Un quart de segle, dins d’un museu, no és gaire temps i tampoc ocupa gaire espai, però per als seus professionals —agrupats— són vint-i-cinc anys de feina, servei i dedicació als molts i diversos patrimonis de tot el país. Els primers vint-i-cinc anys de vida de l’Associació de Museòlegs de Catalunya.
El passat 30 de juny del 2020, en plena pandèmia, l’Associació de Museòlegs de Catalunya celebrava els seus primers vint-i-cinc anys de vida. Una celebració que va ajornar-se fins a l’11 de desembre d’aquest any. Un acte que va reunir al Museu d’Història de Catalunya, on es va presentar un llibre sobre el passat de l’entitat, gran part del cos associat i professional dels museus, monuments i centres patrimonials de casa nostra.
Els orígens i antecedents de l’entitat els hem de cercar en diferents reunions i activitats que s’anaren realitzant al llarg de la dècada dels anys setanta, a les acaballes de la dictadura franquista, en un moment d’efervescència cultural a Catalunya. Tot i que al llarg dels períodes vinculats a la Mancomunitat de Catalunya i la Segona República, existiren elements vertebradors i aglutinadors dels professionals dels museus, en l’àmbit nacional, estatal i internacional.
L’any 1977 neix l’Assemblea de Museus (Assemblea dels Treballadors dels Museus de Catalunya). Una plataforma de debat formada per treballadors dels museus de Catalunya amb la clara voluntat d’assentar les bases per a una futura política museològica catalana. Traduïdes en un seguit de documents de treball que pretenien idear, projectar i executar la política museística catalana en el marc administratiu floreixen a causa de la recuperació de les institucions desaparegudes durant el fosc període del franquisme i que intentaven treure el cap durant la transició.
Una activitat, la de l’Assemblea, que arriba fins a l’any 1982, moment en què fou connectada amb la nova Associació de Treballadors dels Museus de Catalunya. Una entitat que, a diferència de l’anterior, acollia tot el personal dels museus, des dels conservadors fins al personal subaltern, incloent-hi restauradors, pedagogs, difusors, administratius, etc. i fos quina fos la seva relació laboral (fixos, eventuals i fins i tot els col·laboradors o voluntaris). Una entitat que posseïa cert caràcter sindical, professional, gremial o de sector d’activitat.
Paral·lela a l’activitat de l’Associació, centrada en diferents àmbits de la museologia, la formació dels seus professionals i la creació de les estructures museístiques del país, sorgí a les comarques de Girona una xarxa de professional que compartia activitats, problemàtiques i reivindicacions. D’aquesta manera, nasqué, l’any 1989, l’Associació de Museòlegs de les Comarques de Girona.
Gairebé al mateix temps, però a Barcelona, apareixia el Grup de Museòlegs del Col·legi de Llicenciats. La resposta, natural en aquell moment, al terreny erm que era la museologia i la museografia al llarg de la dècada dels vuitanta.
Tot un seguit d’entitats professionals que desembocarien en un manifest i la fundació de l’Associació de Museòlegs de Catalunya, creada al Museu d’Història de la ciutat de Girona, l’any 1995, fa just 25 (+1) anys.
L’entitat, que compta actualment amb uns cinc-cents socis i sòcies, té com a principals objectius treballar a favor del reconeixement social dels professionals dels museus —a més de vetllar pels seus drets i interessos—, fomentar la comunicació, relació i debat al voltant dels museus, monuments i centres patrimonials, incloent-hi la presència de l’associació en diferents fòrums, òrgans de gestió, decisió i assessorament sobre museus i patrimoni cultural i natural català.
A més de proporcionar una oferta de formació continuada i de reciclatge al sector, l’entitat també col·labora amb diferents universitats i centres de formació i recerca per estudiar i millorar el coneixement al voltant del patrimoni, els museus i els seus treballadors.
Al reguitzell d’activitats s’han de sumar dues línies bàsiques d’acció: les publicacions i els premis. Entre les primeres, cal destacar-hi les edicions periòdiques com la revista Mnemòsine —amb una primera època en paper i una segona, actual, en versió digital que pretén oferir continguts especialitzats en museologia i gestió del patrimoni cultural en català— o els “Manuals de Museologia“, que ja compten amb quatre volums centrats en la il·luminació als museus, els moviments d’obres d’art, museus i propietat intel·lectual i la planificació estratègica per a museus i centres patrimonials.
La segona gran línia d’acció de museòlegs són els Premis AMC de Museologia. Uns guardons, de caràcter honorífic i de periodicitat biennal, instituïts amb l’objectiu de reconèixer tant les trajectòries professionals dels museòlegs de Catalunya com els aspectes més destacats i transcendentals del treball que desenvolupen els museus del país — el que vindria a ser els Premis Nacionals de Museologia i Patrimoni.
Un gran repàs a la història i les activitats de l’Associació de Museòlegs de Catalunya que trobem a l’obra editada per l’entitat, i presentada al llarg de l’acte de celebració dels vint-i-cinc anys, escrita per F. Xavier Menéndez i Pablo i Daniel Solé i Lladós —històrics membres de l’entitat.
Una publicació que també vol servir de campament base per plantejar el futur de l’entitat — com no podia ser d’altra manera en una entitat vinculada als museus— i el sector.
Davant d’un futur no molt llunyà, l’entitat haurà de seguir lluitant pels drets dels professionals dels museus, afrontar i promoure la millora de condicions per l’accés dels nous — joves— professionals i un debat, important i necessari, sobre la nomenclatura de l’entitat. Un fet que implica el posicionament del col·lectiu sobre les qüestions de gènere.
