Arts visuals

Francesc Llorens i Riu, home d’arts tot terreny

Francesc Llorens i Riu (Barcelona 1862 – id. 1927) era fuster i ebenista,  d’una família que es va dedicar a aquesta feina abans i després d’ell. Va treballar molt en aquest camp, tant realitzant mobles i altre tipus d’elements de fusta, com restaurant-los, i ho va fer especialment per a la catedral de Barcelona. No tenia pretensions creatives i sovint executava dissenys fets per altres. Potser l’hauríem de considerar més aviat com un empresari de la fusteria que no com un artesà. Però va ser molt més que això.

Llorens al seu taller, amb la seva dona, Adelaida Riu, i la seva cunyada.

Tenia tanmateix lligams amb artistes que sí que s’havien centrat en la creació, com ara Santiago Rusiñol, amb qui va compartir mestre, el pintor fortunyista Tomàs Moragas.  I aquest no va ser el seu únic professor de pintura sinó que també passà per l’escola de Llotja, on va ser deixeble, entre altres, de Claudi Lorenzale i Lluís Rigalt.

En la seva obra pictòrica, a Llorens i Riu li sortia l’antiquari que portava a dins (Objectes d’antany, 1892, oli, col. particular).

Tot i que exposà unes quantes pintures, Llorens es dedicà més, però, al dibuix, que practicà, especialment als primers anys vuitantes, a revistes com L’Avens, La Ilustración Ibérica, La Ilustració Catalana, o les publicacions de l’Associació d’Excursions Catalana, de la que era soci i en compartia els ideals; com era soci també del Cercle Artístic i del Cercle de Sant Lluc, de Barcelona, de tots dos alhora, malgrat les discrepàncies de fons que mantenien entre ells. I més que amb ànim de fer-hi obra personal, s’imposava per a donar difusió a elements arquitectònics o fets viscuts, concebuts amb un realisme utilitari, l’única concessió estilística dels quals era que solia compaginar-los per juxtaposició, com se solia fer aleshores.

Va ser també un col·leccionista d’art notable, i va tenir peces tan emblemàtiques com el frontal d’altar gòtic, de pedra, del segle XIV, procedent d’Anglesola (Urgell), que és des del 1924 al Museum of Fine Arts de Boston.

I com sol ser freqüent entre els col·leccionistes, Llorens actuà també com antiquari. A diversos museus hi ha obres que li foren adquirides a ell, com les taules gòtiques de Jaume Cirera (1432-33) procedents de Sant Miquel de la Seu d’Urgell, que són al MNAC, museu que te diverses altres peces adquirides a Llorens, de qui un insòlit tapís peruà del segle XVII anà a parar al Metropolitan Museum of Art de Nova York. També ell va ser qui, per designació de la Junta de Museus de Barcelona, va fer d’intermediari amb el rector de Cubells (Noguera) per a l’adquisició del Retaule de Santa Úrsula, de Joan Reixac (1468), per a l’actual MNAC. I en agençar-se el Maricel de Sitges, a través d’ell també, Miquel Utrillo trobà bons elements per a enriquir-ne la decoració.

Però Francesc Llorens i Riu, malgrat la seva activitat polifacètica, era molt poc conegut fins i tot entre els especialistes, i ara li hem pogut posar cara i activitats gràcies a la tasca de Laia Alsina Costabella, una jove doctora en història de l’art, formada a la UAB, que amb una tasca prèvia molt aprofundida de documentació, i la complicitat dels descendents del personatge, ha publicat el llibre Francesc Llorens i Riu 1862-1927. Fuster i ebenista, artista, antiquari i col·leccionista d’art, editat a Barcelona aquest 2020 proppassat, un volum de vora tres-centes planes, amb moltes il·lustracions relatives a totes les facetes del biografiat, però que no es mengen el protagonisme del llibre, sinó que deixen aquesta preeminència al sistemàtic, estricte i auster –però no epidèrmic- text de l’autora.

Coberta de la monografia de Laia Alsina sobre Llorens, on es representa l’artista davant de la taula de Tots els Sants, de Michael Lochner (s. XV, Museu de la Catedral, Barcelona), recent restaurada aleshores per ell (1894).

En aquests casos a mi m’agrada repetir que em congratulo de pertànyer a una generació que ha estat testimoni del naixement, gràcies a la tasca dels departaments d’història de l’art de les nostres universitats, especialment des dels primers anys setantes, de successives promocions d’estudiosos de l’art que amb anterioritat a aquestes èpoques encara tan recents no existien. Aquesta tasca, paral·lela en diverses universitats, és un fet molt remarcable de la nostra història cultural recent, ja que abans els historiadors de l’art catalans eren pocs, bé que molts d’ells il·lustres, però també sovint “reciclats” d’altres procedències, mentre que ara són nombrosos i amb una forta preparació específica. Aquestes circumstàncies han estat determinants perquè aquest vast camp de coneixement que és l’art històric, tingui entre nosaltres un grau d’estudi, sòlid i ben arrelat, que fa que ara coneguem molt millor que en les generacions dels nostres pares i avis aquest aspecte essencial de la nostra cultura, terreny en el que el nostre país excel·leix més que en altres camps, i que és segurament la nostra millor targeta de visita internacional.

Francesc Fontbona (Barcelona, 1948) és un dels historiadors de l’art més eminents i prolífics del país. Entre les seves obres, destaquen La crisi del modernisme artístic (1975), El paisatgisme a Catalunya (1979), Anglada-Camarasa (1981, amb Francesc Miralles), dos volums de la Història de l’art català (1983 i 1985), Josep Mompou (2000), Manolo Hugué (2006)... A més, ha dirigit o codirigit l’obra en cinc volums El Modernisme (2002-2004), el Diccionari d’historiadors de l’art català (en línia, encara en procés de creació i en col·laboració amb B. Bassegoda i Hugas) i Pintura històrica catalana. Art i memòria (2015), entre altres.

És un col·laborador històric d’EL TEMPS.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close