General / Patrimoni

2022, quo vadis, Museus?

Liquidat l’any 2022 és un bon moment de fer balanç de l’any museístic i patrimonial nostrat. Posar sobre la balança el que s’ha fet —o no— en matèria de monuments, museus i centres patrimonials en un any on escara portàvem mascareta, vacunats i amb certificats Covid, però que ha acabat amb pastes i xampany.  

Però abans de començar, una reflexió o advertiment. En aquest article no farem menció de les dades —publicades aquests primers dies d’any— sobre el nombre de visitants. Aquestes mediàtiques xifres només ens aporten la punta de l’iceberg de l’activitat museística —cuinada— d’alguns equipaments. Haurem d’esperar més endavant per conèixer i digerir —ja que també hi ha cuina, com a tot arreu— per descobrir les dades dels equipaments museístics, consum cultural, visitants i informes anuals de museus d’aquest 2022 publicats pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Les dades reals i que serveixen per saber i actuar sobre els nostres museus, monuments i equipaments. 

Imatge del DIM 2022. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Fet l’advertiment, continuem! Per no començar la casa per la teulada, és bo començar per aquelles noves incorporacions al mapa museístic català. Un dels nous equipaments oberts el 2022 ha estat l’Espai Cràter. Un centre de referència en volcans, ciència i societat olotina i ha estat impulsat per l’Ajuntament d’Olot. Amb un projecte que vol ser un punt de trobada per a la comunitat educativa, social i científica. 

Una finalitat semblant té el projecte de la Farinera de Santa Coloma de Queralt. Un edifici construït entre 1893 i 1894, catalogat com a bé cultural d’interès local. Adquirit el 2020 per l’Ajuntament de Santa Coloma de Queralt, actualment es troba en fase de museïtzació, tot i que ja inaugurat a finals del 2022. 

Farinera de Santa Coloma de Queralt. Ajuntament de Santa Coloma de Queralt

No gaire lluny de la Baixa Segarra – Conca de Barberà, a l’Alt Camp. La seva capital ha reobert el Museu de Valls amb una nova i atrevida presentació de la seva secció de Belles Arts. Un recorregut per l’aportació artística vallenca a les arts nacionals, des de Jaume Huguet a Jaume Mercadé. Com diem, una presentació força innovadora que segurament no deixarà indiferent a ningú, però que mereix la visita. 

Més avall, ja a les Terres de l’Ebre, Tortosa a l’abril de l’any passat obrí l’Espai Cota Zero. Resultat de les obres realitzades a l’illa de cases —ara plaça— que restaven entre la façana de la catedral i el riu Ebre. En aquest nou espai hi resten els primers vestigis de la Dertosa romana, així com d’altres de la Turtuixa andalusina, l’època dels visigots o del Renaixement. 

Finalment, volem indicar dues propostes privades: la primera, el Museu Internacional dels Titelles de Catalunya a Palau-solità i Plegamans —una iniciativa de Teia Moner— i la segona, instal·lada al Palau Martorell de Barcelona. Impulsada per José Félix Bentz i Jesús Rodríguez, destina una part del palau a la celebració d’exposicions, la primera, ja oberta, sobre Sorolla i la seva producció de petit format. 

Sobre les exposicions temporals, reiterem que no ressaltarem aquelles més visitades o mediàtiques, Girona ha presentat dues interessants mostres: la primera, al Museu d’Història de Girona, presenta la col·lecció i l’arxiu-biblioteca del crític, historiador i poeta Rafael Santos Torroella. Així, l’Ajuntament de Girona donarà a conèixer el seu fons d’art modern i contemporani que constitueix la col·lecció inicial del futur Museu d’Art Modern i Contemporani de Girona, a través d’un cicle de tres exposicions —aquesta és la primera.

L’altra, al Museu d’Art de Girona, l’exposició Feresa de silenci. Les artistes a la revista Feminal (1907-1917). Una mostra que recupera prop d’una vintena d’artistes, amb obres procedents de museus nacionals i internacionals i de col·leccions privades.

