Exposicions

Fuencisla Francés, el viatge des del centre

Milers de fragments de color negre es disposen conformant una mena d’explosions que inunden la sala Goerlich del Centre del Carme Cultura Contemporània, CCCC. Són incomptables, de diferents formes i grandàries. Sobrepassen els marcs de les portes i, fins i tot, els mateixos llenços blancs. Amb l’impacte que ens produeix als espectadors veure aquest espai tacat de color i moviment és com inicia ‘Punt de fugida’, l’oda a la trajectòria artística de Fuencisla Francès.

Fuencisla Francés. Punt de fugida
Comissària: Pilar Tébar
Centre del Carme Cultura Contemporània de València
Fins a l’1 de març de 2020

Un punt de fugida del centre acadèmic però també ètic que l’artista valenciana materialitza en Sobre Blanco i Sobre Negro collages, d’oli sobre tela i paper creats ex professo, visualment aclaparadors, més si tenim en compte dues premisses contextuals: la necessitat actual per trobar l’enquadrament estètic que millor il·lustre una fita o un estat d’ànim. I perquè l’artista aconsegueix mantenir intacte el seu sentit d’avantguarda després de 50 anys de trajectòria carregats a les espatles. Un recorregut que podria haver acomodat a Francés en el sí del convencionalisme, i fins i tot de la repetició, però lluny d’això l’impulsa a la recerca de noves formes d’expressió. Una bona mostra del seu ímpetu de desenvolupament constant és que les mesures de les seues obres varien depenent de l’espai on s’exhibeixen, en altres paraules les seues obres i ella mateix s’emmotllen als requeriments contemporanis com n’és la seua presència a les xarxes socials. O a l’experimentació amb nous llenguatges expressius com n’és la inclusió de banda sonora al mòbil Resonancia, 2004-2007, amb veu de Fátima Miranda. O a la instal·lació Sobre Blanco, 1989-2004, on el so de Pep Llopis s’expandeix per la resta de sales de manera que la projecció fuig de l’aparell que l’emet.

Fuencisla Francès: Punto de fuga, 2014-2019.

Pilar Tébar, la comissària de la mostra, revisita la trajectòria de Francés, de família alcoiana d’artistes, en el mateix espai on temps enrere es trobava l’Escola d’Arts i Oficies on l’artista es va formar. Un fet que dota de simbolisme aquesta retrospectiva emmarcada dins ‘Trajectòries’, convocatòria mitjançant la que el CCCC revisa el treball d’artistes valencians com ja va fer amb Xisco Mensua, Ana Teresa Ortega, Maribel Domènech o Teresa Cebrián. La proposta museogràfica de Tébar recull l’esperit dinàmic de Francès al partir dels treballs més recents regits per la monumentalitat dels boscos verticals. On la fragmentació dota d’un sentit abstracte les obres, eixint-se del llenç i inundant els murs com a acte irreverent. Per a, en el recorregut pels diferents cubicles de la sala Ferreres, aguaitar als instants més significatius de la vida creativa de l’artista fins arribar als inicis. Aquells en que Francés agafava pols dibuixant una vegada i una altra nus a l’oli de Valquiria, la model de l’Escola. Tébar mostra aquesta etapa en una disposició que recorda a una sala de taller amb les obres de petit format emmarcades. Constatant així aquest període d’aprenentatge repetitiu que la duria a agafar impuls per a eixir dels límits de l’acadèmia.

El paper està en la base de gran part de les quasi dos-centes obres que composen ‘Punt de fugida’. Un material aparentment fràgil, senzill, fins i tot anodí que Francés dota d’energia i majestuositat. Una celebració de la força de la fragilitat en paraules del director del CCCC, José Luis Pérez Pont. Paradigmàtic al respecte és el site specificPunto de Fuga’, 2014-2019, que dona nom a la mostra. Un mòbil a base de fustetes blanques de diferents tamanys que com un torrent es deixen caure del sostre de la nau central. Una experiència de contrast entre la nimietat de les peces i el tremp del conjunt que el cuiner Quique Dacosta aprofitarà en l’esdeveniment d’art i gastronomia previst en el marc del Fest/N València del 24 de gener.

Fuencisla Francés: Valkiria, 1965-1073.

Tot plegat, la forma que adopta l’expressió artística de Fuencisla Francés es troba en el punt precís entre allò complex i allò senzill. En les seues obres s’aprecia un treball meticulós que comença amb l’execució de l’oli sobre paper o llenç per a, seguidament, fragmentar-lo i recomposar cada un dels trossos en consonància amb les sales en que s’exposa. Com a resultat el joc visual, de textures i volums està en la base de les obres de Francés, marcades per un fort sentit orgànic. En definitiva cada una de les peces que composen ‘Punt de fugida’ és en essència un conjunt en perfecta harmonia, com la d’aqueix efímer i bell instant en que l’univers esclata dirigint-se, irremeiablement, cap al caos.

Aïda Antonino-Queralt

Articles relacionats amb Centre del Carme Cultura Contemporània de València

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close