Disrupcions

Ga(bin)et – Ga(niv)et de Laia Estruch

La Fundació Joan Brossa fa un pas endavant amb l’activació del ‘Gabinet Brossa’ per part de Laia Estruch Mata. Així doncs, Estruch posa en marxa una cadena creativa de relectures i apropiacions de l’obra poètica de Joan Brossa des de la contemporaneïtat i la interdisciplinarietat. Amb Ganivet l’artista parteix de l’univers creatiu brossià per allunyar-se’n: es tracta d’un projecte de recerca creativa, coordinat des de la Fundació, que materialitza el fer brossià en la que havia estat la sala Frègoli de l’Escenari Joan Brossa. A mig camí de la Fundació, l’arxiu, i de l’Escenari, el teatre, Ganivet esdevé un escenari-partitura sonor, un dispositiu que és instal·lació, arquitectura i escultura alhora i que es pot transitar.

Gràfica del projecte ‘Gabinet Brossa’ dissenyada per David Torrents.

Amb aquest gest la Fundació es posiciona com un equipament cultural que es mou entre la memòria i la nova creativitat, entre el patrimoni i el teatre, entre el passat i el futur. Brossa, el transgressor, l’inquiet, l’humanista, l’indisciplinat, és més viu que mai a La Seca. Estruch és la primera baula d’una cadena que s’anirà construint des del ballet, l’objecte, la partitura, el so, el cos i l’escenografia per tal de fer mutar l’espai de la sala i de donar una nova dimensió a la creació brossiana. Ganivet s’inaugurà ahir i es podrà visitar fins al 31 de gener de 2021. A partir de llavors un altre ‘Gabinet Brossa’ serà presentat des d’aquesta mirada del present. I així fins a l’infinit. Les baules, joves creadors, faran vibrar Brossa amb cada creació.

Però parlem dels orígens de tot això i permeteu-me que empri la primera persona del singular. Després de debatre internament sobre què havia de contenir i representar el ‘Gabinet Brossa’, el Centre d’Estudis Joan Brossa dona llum verda a la possibilitat de fer un encàrrec atrevit a Laia Estruch. Ens reunim amb l’artista i n’accepta el repte. Un mes més tard comença el confinament. El procés creatiu amb Estruch es construeix en la conversa. Ella parla, conceptualitza; jo prenc notes i, talment com si fossin flaixos, anem articulant un corpus poètic brossià que fa créixer el projecte: imatges, cites, textos, paraules. Finalment, anem a parar als fregolismes, a les entrades i sortides, als personatges. Estruch té molt clar que vol fer un escenari o plataforma, que vol recuperar l’essència d’aquella sala. I a mi se’m fa curiós treballar amb una artista que crea des de l’aire, sense tocar de peus a terra, a partir d’un poeta que tenia per emblema: “El pedestal són les sabates”.

Peça Ganivet de Laia Estruch fotografiada per Eva Carasol. Imatge cedida per Fundació Joan Brossa.

La paraula esdevé un eix vertebrador de la proposta. És per això que l’artista comença a pensar en la possibilitat de tatuar la peça, de fer-hi inscripcions. La fàcil confusió Gabinet-Ganivet dona lloc al nom del projecte: el primer ‘Gabinet Brossa’ es dirà ‘Ganivet’. Dues cunyes de metall que tallen, passen a ser el prototip de l’escenari, una plataforma de quasi bé una tona suspesa a l’aire que penja de les bigues de la sala. La peça hi queda encaixada sense disposar de perspectiva per fer-la respirar. La idea és la d’encabir el dispositiu a l’espai tot integrant-lo amb l’arquitectura. El conjunt és molt plàstic. Estruch decideix intervenir la planxa i atorgar-li un color taronja pujat, que és el foc-flama de Brossa. I al foc afegim la resta dels elements: l’aire és la superfície en suspensió i les inscripcions de la peça ens remeten a quelcom d’espiritual i eteri; l’aigua, són les textures de les gotes que configuren els símbols de la peça; i la terra, és la matèria, la carn. El resultat esdevé una balança que equilibra els contraris: la duresa del ferro i la tovor del cromatisme; el pes de la carn i la lleugeresa de l’aire; la materialitat del continent i el caràcter astral del contingut; el primitivisme de les inscripcions i el disseny meditat del conjunt. Perquè de disseny, n’hi ha: en la peça despullada i en l’espai i en el fet de mostrar les entranyes de les parets, del terra i de l’estructura de ferro. El joc de lletres i de números crea un univers de possibilitats a partir del cos i del moviment. L’atzar facilita les activacions infinites de la peça: els números són combinacions i les lletres, personatges, gestos, màscares. Un entrar, sortir i jeure de dobles carns i dobles aires. Un patracol obert de personatges que pugen a escena, que prenen la veu a La Seca.

Detall de les inscripcions fetes a la peça fotografiat per Eva Carasol. Imatge cedida per Fundació Joan Brossa
Detall de les inscripcions fetes a la peça fotografiat per Eva Carasol. Imatge cedida per Fundació Joan Brossa.

Estruch reivindica, de nou, la condició aèria de la veu i del cos però aquí presenta una peça basta i complexa. Tatuar la pell de la peça amb indicacions que poden ser enteses com a jeroglífics o instruccions, omplir-la de cicatrius ancestrals que ens retornen als orígens, generar un espai transitable on poder agafar-se i, a la vegada, posar en risc la veu i el cos d’aquell qui l’activa. La fragilitat i la resistència conviuen a la sala per donar pas a una veu que lluita per agafar-se a la matèria i a l’espai.

Un plaer formar part d’aquesta experiència astral amb Laia Estruch: un viatge pel text de la Laia, per la veu de la peça (que no us ho havia dit però també ens parla!) i per l’esperit de Brossa. No us perdeu les performances i les activacions de la peça que hi hem programat. I veniu, i pugeu, i veureu que, des de l’aire, i sense tocar de peus a terra, el pedestal continuen essent les sabates.

Judith Barnés

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close