El Museu de Lleida, una encara oberta i l’altra, ja clausurada. Encara podem trobar Què tenim sota els peus? 550 milions d’anys d’evolució a Ponent i el Pirineu. Una producció itinerant de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran, que ens fa un recorregut per 550 milions d’anys i permet conèixer la diversitat geològica i biològica de Ponent i el Pirineu, a través de fòssils, roques i reconstruccions d’animals ja extingits. La segona, que commemora els cinc anys de la sortida de les obres de Sixena i la recent entrega del litigi amb el bisbat de Barbastro-Monzón, Espoli. 25 mirades. 

Al Camp de Tarragona, la Tabacalera de la capital va acollir la instal·lació Dimonis. Ex-orcismes i in-orcismes de Verdaguer programat pel Mèdol Centre d’Arts de Tarragona. Una oportunitat per obrir l’espai i la coproducció entre Temporada Alta, Grec, Centre Cultural La Filature Scène-National de Mulhouse, Fundació Lluís Coromina i Fundació Jacint Verdaguer.

La celebració de les commemoracions —oficials o no— de país també ens han portat mostres vinculades a les figures de Viladot, Ferrater, Fuster, Nativitat Yarza o els Català. 

Cartell de la mostra sobre Gaudí al Museé d’Orsay. MNAC

Potser les dues exposicions internacionals amb una participació pàtria més important les acollí el Museé d’Orsay de París. Una dedicada a Arístides Maillol, titulada La quête de l’harmonie, l’altra a Gaudí, utilitzant el cognom de l’arquitecte reusenc com a marca. Una exposició sobre el geni també l’acollí el Centro de Madrid. 

Pel que fa a les adquisicions institucions com el Departament de Cultura o l’ICUB —per citar-ne dues— han desenvolupat accions a favor de museus nacionals o locals, de Barcelona i la resta del país. Destaquen compres de peces medievals amb destinació al Museu d’Història de Catalunya, barroques pel Museu del Barroc de Catalunya de Manresa —prevista la seva obertura per aquest 2023— o les donacions i compres exposades al Museu Nacional d’Art de Catalunya adquirides per la Fundació d’Amics del MNAC. 

A banda beuen projectes com l’exposició Noves adquisicions (2019-2021) del Museu de l’Empordà de Figueres. Mostra on s’han explicat les tasques i mostrat les obres que han engreixat els fons patrimonials d’aquesta institució a través de totes les formes possibles d’adquisició. 

Sobre jornades professionals en destaquen les dedicades a les qüestions de gènere, la salvaguarda del patrimoni en temps convulsos com els actuals —no només en guerra sinó també en permanent estat d’alarma davant d’atacs vandàlics—, la celebració del centenari de la mort d’Antoni Gaudí o l’accés dels joves als museus. 

Les polèmiques, on han destacat les provocades per vàndals que han atacat elements patrimonials, han continuat trobant-se al voltant d’algunes convocatòries d’oberta pública o l’obertura o retard d’alguns projectes més o menys afortunats. En l’àmbit internacional, els incipients retorns a Grècia dels marbres del Partenó, també han marcat i mogut— algunes posicions. 

Acabant, malgrat que l’any 2022 ens ha aportat força més coses, és interessant repassar els premis que han caigut en alguns museus. L’Associació de Museòlegs de Catalunya —que aviat oficialitzarà la seva nova nomenclatura: APM va condecorar, entre altres, el Museu del Port de Tarragona, el Museu Particular o Magda Gassó Hoja com diuen en teatre la gran dama dels museus de Catalunya. Els II Premis del Temps de les Arts, en la seva categoria sobre Patrimoni, premiaren el festival A Cel Obert de Tortosa. 

Guardonats als Premis AMC 2022. Associació de Museòlegs de Catalunya

Malgrat tot sembla que segueix el seu camí, els museus, monuments i centres patrimonials no són elements neutrals en una societat com la nostra. La seva rellevància encara ha de ser reivindicada, comunicada i explicada cada dia davant de la societat. Des de la millora pressupostària i econòmica a l’accés dels joves als museus com usuaris i professionals el 2023 esdevé una nova oportunitat per treballar-hi.

Damià Amorós Albareda
Historiador de l'art i museòleg, format a la Universitat de Barcelona i Universitat de Girona a més de la Real Acadèmia de Bellas Artes de San Fernado. Membre de la junta de l'Associació de Museòlegs de Catalunya i delegat territorial de l'AMC a la demarcació de Tarragona. He escrit a l'Ara, Diari de Tarragona, Nova Conca i la Segarrra, a més faig coses a l’Espluga FM Radio.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close