallès il·lustra amb espectacular senzillesa com els terrenys conreats es van escapar de les flames a diferència de les àrees abandonades i plenes de vegetació.

Fragments d’una vintena de films mostren l’alt atractiu cinematogràfic d’aquest element. 


El foc és, per força, aliat però també pot esdevenir enemic, per això cal conviure-hi i de tot plegat en parla aquesta exposició. A través dels llenguatges artístics pretén crear un espai per reflexionar sobre l’ús del foc i la gestió de les zones forestals perquè el vessant d’aliat sigui molt més fort que el d’enemic. Més encara en el context de l’emergència climàtica declarada en què vivim.
Per fer-ho, el Museu de la Vida Rural i la Fundació Pau Costa han teixit una simbiosi fantàstica en aquest projecte per tal d’unir el discurs artístic amb el científic i el resultat és una exposició atractiva visualment però carregada de contingut i sobretot estimulant per a la reflexió del visitant. Només d’aquesta forma podríem explicar la coincidència sota un mateix sostre d’un tapís ruixat amb benzina i cremat per Joan Miró amb un gorgui, una moderna eina per lluitar contra els incendis forestals arreu del món però creada a Catalunya. O d’una falla del Pirineu, arribada directament des de Durro, amb fragments de films com El espíritu de la colmena o Apocalypse Now.

Imatge de sala amb l’obra de Chema Madoz: Sense títol © Museu de la Vida Rural, 2020. Aquesta obra és una metàfora, on l’artista juga amb l’etimologia dels objecte (misto cremat sobre la mesura d’un termòmetre) per crear un missatge concret, poesia visual, al pur estil de Joan Brossa.

En total, gairebé una vintena d’artistes (Joan Miró, Joan Brossa, Josep Guinovart, Marta Pruna, Lucas Hope, Josep Ribot, Núria Vila, Kevin Sake, Jordi Font Recasens, Chema Madoz, Josep Bou, Francesc Català-Roca i Oliver Laxe) confronten les seves obres i el seu significat amb peces del fons del museu vinculades, d’una forma o altra, al foc.

Una mostra, però, que és només la guspira que ha d’encendre tot un any ple d’activitats i propostes per aprofundir en l’ecologia del foc al mateix temps que generar coneixement al voltant dels incendis forestals i reflexionar entorn del canvi climàtic i de la sostenibilitat de l’actual relació entre el foc i les persones. I en definitiva, reivindicar la cultura del foc a casa nostra no sols com a tribut als temps passats en un entorn cada cop més urbà sinó com a necessitat per als dies que vindran.

Els textos de la mostra han estat pintats amb cendra de l’incendi de la Ribera d’Ebre.

Diu el refrany que qui juga amb foc s’acaba cremant, no crec que sigui aquest el cas del Museu de la Vida Rural i la Fundació Pau Costa, la seva aposta atrevida però necessària fa tota la pinta que serà molt reeixida i seduirà al visitant com ho fa el ball de la flama d’una espelma. Visiteu-la!   

Àlex Rebollo Sánchez
Àlex Rebollo Sánchez: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca