Exposicions

Fotoclubismes: Barcelona – São Paulo (1932-1964)

Fenomen internacional sorgit a la fi del segle XIX, el fotoclubisme permetia als amants de la fotografia desenvolupar la seva passió en col·lectius independents, al marge dels circuits oficials de l’art i l’acadèmia. La fotografia va passar de ser un instrument de registre documental a un medi d’experimentació visual i tècnic d’un nou llenguatge. Aquesta exposició ressegueix la relació entre el Foto Cine Clube Bandeirante (FCCB), referent de la fotografia d’avantguarda al Brasil i el Centre Excursionista de Catalunya (CEC), nascut amb l’objectiu d’inventariar el patrimoni artístic-cultural del país.

Fotoclubismes. Barcelona – São Paulo (1932 – 1964)
Galeria RocioSantaCruz . Barcelona
Fins al 24 d’abril de 2021

A partir d’una trobada casual de fotografies inèdites de Marcel Giró (Badalona, 1912- Barcelona, 2011) i de la seva dona Palmira Puig (Tàrrega, 1912- Barcelona, 1978), Rocio Santa Cruz va estirar el fil d’un arxiu fotogràfic que ha permès traçar una important connexió entre dos nuclis fotogràfics, dels quals Giró en va ser membre actiu. Prenent la seva autoria com a punt de partida, el 2014 va iniciar una recerca del fons de la seva obra de la mà del fotògraf Toni Ricart, nebot de Giró i propietari de l’arxiu familiar. Aquest fet ha permès recopilar i reconstruir la seva trajectòria artística, iniciada a Catalunya, però consolidada al Brasil, on es va vincular amb un centre de producció artística i creativa.

En un context d’intenses transformacions socials, econòmiques i polítiques, els decennis de 1940 i 1950 van ser fonamentals per a la consolidació de la fotografia. Els importants focus d’activació fotogràfica que varen ser els fotoclubs o societats fotogràfiques, creades originàriament per impulsar el desenvolupament artístic i científic de la fotografia, facilitaven la ràpida introducció d’idees i conceptes. En el nostre país, l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, fundada el 1923 seguint el model de la Royal Photographic Society o el Centre Excursionista de Catalunya (CEC), entitat nascuda el 1890 amb l’objectiu d’organitzar sortides col·lectives dedicades a l’estudi científic i cultural del territori català, van tenir un paper clau com a forma d’organització i professionalització d’aquest sector. En un altre banda de món, al Brasil, Foto Cine Clube Bandeirante (FCCB) va propiciar la difusió dels nous mètodes i tendències, gràcies a l’impacte dels processos de modernització de les grans ciutats que va situar la fotografia a un nivell artístic i conceptual totalment nou. La tensió entre fotodocumentació i fotografia artística va anar creixent fins a consolidar nous llenguatges visuals que s’emmarquen en un escenari creatiu, original i agosarat.

Vista general de l’exposició Fotoclubismes. Barcelona – São Paulo (1932 – 1964) Galeria RocioSantaCruz. 

Especialment, però, aquest esperit fotoclubista va propiciar enriquidors intercanvis com ho demostra l’exposició Fotoclubismes. Barcelona – São Paulo (1932 – 1964) que vincula territoris i arxius en els que Giró actua com a fil conductor. El nucli conceptual d’aquesta mostra es basa en la vinculació de membres dels fotoclubs brasiler i català, entitats que es van involucrar en la formació, perfeccionament tècnic i sistematització de la producció, juntament amb l’organització d’exposicions i concursos nacionals i internacionals. Aquesta exposició coincideix amb la mostra Fotoclubismo. Brazilian Modernist Photography, 1946-1964 que el MoMA (Museum of Modern Art, Nova York) inaugurarà el proper mes de maig. Part de les obres que s’exposaran en el MoMA van ser adquirides a través de la Galeria RocioSantaCruz en les passades edicions de Paris Photo, on es van presentar.

Marcel Giró. Sense títol. Vintage. Gelatina de plata sobre paper. 29.7 x 34.5 cm c.1950. Cortesia Galeria RocioSantaCruz 

Marcel Giró (Badalona, ​​1912 – Barcelona, ​​2011) arriba a São Paulo el 1948 amb la seva dona, la també fotògrafa Palmira Puig on ambdós van produir un extens treball. Les primeres fotografies de Giró daten dels anys 30 i prenen els paisatges del Pirineu català com a escenografia principal, mostrant ja una sensibilitat particular cap a l’abstracció, estil que marcaria la seva obra. Va desenvolupar la major part de la seva obra a São Paulo on es va convertir en un dels integrants més prolífers del FCCB, essent molt actiu en l’avantguarda fotogràfica brasilera. Les seves fotografies mostren interès per les composicions geomètriques, els clarobscurs i els contrastos extrems, així com per l’alteració de perspectives i l’exageració de les textures. L’obra de Palmira Puig s’inscriu en el nou figurativisme i es caracteritza per apropar-se a la quotidianitat de l’ambient i dels seus habitants. El 1978 retornen a Catalunya a causa de la malaltia fulminant de Palmira i després de la seva mort Marcel abandonaria la càmera gairebé del tot. La present exposició recull material inèdit de tots dos, a més de reafirmar la trajectòria d’aquest tàndem que s’ha pogut refer.

Palmira Puig. Sense títol (Eivissa). Reprint. Tintes pigmentades sobre paper Baryta 310gr. 1953/2021. Cortesia Galeria RocioSantaCruz

A banda de Marcel Giró i Palmira Puig -una de les poques dones que van formar part del fotoclub brasiler-, entre els nombrosos fotògrafs reconeguts que hi van passar, destaquen German Lorca (São Paulo, 1922), Rubens Teixeira Scavone (Itatiba, 1925- São Paulo,2007) i Eduardo Salvatore (São Paulo, 1914-2006) que, gràcies a l’entitat, es van poder connectar amb la fotografia europea més avançada d’aquells anys. L’impacte dels processos de modernització de les grans ciutats va situar la fotografia a un nivell artístic i conceptual totalment nou. Si bé cadascun d’ells presenta la seva pròpia especificitat dins de la fotografia moderna brasilera, aquests autors comparteixen un objectiu comú: l’experimentació de millores no només tècniques, sinó també representatives que escapen de la tradició per renovar els conceptes de la fotografia en el context brasiler. L’exploració d’ombres, formes geomètriques i fotogrames van ser artificis intensament utilitzats en un llenguatge de tendència abstraccionista.

German Lorca. Menina na Chuva. Vintage. Gelatina de plata sobre paper. 1952 / c. 1980. Cortesia Galeria RocioSantaCruz 

Acompanyant als fotoclubistes, s’inclou l’obra de dos artistes més, el treball dels quals es creua, d’alguna manera, amb les seves mirades i estils: Antoni Campañà (Arbúcies, 1906 – Sant Cugat del Vallès, 1989), artista fotogràfic i reconegut fotoreporter català, i Albert Oliveras i Folch (Montevideo, 1899 – Barcelona, 1989), company de Giró durant els seus anys a Catalunya. Membre destacat del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), Oliveras s’inicia a la fotografia per l’interès dels paisatges del Pirineu. Encara que l’exili suposés durant uns anys canviar Catalunya per l’Argentina, la seva mirada va també tendir a la composició abstracta en un seguit de paisatges de ports, bulevards i edificis colonials de Buenos Aires.

Palmira Puig., Sense títol. Vintage. Gelatina de plata sobre paper. c. 1950. Cortesia Galeria RocioSantaCruz 

Espai dinàmic per a la creació i el pensament contemporani en totes les seves manifestacions, la galeria que dirigeix Rocío Santa Cruz continua fidel a la seva trajectòria des del 1994 a París, com a editora de llibres d’artista. Una de les dones més actives del panorama artístic català, el seu plantejament és posar el focus sobre arxius inèdits amb l’objectiu de generar un diàleg entre avantguardes de la segona meitat del segle XX i les noves pràctiques contemporànies. La galeria es concep com un entorn de recerca i d’experimentació, un punt de trobada per a la reflexió i una plataforma per a la difusió de noves pràctiques amb un interès especial en la fotografia, el cinema experimental, l’arxiu i l’edició de publicacions d’artista. Recentment ha obert un espai llibreria des d’on manté un lligam permanent amb Arts Libris; una convocatòria anual que des del 2009 dedica al llibre d’artista, el fotollibre i l’autoedició. El 2020, ha rebut dos Premis GAC, un a la millor programació de galeria per mantenir tothora el nivell d’exigència i qualitat, risc i aposta per als nous valors conjuntament als ja consolidats i un altre per a la millor exposició en galeria per a la mostra Idilio de l’artista Gonzalo Elvira.

Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona (UB). Membre de l’Associació Internacional de Crítics d’Art (AICA) i de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA).Ha desenvolupat la crítica d’art al diari Avui (1982-2007 i 2010-2011), a les emissores radiofòniques Catalunya Cultura (1999-2002) i Ona Catalana (2000-2004). Segueix exercint aquesta tasca en revistes i mitjans especialitzats. Ha estat Directora de l’Arts Santa Mònica (Barcelona. 2013-2014). Ha coordinat i comissariat més d’un centenar d’exposicions i és autora de llibres i monografies sobre temes d’art contemporani.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close